Berlín 2014: els premis no oficials

Anomenats “premis dels jurats independents”, n’hi ha un gran reguitzell, de premis no oficials, a la Berlinale. Tot seguit, n’esmento els més significatius; però se’n pot consultar la llista sencera, clicant aquí: Prizes of the Independent Juries.

FOTO (Arnaud Borrel) © LePacte Estimar, beure i cantar, d’Alain Resnais


Berlín 2014: els premis no oficials.

Premis FIPRESCI de la Crítica Internacional.

El jurat format per Michel Ciment (Jury President), Dubravka Lakic, Hauvick Habechian (Competition), Lesley Chow, Paulo Portugal, Sophie Charlotte Rieger (Panorama), Mihai Fulger, Luuk Imhann, Bettina Schuler (Forum), ha atogat els guardons següents:

D’entre els films de la CompeticióEstimar, beure i cantar (Aimer, boire et chanter | Life of Riley), d’Alain Resnais. Adaptació de la peça teatral Life of Riley, d’ Alan Ayckbourn. La vida de tres parelles de la ruralia anglesa queda ben “trasbalsada” quan s’assabenten que a un bon amic li queden pocs mesos de vida…

D’entre els films de Panorama: Hoje Eu Quero Voltar Sozinho (Hoje Eu Quero Voltar Sozinho | The Way He Looks), de Daniel Ribeiro. Relat iniciàtic sobre un noiet cec, basat en el curtmetratge Eu Não Quero Voltar Sozinho.

D’entre els films del Fòrum: Forma, d’Ayumi Sakamoto. Una noia contracta una amiga seva d’escola, però a la feina aquella amistat se’n ressent i potser fins les qüestions pendents entre elles dues hi acaben aflorant.


Premis del Jurat Ecumènic.

El Jurat format per Thomas Schüpbach, Karel Deburchgrave, Christoph Strack, Gabriella Lettini, Antonio Urrata, Dirk von Jutrczenka, ha atorgat els guardons següents:

D’entre els films de la CompeticióLes Estacions de la Creu (Kreuzweg | Stations of the Cross), de Dietrich Brüggemann. En 14 pla seqüències, el camí cap a la Creu de la filla de 14 anys d’una família fonamentalista cristiana.

Menció Especial d’entre els films de la Competició: ’71, de  Yann Demange. Al tumultuós Belfast de 1971, un soldat britànic, jove i desorientat, queda abandonat pels companys de la seva unitat després d’haver-se encarat a uns aldarulls.

D’entre els films de Panorama: Calvary, de John Michael McDonagh. Un capellà bonàs a qui amenacen en confessió ha de bregar contra les forces del mal que l’envolten.

Menció Especial
d’entre els films de Panorama: Triptyque (Triptyque | Triptych), de Robert Lepage i Pedro Pires. Relat urbà contemporani, sobre Michelle, una llibretera esquizofrènica, la seva germana Maria, cantant i actriu, i Thomas, neuròleg alemany i futur marit de Michelle.

D’entre els films del Fòrum: A casa (Sto spiti | At Home), d’Athanasios Karanikolas. La majordoma d’una família benestant grega, que era com de la família, es troba que li diagnostiquen un malaltia greu i l’acomiaden de la feina, perquè l’amo té problemes econòmics derivats de la crisi.


Premi marca Europa Cinemas.

El Jurat format per Hrönn Sveinsdottir, David O Mahony, Laurent Dutoit, Matthias Stütz, ha premiat:

Blind, d’Eskil Vogt. Ceguesa, dubtes, pors, delits, joc entre il·lusió i realitat.


Teddy Awards, d’entre els films que hi han optat:

Millor Film: Hoje Eu Quero Voltar Sozinho (Hoje Eu Quero Voltar Sozinho | The Way He Looks), de Daniel Ribeiro. Relat iniciàtic sobre un noiet cec, basat en el curtmetratge Eu Não Quero Voltar Sozinho.

Premi del Jurat Teddy: Pierrot Lunaire, de Bruce LaBruce. Basada en una història real, visió “queer” radical d’una de les apotacions més innovadores a la música atonal.

Millor Documental o Film d’Assaig: The Circle  (Der Kreis | The Circle), de Stefan Haupt. Creada a començament dels anys quaranta, la xarxa al voltant de la revista Der Kreis (‘The Circle’) va ser l’única organització gai que sobrevisqué el règim nazi.

Millor Curtmetratge: Mondial 2010, de Roy Dib. Dos amants masculins, en un entorn on l’homosexualitat és un delicte punible.


Premis del Públic de la secció Panorama:

Ficció: Difret, de Zeresenay Berhane Mehari. A tres hores d’Addis Abeba, Hirut, una noieta espavilada de 14 anys que tornava de l’escola ha topat amb uns homes a cavall que se li han llançat a sobre i l’han segrestada…

Documental: The Circle (Der Kreis | The Circle), de Stefan Haupt. Creada a començament dels anys quaranta, la xarxa al voltant de la revista Der Kreis (‘The Circle’) va ser l’única organització gai que sobrevisqué el règim nazi.


Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *