Canes 2013 · Competició: “La gran bellesa”, de Paolo Sorrentino

4 de maig de 2013

0 comentaris

Canes 2013 · Competició: “La gran bellesa”, de Paolo Sorrentino

FOTO © Pathé Cartell francès de La gran bellesa, de Paolo Sorrentino

Després de la diguem-ne aventura americana d’ Aquest deu ser el lloc (2011) —amb Sean Penn fent de granadeta estrella del rock que, com per fer alguna cosa en aquesta vida, es posa a buscar un exoficial de les SS refugiat als Estats Units— torna a Itàlia Paolo Sorrentino (Nàpols, 31.03.1970) i retorna al seu actor fetitxe, Toni Servillo. Ara posa la càmera a Roma, disposat a captar-ne la seva bellesa eterna, en la qual es banya un home que als seus seixanta-cinc anys manté un carisma que sembla inalterable al pas del temps. Efectivament, és Toni Servilio qui dóna vida a aquest personatge, un periodista avesat a l’alta societat romana i tot l’ambient mundà.

A Les conseqüències de l’amor (2004), Servilio va encarnar l’home solitari que, al cap de vuit misteriosos anys d’estar-se en una anònima habitació d’un hotel de la Suïssa italiana, resulta ser un comptable en conflicte amb la màfia per un desfalc comès per amor. I a Il Divo (2008), ni més ni menys que l’ombrívol, gairebé vampíric, polític italià Giulio Andreotti. Per cert, aquests dos films de Sorrentino són ficcions inspirades en la realitat que esdevenen una crònica taciturna i alhora corrosiva de la Itàlia contemporània.

Estilísticament, Sorrentino té una certa tendència les trencades de to. Capaç de mantenir una planificació rigorosa i tensar ambients silents, foscos, durs, no dubte a desgavellar-ho tot amb brusques irrupcions sonores o visuals. I en el cas d’ Un amic de la família (2006) —sobre un usurer monstruosament lleig, brut i garrepa, vell i cínic (Giacomo Rizzo), a qui recorre tota mena de gent necessitada de calés, que els presta en condicions esfereïdores i cobrant-se’n els deutes de manera expeditiva o perversa—, Sorrentino es deixà anar i, rabejant-se en l’excentricitat, arribà a bastir un “grand guignol” carregós, carregós. I algun rampell d’excentricitat també va apareixent en Aquest deu ser el lloc (2011).

Veurem, doncs, com haurà combinat el tractament intimista d‘ aquest home cínic, desenganyat i patidor, amb la crònica social de les cites i disbauxes de què ell mateix és protagonista. Veurem si l’ombra de La Dolce vita no hi pesarà massa…

La gran bellesa (La grande bellezza | The Great Beauty)

Director: Paolo Sorrentino. Guió: Paolo Sorrentino i Umberto Contarello, a partir d’una història del mateix Sorrentino. Producció: Indigo Film (Itàlia), Medusa (Itàlia), Babe Films (França), Pathé (França), France 2 Cinéma (França). Durada: 2h22.

Repartiment: Toni Servillo (Jap Gambardella), Sabrina Ferilli (Ramona), Carlo Verdone (Romano).

Sinopsi: És l’estiu Roma i la ciutat eterna brilla amb una bellesa intangible i definitiva. En Jep Gambardella té seixanta-cinc anys i continua traspuant un carisma que sembla inalterable al pas del temps. Autor d’una única novel·la (L’aparell humà) quan era jove, no ha escrit res més des d’aleshores. Es va convertir en un gran periodista que freqüenta l’alta societat romana i tot l’ambient mundà. La seva vida s’ha transformat en un reguitzell de cites i festes excèntriques de les quals n’és el protagonista. Tanmateix, en Jep, cínic, desenganyat i patidor, no deixa de contemplar la crisi d’una societat que sembla haver convertit els homes en monstres. Només el record d’un amor innocent de la seva joventut podrà treure en Jep de la resignació que sembla haver adoptat com a existència. Potser li ha arribat l’hora de posar-se a escriure...

Vídeos: Tràiler VO | Vídeos al web del Festival de Canes.

Vendes internacionals: Pathé. Distribuïdores confirmades abans o durant Canes 2013: Pathé | Medusa. Més informació: Web oficial | Imdb (ang) | Comme Au Cinema (fr) | MyMovies (it).