El Punt Diari diu així a la portada del dia 1 de setembre: “Cada any es diagnostiquen 3.500 càncers d’aquest tipus i en més de la meitat s’ha pogut evitar l’amputació”
A la pàg. 10 diu: “El programa de detecció precoç de càncer de mama permet descobrir 1.400 casos en un any. En ser diagnosticades aviat, més de la meitat de les afectades conserven el pit”.
Un cert envolic de xifres i conceptes. Molt habitual. Potser caldria fixar-s’hi més.
De totes maneres el que més em sorprén és que l’article parli només de que la detecció precoç evita l’amputació del pit. M’agradaria saber si salva la vida. Es pot suposar que si, però s’ha de suposar. L’article no diu res.
L’article també diu “Tot i que el càncer de mama també té una incidència important en altres franges d’edat eles autoritats sanitàries no fan el programa de detecció precoç de càncer de mama en aquests sectors de població perqué la seva eficàcia és més incerta que en el cas de les dones més grans de 50 anys. GRAN TEMA. Però el periodista o la periodista no pregunta res. Per qué és més incerta l’eficàcia?. El nostre país està ple de dones que es fan mamografies a partir dels 45 anys a través de les mutues i la medicina privada. És un timo?. Val la pena?. Només és un negoci? La sanitat pública ho fa a partir dels 50 anys perque no té diners?. En definitiva per qué no és eficaç.
El periodista o la periodista ha anat a la roda de premsa. S’ha dedicat a pendre notes. Ha pensat?. És un enigma. Ainiria bé que pensessin així ens estalviariem aquest garbuix que tinc al cap després de llegir la informació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!