Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
S’entén bé l’èxit mundial que està congriant Gravity. No deixa de ser una cinta d’acció, en format d’inesgotable cursa d’obstacles, prou ben portada, amb dosis de melodrama (via Sandra Bullock), tocs còmics (via George Clooney), en un context com el de l’espai, que encara ens resulta força “exòtic” i fascinant a la majoria dels mortals. Sumem-hi el carisma de Clooney i la intervenció fins a cert punt sorprenent d’una Sandra Bullock que aparenta estar en un envejable estat de forma. Un entreteniment eficaç que té ingredients per a interessar a un ampli ventall de públics diferents. No és d’estranyar, per tant, que sigui ara mateix la pel·lícula en boca de molta gent.
Sembla tanmateix que algú ja ha tingut la paciència d’anar assenyalant les manques de rigor pel que fa a les qüestions de física i navegació aeroespacial. I de la mateixa manera es podria fer un llistat de trampes del guió cinematogràfic. L’espectacle per l’espectacle s’hi imposa. Entretenir es fa passar al davant de tot.
Lamento haver hagut de veure-la en 2D. Com haureu notat, si sou lectors habituals d’aquest blog, jo tinc notable aversió al 3D, per com s’hi sol recórrer a tall d’efectisme gratuït; però Gravity, a sentir a dir i pel que intueixes veient-la plana, és un film plenament 3D. Sóc conscient d’haver-ne vist una versió desmillorada.
No obstant això, em temo que el 3D tampoc deu donar profunditat temàtica o filosòfica a la pel·lícula, que, efectivament, em resulta plana.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En aquest film el so de les explosions no existeix, com ha de ser, el foc és representat com és realment a l’espai i les lleis de la inèrcia i d’acció i reacció es compleixen.
Crec que utilitzarem el film per explicar física a classe.
Pots mirar la meua crítica (i d’altres críitiques enllaçades) des del punt de vista físic i tecnològic al meu bloc Pols d’estels.
Gràcies pels teus comentaris filmogràfics. Tens raó. L’acció és plana però realista.