Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

31 de gener de 2014
0 comentaris

A cop calent: “La Venus de les pells”, de Roman Polanski

Ran de l’estrena a part de les nostre patalles de La Venus de les pells, de Roman Polanski, reprodueixo tot seguit la crònica que en vaig publicar el 25 de maig de 2014, en l’apartat Vilaweb a Canes.

Polanski es deleix per la Venus de les pells.

També Roman Polanski s’agafa amb humor La Venus de les pells, en què adapta la premiada peça teatral “Venus in Fur”, de David Ives, al seu torn basada en la novel·la de Leopold von Sacher-Masoch, que dóna títol al film i generà el mot “massoquisme”. Pel·lícula amb 2 únics protagonistes -Emmanuelle Seigner i Mathieu Amalric-, Polanski no hi mostra cap interès per a esquivar-ne l’origen escènic, sinó més aviat a l’inrevés. Hi aporta l’especificitat cinematogràfica que li dóna el joc amb els primers plans i la posició de la càmera; però sobretot és el to amb què ho treballa el que ho converteix en una obra personal.

D’entrada, l’argument ja té un gran potencial “Polanski”. Tracta d’una actriu que va al càsting d’un paper i un director que busca desesperadament la intèrpret de la producció que està preparant. Ella no té cap virtut de les que ell demana, però sorprenentment es va convertint en l’encarnació plena del personatge. Per tant, hi ha l’àmbit reclòs, la confusió de rols -entre actor, personatge i autor- i un context de dominació i sotmetiment en què traspassa la frontera entre realitat i ficció, qüestions que “a priori” ja es veuen com avinents a la filmografia del cineasta. I Polanski hi juga, a pleret. Sap que disposa d’aquest material suculent, en el que és una mena de peça de cambra al servei de la seva pròpia dona -Emmanuelle Seigner- i amb un Mathieu Amalric que té força retirada física amb Polanski. De manera que, amb gràcia i sense pretensions, va orquestrant la cerimònia de confusió i, efectivament, sotmetiment del personatge d’Amalric en mans d’aquell bededéu de dona, per acabar projectant-se ell mateix en la figura d’aquell individu, transvestit en el rol d’ella i lligat massoquistament, rebent el càstig per les seves malifetes autorals.

FOTO Mathieu Amalric i la sabata que calça Emmanuelle Seigner, en una escena de La Venus de les pells, de Roman Polanski

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!