Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

15 de febrer de 2014
0 comentaris

A cop calent: “Tot està perdut”, de J.C.Chandor

Ran de l’estrena a part de la nostra cartellera de Tot està perdut (All is Lost | Cuando todo està perdido), recital en solitari de Robert Redford, dirigit per JC. Chandor (Margin Call, 2011), reprodueixo tot seguit el comentari que en vaig publicar el 22 de maig de 2013 a Vilaweb a Canes:

A Canes, un gran Robert Redford lluita per sobreviure.

No deixa de ser curiós que el mateix any en què els oripells d’ El gran Gatsby, de Baz Luhrmann, han inaugurat el Festival de Canes, Robert Redford -que fou el Jay Gatsby a la versió de 1974- hagi vingut a la Croisette acompanyant una obra que és radicalment al contrari. Tot està perdut, segon llargmetratge de JC Chandor (Margin Call), té Redford d’únic protagonista i, per tant, no hi ha diàlegs: només se li sent la veu en tres ocasions molt concretes. Lluny dels efectismes de Luhrmann, la càmera de Chandor és en tot moment on ha de ser, seguint el que fa l’expert navegant protagonista que, al decurs d’un viatge en solitari per l’Oceà Índic, pateix un accident de la nau i una tempesta descomunal que s’acarnissa amb les seves poques possibilitats de sortir-se’n. Amb un acurat i eficaç treball de planificació i de muntatge i amb el suport d’un guió intel·ligent -basat en la imatge i el so i, òbviament, no pas en els diàlegs-, el que se’ns hi relata és no tant el que li passa al personatge de Redford com la brega d’aquest per a encarar tots els reptes amb què va topant.

Alguns potser acusaran la pel·lícula de ser un manual de supervivència marítima, perquè el navegant recorre -amb serenitat i actitud de veterà- a gairebé totes les tècniques i mitjans de salvament haguts i per haver. Fins i tot hi ha qui troba que n’hi passa massa, de coses. Però aquesta obra és una sòlida metàfora sobre la vida, entesa com una lluita continuada contra les adversitats. El paper d’en Redford és el d’algú molt preparat i amb el cap molt clar que, a la seva edat -l’actor ja té 76 anys (i segueix en forma)-, respon de manera molt racional a cada entrebanc, enfilant-se, reparant i desplegant tota l’energia física i mental que li cal en cada moment. Arriba però que els elements el superen -és quan comença a sentir-se música extradiegètica- i el viatge es va convertint en un combat entre Home i Natura, que va pujant de to -com la música-, a mesura que les adversitats van duent al límit aquest mariner. Fins a tancar el cercle obert amb el flashback inicial, quan “tot està perdut”, expressió de rendició que dóna pas a un epíleg discutible, tanmateix acceptable en termes espirituals i de coherència amb tot el film.

FOTO Robert Redforf, a Tot està perdut, de JC Chandor


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!