Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
En fotografies fetes avui a les taquilles barrades del multicinema blanenc, s’hi pot veure un cartell que diu “Cierre por reformas hasta nuevo aviso”.
Francament, la cosa no té gaire bon aspecte. Enmig de la incertesa, la rumorologia apunta que s’estaria buscant un comprador… Però cap de les 10 sales dels Costa Brava no està digitalitzada; des d’abans de l’estiu que no projectaven en 3D… Magre es veu el futur del que havia acabat sent el bastió de la indiscutible capitalitat cinematogràfica blanenca en tota una àrea que abasta des de Calella a Tossa, per la costa, i des d’Arbúcies i Vidreres per dins.
FOTO Nota oficial publicada al Facebook dels Lauren, anunciant el tancament temporal dels Lauren Costa Brava
Dimarts al vespre, corria per Blanes el rumor que els Lauren Costa Brava tancaven divendres. L’endemà al dematí, dimecres, el rumor s’havia escampat i es deia que el motiu era “suspensió de pagaments”.
Durant hores, vam estar en contacte tots els que em sembla que podíem seguir les pistes, a la recerca d’alguna confirmació o desmentiment.
Ja feia temps que hi havia indicis preocupants. Des de l’estiu, que no s’hi passaven pel·lícules 3D, la digitalització no es veia a venir… i s’hi no hi havia renovació, la mort semblava que s’estava anunciant. Al decurs dels darrers anys ja s’hi havia anat tancant tots els establiments de restauració i, de feia poc, també la cafeteria (!). La persona que despatxava les llaminadures, s’encarregava de tallar les entrades, durant la setmana. I els caps de setmana a penes si hi havia un empleat que rebia els espectadors per a tallar-los les entrades (un dels últims cops que hi vaig anar, una clienta va caure a l’escala, l’empleada va anar a atendre-la i els espectadors que ja no havíem d’estar per la persona accidentada no podíem entrar perquè no hi havia qui ens recollís l’entrada…).
A les darreres setmanes, els Costa Brava van anar estrenant títols, però va sobtar que no s’hi programessin ni 12 anys d’esclavitud, ni El metge, ni Agost: tres títols de prou valor comercial, distribuïts per una mateixa casa, DeA Planeta, amb la qual havia estat treballant aquest multicinemes ben bé fins al maig. Es podria al·legar que les 10 sales potser estaven ocupades; però molt simtomàtic resulta que ho hagin estat davant ofertes finalment més atractives de les que tenien i que, casualment, totes provenien de la mateixa distribuïdora. Realment, això ja feia pensar que podria haver-hi hagut algun tipus de desencontre comercial… o de pagament. Ho desconeixem, però el tancament sobtat d’aquest dimecres i els rumors de “suspensió de pagaments” han reviscolat aquells temors.
No cal dir que esperem i desitgem que es reobrin. Pel bé del grup Lauren, tant de bo que siguin ells mateixos que ho facin. I si ha de ser alguna altra empresa, que ho sigui. Fóra desastrós que Blanes es quedés sense cines. Certament, estem en un moment de moltes crisis en el món del cinema (la general, la de la inflació de preus, la de la pèrdua d’una generació de potencials clients, la de la pèrdua d’atractiu de part de l’oferta, la dels canvis de costums en els ciutadans, la de la competència d’internet, la del cost de la digitalització, etc.) i quan un negoci no va bé, en part, és perquè la clientela tampoc respon. Això reflecteix que entre Calella i Tossa i d’Arbúcies-Hostalric a Vidreres, hi ha molta menys gent que vagi al cine, comparat amb tot just fa un temps. Però si Blanes quedés definitivament sense cine, els espectadors que encara hi anaven (mal sigui un moment o altre de l’any) difícilment tornarien a entrar en una sala fosca (llevat esclar dels quatre cinèfils empedreïts que viatjaríem fins a Girona, Barcelona, Mataró o Arenys per veure, quan poguéssim —econòmicament i per disponibilitat horària—, els films que ens interessessin). És a dir, una altra part del nostre territori que quedaria desert cinematogràficament parlant i un nou grapat d’espectadors (més) que es perdrien.
A l’estiu, amb tot el turisme català i espanyol que corre per Blanes i rodalies, amb el volum important de segona residència que congria la ciutat i els seus encontorns, els Lauren Costa Brava tenen un potencial molt fort. De fet, Blanes havia estat una de les places fortes de tot l’Estat, al pic de l’estiu. En èpoques vacacionals, ha estat freqüent veure-hi força espectadors. Hom pensa que, en balanç anual, aquest multicinema hauria de ser rendible. Altres qüestions (que se’ns escapen) són les rèmores financeres que podria arrossegar, la mena de gestió amb què se’l porta o (qui sap) el paper que pugui jugar dins del grup Lauren. Realment, han de ser durs de superar els mesos entre períodes vacacionals i som força els cinèfils que ens hem trobat d’estar-hi veient-hi pel·lícules pràcticament sols, un dia de cada dia, en aquests períodes. Però el balanç anual…
Un dels problemes greus que sempre han arrossegat els Lauren Costa Brava ha estat el de la programació. Sovint ens n’hem esclamat. Al marge de les dificultats que poden haver-hi posat les distribuïdores (especialment les “majors”), han patit el defecte del centralisme. Des de Barcelona o des d’on hagin programat, no han estat mai capaços d’entendre la singularitat blanenca d’aquest multicinemes; no han entès mai que ni és un cinema de barri, ni és un local urbà, sinó l’única oferta en molts quilòmetres a la rodona. No han entès mai que d’ells depenia mantenir viva la diversitat de públic, que la multioferta és la clau dels negocis als temps que corren. Que no podien castigar part dels clients potencials, arribant a avorrir-los com els han avorrit, a base de no cuidar-ne l’oferta, gens. I això que hi ha hagut esforços titànics dins de l’empresa per anar esmenant-ho (i d’això han anat vivint, fins que ja no hi ha hagut res a fer).
Aquesta setmana és dura (també) pels que estem seguint el tema. Entre el greu que et sap tot plegat, la incertesa, el delit de buscar informacions i anar veient que tot pinta però que molt magre…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!