Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

25 de maig de 2013
0 comentaris

Premis del Jurat Ecumènic a Canes 2013

FOTO –Carole Bethuel– © Memento Films El passat, d’Asghar Farhadi

El Jurat Ecumènic del Festival de Canes 2013, que reconeix obres de qualitat artística alhora testimoni del que el cinema pot revelar de la profunditat de l’home i de la complexitat del món, films de qualitats humanes que encaren la dimensió espiritual de la nostra existència com la justícia, dignitat de l’ésser humà, respecte del medi ambient, pau, solidaritat –valors àmpliament compartits per totes les cultures, que també són als Evangelis–, format per –professionals del cinema, cristians compromesos, nomenats per les associacions internacionals cinematogràfiques Signis i Interfilm– Denyse Muller (França), Tiziana Conti (Suïssa), Gianna Urizio (Itàlia), Marek Lis (Polònia), Gianluca Arnone (Itàlia) i Samuel Petit (França) ha atorgat els guardons següents, d’entre els films projectats en la selecció oficial:

Premi del Jurat Ecumènic a un film de la Competició.

El passat (Le passé | The Past). Direcció: Asghar FARHADI.

Motivació del premi: Com assumir la responsabilitat pels errors del passat? Amb forma de thriller, el director mostra la vida d’una família reconstituïda, en què els secrets de cadascú i el complexitat de les relacions es van aclarint de mica en mica. Un film dens, profund i interessant que il·lustra bé aquest verset: “la veritat us farà lliures” (Joan 8:32).

Mencions Especials del Jurat Ecumènic.

Els testos s’assemblen a les olles (Soshite chichi ni naru —???????— | Like Father, Like Son | Tel père, tel fils). Direcció: KORE-EDA Hirokazu.

Motivació del premi: A partir de quin moment un pare esdevé realment un pare? Dos matrimonis de nivells socials diferents s’assabenten que a la Maternitat els van intercanviar els fills. El film planteja de manera simple i subtil un dilema humà: els vincles de sang són més importants que l’amor que els ha unit durant set anys?

Miele (Miele). Direcció: Valeria GOLINO.

Motivació del premi: La pel·lícula toca de manera complexa i sense prejudicis el tema actual de l’eutanàsia. Amb pudor i de manera controlada, la directora comparteix amb l’espectador els dubtes i els neguits d’una noia que ajuda a morir malalts en fase terminal: a cadascú la llibertat i la responsabilitat de posicionar-s’hi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!