Canes 2013: Cannes Classics

FOTO Cartell oficial del 66è Festival de Canes

Totes iniciatives del Festival de Canes a favor de la promoció, difusió i conservació del patrimoni cinematogràfic les junten en la secció anomenada Cannes Classics. Per tant, s’hi projecten còpies noves o restaurades de films que formen part de la història del cinema, homenatges a cinematografies diverses, documentals sobre el cinema —cosa que no treu que enguany, per exemple, Seduïts i abandonats, una mena de passejada de James Toback i Alec Baldwin pels marasmes del cinema actual, vagi a una altra secció (Sessions Especials)—.

Aquest 2013, ens divideixen l’oferta de Canes Classics en tres grans apartats: Còpies restaurades, Documentals, World Cinema Foundation.

Canes 2013: Cannes Classics.

Còpies restaurades.

Cleòpatra (Joseph L. Mankiewicz, 1963 Durada: 4h03. Còpia restaurada digitalment, en 4K, a càrrec de la 20th Century Fox, amb motiu del cinquantenari d’un dels pèplums més famosos. Assistiran a la projecció Kate Burton, filla de Richard Burton, i Chris Wilding, fill d’Elizabeth Taylor.

Visions of Eight (Youri Ozerov, Milos Forman, Mai Zetterling, Claude Lelouch, Arhur Penn, Michael Pfleghar, John Schlesinger, Kon Ichikawa, 1973). Durada: 1h49. Warner Bros s’ha encarregat de la restauració digital 4K, a partir del negtiu original, d’aquesta pel·lícula dels JJOO Múnic 1972, presentada pel Comité Olímpic Internacional

La reina Margot (Patrice Chéreau, 1994). Durada: 2h39. El gener de 2014, Pathé reestrenarà La Reina Margot, amb motiu del vintè aniversari de l’estrena del film. L’ha restaurat en 4K, sota la direcció del mateix Patrice Chéreau, i en mostren el resultat a Canes, certamen en què la pel·lícula guanyà el Premi del Jurat i el Premi de Millor Actriu, per a Virni Lisi. Chéreau assistirà a la projecció, el 19 de maig, acompanyat de membres de l’equip, entre els quals, Daniel Auteuil, membre del Jurat d’enguany.

Charulata (Satyajit Ray, 1964). Durada: 1h57. Programada al marc de la commemoració a Canes 2013 del Centenari del Cinema a l’Índia i també com a testimoni de la tasca de restauració de l’obra del gran Satyajit Ray que s’està fent de mica en mica al seu propi país. Còpia restaurada a partir del negatiu, als Studios Pixion, de Bombay, amb supervisió de RDB Entertainments.

El gust del sake (Yasujirô Ozu, 1962). Durada: 2h13. Amb motiu del 110è aniversari del naixement del gran cineasta janponès, els estudis Schochiku segueixen amb la restauració de la seva obra immensa, tot presentant el que fou l’últim film del cineasta. Restauració digital que ha anat a càrrec de la Shochiku Co., Ltd., el Centre Nacional de Cinematografia i el Museu Nacional d’Art Modern, de Tòquio. Distribuïdores:  Carlotta Films.

Le joli mai (Chris Marker i Pierre Lhomme, 1963: Nova durada, 2013: 2h25. Quan va començar el projecte de restaurar aquest film, Chris Marker encara era viu. Mort el 29 de juliol de 2012, n’ha acabat supervisant la restauració el co-autor, Pierre Lhomme. La restauració fotoquímica, seguida de la digitalització i restauració de l’original en la seva versió íntegra han anat a càrrec de Mikros Images, amb el suport del CNC/Archives Françaises du Film. Seguint el desig de Marker, Pierre L’homme n’ha tallat uns vint minuts per a la versió que finalment es projectarà. Distribuïdores: La Sofra i Potemkine Films.

Goha (Jacques Baratier, 1957). Durada: 1h18. Aquest film es presentà en Competició a Canes 1958, com a producció tunisiana, fou el primer d’una actriu anomenada Claudia Cardinale i Omar Sharif encara hi apareix com a Omar Cherif. El seu autor està considerat un cineasta rar, tanmateix reivindicat actualment, en bona mesura gràcies a l’empenta de la seva filla —de botó de mostra, el video anterior—. No és estrany, doncs, que els arxius cinematogràfics francesos del CNC l’hagin triat com el títol que presenten a Cannes Classics, d’entre els que restauren al llarg de l’any.

Lucky Luciano(Francesco Rosi, 1973). Durada: 1h55. Martin Scorsese, mitjançant la Film Foundation i en col·laboració amb l’Associació de la Premsa Estrangera Acreditada a Hollywood, ha trobat els mitjans per a finançar la restauració d’aquesta pel·lícula, que ha anat a càrrec de la Cineteca de Bolònia, al laboratori L’immagine Ritrovata, evidentment amb la col·laboració de Cristaldi Films i Paramount Pictures.

Il deserto dei Tartari (Valerio Zurlini, 1976). Durada: 2h20. Inspirada en la novel·la de Dino Buzzati, aquesta pel·lícula va reunir,  amés de Jacques Perrin, que n’era productor, Vittorio Gassman, Philippe Noiret, Max von Sydow, Jean-Louis Trintignant, Francisco Rabal, Fernando Rey. Impossible de veure-la avui en dia al cinema, se l’ha restaurada. La digitalització ha anat a càrrec de Digimage Classics i la restauració de la imatge 4K a partir del negatiu original, sota la supervisió de Cinecittà, ha estat controlada pel director de fotografia del film, Luciano Tovoli, amb finançament del CNC. Distribuïdores: Les Acacias. Vendes internacionals: Pathé.

L’aprenentatge de Duddy Kravitz (Ted Kotcheff, 1974). Durada: 2h. Nascut a Totonto (Canadà) el 1931, Ted Kotcheff és conegut mundialment com al director del primer Rambo, el 1982; però té tota una carrera cinematogràfica anterior, en què hi trobem títols com el que ara s’ha restaurat, Ós d’Or a Berlín 1974, nominat a l’Oscar en la categoria de Millor Guió Adaptat i candidat al Globus d’Or de Millor Film estranger. La restauració digital en 2K l’han realitzada els equips de Technicolor Creative Services, de Toronto, netejant-ne imatge per imatge. Kotcheff n’ha supervisat la part del color i el so. I el projecte ha estat finançat per una bona colla d’organismes canadencs. El 22 de maig, assistirà a la projecció el mateix Tedd Kotcheff, els responsables de la restauració i l’equip del festival internacional de Toronto.

Els paraigües de Cherbourg (Jacques Demy, 1964). Durada: 1h31. Una altra Palma d’Or —guardó que aleshores s’anomenava “Grand Prix”— preservada i que ja es pot veure en digital, al marc de l’exposició a la Cinemateca Francesa, mab la restauració íntegra de la filmografia de Jacques Demy. Pel que fa a aquest títol en concret, és digital 2K; l’ha assumida Ciné Tamaris al laboratori Digimage, amb el suport, entre d’altres, del mateix Festival de Canes i d’una campanya de crowdfunding, i Agnès Varda i Rosalie Varda-Demy l’han supervisada, mentre que Mathieu Demy n’ha controlat l’etalonatge.

Hiroshima, mon amour (Alain Resnais, 1959). Durada: 1h32. El 17 de juliol es posarà en circulació al mercat francès aquesta còpia restaurada, digitalitzada, del que fou el primer film de ficció d’Alain Resnais. Restauració 4K, a partir del negatiu original, a càrrec d’Argos Films i, entre d’altres, la Cineteca de Bolònia, amb el suport del CNC; supervisada pel director de la fotografia, Renato Berta.

The Last Detail (Hal Ashby, 1973). Durada: 1h44. Amb motiu del 40è aniversari de la seva estrena, Sony Pictures llança al mercat la còpia restaurada —4K— d’aquest film, considerat un dels més destacats dels anys setanta i que, presentat a la Competició de Canes 1974, valgué a Jack Nicholson el Premi de la Millor Interpretació Maculina.

L’últim emperador (Bernardo Bertolucci, 1987). Durada: 2h43. El mateix Bertolucci, conjuntament amb el productor Jeremy Thomas i el director de fotografia, Vittorio Storaro, han supervisat la restauració en 4K —a càrrec de Recorded Picture Company i Repremiere Group, als laboratoris de Technicolor Rome— i la reconversió en 3D —a càrrec de Prime Focus—d’aquesta obra espectacular, encara molt present en la memòria del cinèfil actual. Una operació que busca el reclam tecnològic enlluernador per al públic de les sales de cinema, mirant de cua d’ull la clientela del consum digital casolà.

Fedora Remasteritzada (Billy Wilder, 1978). Durada: 1h50. Presentada a Canes 1978, Fora de Competició, aquesta penúltima pel·lícula de Billy Wilder sembla que no va acabar de ser ben rebuda. En la restauració —2K, a partir del negatiu, efectuada per Bavaria Media— s’ha volgut mantenir l’aparença original cara a reestrenarla a les sales de cinema i al mercat del BluRay.

Plein Soleil (René Clément, 1960). Durada: 1h55. El dissabte 25 de maig es preveu que Alain Delon  acompanyi a Canes la presentació  de la restauració —4K, a càrrec de L’Immagine Ritrovata, de Bolònia, per a Studio Canal i la Cinemateca Francesa— d’aquest clàssic, adaptació d’ El talent del Senyor Ripley, de Patricia Highsmith.

Vertigen (Alfred Hitchcock, 1958). Projecció de la còpia restaurada, el dissabte 25 de maig, en presència de Kim Novak, convidada d’honor del Festival de Canes.

La bella i la bèstia (Jean Cocteau, 1946). Durada: 1h34. Amb motiu dels cinquanta anys de la mort de Cocteau, el dijous 23 de maig Canes ret homenatge a l’home i al cineasta que fou, amb la projecció de la còpia restaurada —digital— d’aquest film, que participà a la Competició de 1946, seguida de la presentació d’ Opium (2013) —durada: 1h17—, comèdia musical que Arielle Dombasle ha dirigit, al marc de l’Any Cocteau, i que explica la relació amorosa entre Raymond Radiguet i Jean Cocteau, a començament del anys vint —protagonitzada per Grégoire Colin, Samuel Mercer, Julie Depardieu, Hélène Fillières, Niels Schneider, Philippe Katrine i Anna Sigalevitch. Distribuïdores: Ad Vitam*—

Còpies noves —no s’ha detallat si es tracta de còpies restaurades—.

La grande abbuffata (Marco Ferreri, 1973). Durada: 2h10. Projecció en presència de Michel Piccoli i Andréa Ferréol.

Gruppo di famiglia in un interno (Luchino Visconti, 1974). Durada: 2h06.

Documentals.

Con la pata quebrada (Diego Galán, 2013). Durada: 1h23. Documental sobre la representació de la dona al cinema espanyol, des dels anys trenta a l’actualitat, que és alhora un repàs a la història d’Espanya.

A Story of Children & Film (Mark Cousins, 2013). Durada: 1h40. Retrat global sobre els infants al cinema, aquest documental s’ha construït en base a fragments de 53 pel·lícules de 25 països diferents i és la continuació de The Story of Film: An Odyssey, del mateix autor.

Shepard & Dark (Treva Wurmfeld, 2013). Durada: 1h29. Documental sobre l’amistat entre Sam Shepard i Johnny Dark, que Joanne Woodward ha triat perquè el Festival projecti en honor a la seva (possible) presència al certamen —amb motiu del seu protagonisme al cartell d’aquesta 66a edició— | Pel·lícula candidata a la Càmera d’Or.

World Cinema Foundation.

La World Cinema Foundation, creada a Canes 2007 per Martin Scorsese i tot d’altres cineastes, amb l’objectiu de restaurar tresors cinematogràfics d’arreu del món, especialment en països sense tradició de preservar-ne el patrimoni, presenta enguany dos fruits més de la seva tasca:

Borom Sarret (Ousmane Sembene, 1963). Durada: 0h20. Restaurat pels laboratori L’Immagine Ritrovata i Eclair, en col·laboració amb el francès Institut Nacional de l’Audiovisual.

Maynila: Sa mga kuko ng liwanag (Lino Brocka, 1975). Durada: 2h04. Restauració digital 4K, a càrrec de L’Immagine Ritrovata i finançada pel Consell Nacional de les Filipines.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *