Club 7 Cinema

FOTO Zhao Tao, a A Touch of Sin, de Jia Zhangke

D’entre els noms rellevants de Canes 2013, el xinès Jia Zhangke. Petits o grans, ficcions o documentals, en competicions o fora de concurs als grans festivals, el seus films sempre tenen un notable interès, a més d’una pregona bellesa. Se’ns anuncia que la pel·lícula que enguany du a la Croisette és una obra explosiva: quatre històries ambientades al cor de la Xina actual (des de metròpolis noves a les zones rurals del país), que trenen una reflexió sobre la Xina contemporània, considerada com un gegant econòmic lentament erosionat per la violència. I això encara la fa més atractiva, ja que farà retrobar-lo en una ficció després de la descomunal Natura morta (2006) —Lleó d’Or a Venècia— i del seguit de documentals que ens ha lliurat d’aleshores ençà, entre els quals, M’agradaria saber (2010) i 24 City (2008).

Se’ns anuncia una mirada global sobre la Xina comunista del creixement econòmic capitalista, a partir de quatre relats concrets. Una fragmentació típica del cinema de Jia Zhangke, especialment notòria en els documentals esmentats. A M’agradaria saber, va aproximant-se a la història de Xangai a partir dels relats de testimonis diversos dels temps viscuts per aquella ciutat al segle darrer, i a 24 City esbossa el que ha estat el seu país, a partir de les entrevistes amb vuit personatges de tres diferents generacions de Chengdu, la fàbrica 420 i la seva ciutat obrera modèlica, que desapareixen per deixar lloc a un complex d’apartaments de luxe.

Una mirada crítica i sentida. De fet, el cineasta ha convertit el seu país en el gran tema de la seva filmografia. Això sí, vist des de la seva gent (els sentiments, les frustacions, el pes de la Història en el destí individual, el delit de llibertat, el vincle o indiferència amb la política…), d’aquí el valor universal dels dolors, conflictes, testimonis tan locals que pren com a protagonistes. Cronista indirecte de les transformacions de la Xina, ha constatat l’encanteri de l’occidentalització entre el jovent (Platform i, sobretot, Plaers desconeguts), ha agafat l’obra més emblemàtica del nou faraonisme xinès, la Presa de les Tres Gorges obra gegantina que ha comportat la destrucció de pobles sencers i el desplaçament d’un munt de gent, i a Natura morta hi contrasta la força visual de la construcció amb la fantasmagoria que veu com a única presència humana possible en aquell entorn de destrucció…

Al repartiment, Zhao Tao, protagonista habitual dels seus films. I a la producció, Takeshi Kitano (que ja ho fou de l’estimable The World).

A Touch of Sin (Tian Zhu Ding | A Touch of Sin)

Director: Jia Zhangke. Guió: Jia Zhangke. Producció: Office Kitano (Japó), ? (Xina). Durada: 2h13.

Repartiment: Zhao Tao (x), Jiang Wu (x), Wang Baoqiang (x), Luo Lansha (x).

Sinopsi: Quatre històries, quatre personatges, quatre zones diferents. Un miner enrabiat es revolta contra la corrupció dels líders del seu poble. Un treballador immigrant que torna a casa per Any Nou descobreix les possibilitats infinites que pot oferir una arma de foc. Una atractiva recepcionista d’una sauna topa amb un client que l’assalta i això la du al límit. Un jove treballador d’una fàbrica va passant de feina en feina mirant de millorar la seva sort a la vida.

Vídeos: Vídeos al web del Festival de Canes.

Vendes internacionals: MK2*. Distribuïdores confirmades abans o durant Canes 2013: Golem* | Ad Vitam. Més informació: Web oficial |  Imdb (ang) | Comme Au Cinéma (fr) | MyMovies (it).

FESTIVAL DE CANES 2013

Competició

A Touch of Sin

Articles en aquest blog: Vilaweb a Canes.

Apunts de context en aquest blog: Canes 2013: programa del divendres 17 de maig | Tot Canes 2013 | Canes 2013: la Competició.

Cròniques: Diari de Girona: Quatre històries de violència de la Xina contemporània | Vilaweb: A Canes, Asghar Farhadi passa de la separació al divorci i Jia Zhangke esclata contra el desenvolupament de la Xina.

Premis: Canes 2013 —1 premi (Millor Guió)— | Altres premis. Altres festivals: Altres festivals.

Informacions, incloses novetats de distribució: pendent.