Guionistes, directors i productors nord-americans fan preveure uns Oscar disputats

Els gremis de guionistes i els de directors de la indústria nord-americana del cinema ja han fet saber també les seves nominacions, que venen a sumar-se a les d’altres col·lectius professionals, com les dels productors o els actors, anunciades prèviament. Queda pendent, dilluns 13.01.2014, que els directors facin públics els documentals candidats als seus guardons.

Els guionistes han nominat en els apartats de Guió Original, Guió Adaptat i Guió per a Documental; mentre que els directors ho han fet a la direcció de Films i (dilluns ho faran) de Documentals. Els productors, per la seva banda, destaquen la feina dels seus col·legues en els camps de Pel·lícula (és a dir, ficció), Animació i Documental. Comparant el que han triat uns i altres es veuen algunes coincidències significatives.

FOTO © Columbia Pictures American Hustle, de David O. Russell


Han obtingut la triple nominació (de Productors, Directors i Guionistes):

American Hustle (American Hustle | La gran estafa americana | American Bluff | L’apparenza inganna), de David O. Russell.

Capità Phillips, de Paul Greengrass.

El llop de Wall Street, de Martin Scorsese.

Han aconseguit la doble nominació (de Productors i Directors, per no la dels Guionistes):

Gravity, d’Alfonso Cuarón.

12 anys d’esclavitud, de Steve McQueen.

I la doble nominació (de Productors i Guionistes, però no la de Directors):

Dallas Buyers Club, de Jean-Marc Vallée.

Her, de Spike Jonze.

Nebraska, d’Alexander Payne.

Abans de seguir comentant la resta de nominacions, convé remarcar com 12 anys d’esclavitud, de Steve McQueen, que semblava destinada a arrasar, no acaba de generar el tòpic efecte de bola de neu, perquè el seu camí cap als Oscar li disputen títols com American Hustle (American Hustle | La gran estafa americana | American Bluff | L’apparenza inganna), de David O. Russell, que ja compta també amb molts suports entre la crítica, o El llop de Wall Street, de Martin Scorsese, que està agafant volada de darrera hora (si bé la polèmica desfermeda sobre el presumpte enaltiment dels delinqüents pot no anar-li bé finalment).

Certament, el film de Steve McQueen compta amb més suport entre el gremi dels Actors (4 nominacions, per 2 el film de David O.Russell i el de Paul Greengrass, i cap el de Scorsese). El rol que juga cada gremi és ben marcat. Per exemple, Agost, de John Wells, és un títol important en els SAG Awards, amb 3 nominacions (Meryl Streep, Julia Roberts, Repartiment) i en canvi no ha merescut el menor reconeixement ni dels productors ni dels directors (els guionistes l’han nominat com a Guió Adaptat). O  Dallas Buyers Club, de Jean-Marc Vallée, que no ha convençut els directors, compta fins amb 3 candidatures als SAG: Matthew McConaughey, Jared Leto i Repartiment. O Nebraska, d’Alexander Payne, que tampoc ha estat nominada pel Gremi dels Directors, te Bruce Dern i June Squibb de candidats als premis dels Actors.

Saving Mr. Banks (Saving Mr Banks | Al encuentro de Mr Banks | Dans l’ombre de Mary), de John Lee Hancock, que compta amb la nominació d’Emma Thompson pel Gremi d’Actors, ha hagut de conformar-se amb la dels Productors, davant l’absoluta indiferència de Guionistes i Directors. Igualment, Abans de la mitjanit, de Richard Linklater, nineta dels ulls en certs sectors,  només compta amb el suport del Gremi de Guionistes (per cert, el mateix que li passa a Lone Survivor, de Peter Berg —que, per cert, té nominació dels actors pel que fa als especialistes—).

Tot esperant que el Directors Guild anunciï les nominacions en l’apartat de Documentals, cal remarcar l’absoluta dispersió que s’ha generat fins ara. Només We Steal Secrets. The Story of Wikileaks, d’Alex Gibney, és candidata simultàniament als premis dels productors i dels guionistes, en l’apartat Documental. La resta, per als Productors:

A Place at the Table, de Kristi Jacobson i  Lori Silverbush.

Far Out Isn’t Far Enough: The Tomi Ungerer Story, de Brad Bernstein.

Life According to Sam, de Sean Fine i Andrea Nix.

Which Way Is The Front Line From Here? The Life And Time Of Tim Hetherington, de Sebastian Junger.

Mentre que, per als Guionistes:

Dirty Wars, de Rick Rowley.

Herblock – The Black & The White, de Michael Stevens.

No place on Eart, de Janet Tobias.

Stories We Tell, de Sarah Polley.

I no només hi ha dispersió entre els gremis que ara voten, sinó que, de tots aquests títols, jo diria que només el de Sarah Polley ha cridat l’atenció en els premis de les associacions de crítics, que predominen en la temporada de guardons anuals abans de Nadal. Contràriament al que havia passant en anys anteriors, que de mica en mica, alguns títols anaven congriant suports diversos, pel que es veu enguany la cosa va molt repartida entre molts films diferents.

Quant als Films d’Animació, només els Productors els tenen presents i aquí sí, poca novetat han aportat:

Frozen. El regne del gel, de Chris Buck i Jennifer Lee.

Els Croods, de Kirk De Micco, Chris Sanders.

Gru, el meu dolent preferit 2, de Pierre Coffin, Chris Renaud.

Monsters University, de Dan Scanlon.

Epic, de Chris Wedge.


El que queda ben clar és que, entre els sectors professionals del cinema nord-americà, Inside Llewyn Davis, dels germans Coen, no té cap reconeixement (i si aconsegueix nominacions al Oscar, ves que no acabi sent la ventafocs d’enguany).

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *