Club 7 Cinema

Fill de pares algerians instal·lats a França després de la guerra, Rachid Bouchareb (París, França, 01.09.1953) va créixer a Bobigny i estudià de mecànic. Delerós d’entrar al món del cinema, s’incorpora al Centre d’Estudis i de recerca de la Imatge i el So. Ajudant de direcció i més endavant realitzador a diferentrs cadenes televisives  (SFP, TF1, Antenne 2) entre 1977 i 1984, també filma alguns curtmetratges i el 1985 debuta en el llargmetratge amb Baton Rouge (tres amics decideixen anar-se’n als Estats Units a buscar feina).

Sense deixar de treballar a la televisió, Bouchareb signa Cheb el 1991 (sobre un noi moro expulsat de França) i aconsegueix un èxit notable el 1995 amb Poussières de vie (la història d’un noi, de mare vietnamita, abandonat per son pare, un oficial negre nord-americà, ran de la retirada americana del Vietnam el 1975), nominada a l’Oscar al Millor Film de Parla No Anglesa.

Una de les facetes més remarcables de Bouchareb és la de productor: amb el seu soci Jean Bréhat, el 1989 va crear 3B Productions i el 1997, Tadrat Films.

El 2001 torna darrere la càmera amb Little Senegal (un noi que ha treballat durant anys al museu de l’esclavitud, del Senegal, se’n va als Estats Units a la recrca dels seus avantpassats), presentada al Festival de Berlín. És tanmateix al Festival de Canes, on anys més tard presentarà una mena de díptic, que el situarà al primer pla de l’actualitat, sobre el paper dels soldats africans en la victòria de la Segona Guerra Mundial (Indígenes, 2006) i sobre la independència d’Algèria (Fora de la llei, 2010).

Lluny d’encallar-se, però vivint una etapa prou activa com a director, el 2009 havia presentat a Berlín la sensible London River (una mare anglesa i cristiana i un pare africà i musulmà, que treballa a França, arriben a Londres després de l’atemptat terrorista islàmic al metro,  per a trobar els seus fills respectius, s’assabenten que vivien junts i, malgrat les diferències entre ells, comparteixen els mateixos sentiments paterns). El 2012 i amb la “road movie” Just like a woman (dues noies travessen els EUA en cotxe, l’una delint-se per ser ballarina de la dansa del ventre i l’altra, fugint la policia) enceta una trilogia “americana”, rodada en anglès i a l’Amèrica del Nord, dedicada a l’evolució de les relacions entre els EUA i el món àrab, de la qual la policíaca Dos homes a la ciutat és la segona part.

FOTO Rachid Bouchareb