Club 7 Cinema

S’ha mort Bigas Luna (Vilaweb)

Catalunya perd Bigas Luna (Nació Digital)

Mor Bigas Luna als 67 anys (Ara)

Mor el director i guionista Bigas Luna als 67 anys (El Punt Avui)

Recordo l’any 92, quan anava amb tren cap al Festival de Venècia, vam coincidir a l’estació de Milà, en el temps de transbord, tot esperant d’agafar el tren que ens havia de dur a la sereníssima. No ens coneixíem de res personalment, però el vaig saludar i en preguntar-me d’on era i respondre-li que de Malgrat, m’explicà que, de jove, venia a participar en “partys” que unes amigues seves feien al meu poble. Em va identificar algunes cases on tenien lloc aquelles festes. De manera que, en tornar, vaig estar indagant entre algunes persones assenyades que, a l’època havien de ser joves: resulta que alguns nois de Malgrat (aleshores molt més petit que ara) s’atançaven a aquelles festes de “pijos” i els llançaven pedres… Ai, els pobles i les ciutats, sobretot en aquella època que hi havia tanta diferència. Però també ai, aquella gent d’uns constums i l’altra, de costums ben diferents. Bigas Luna com a cineasta, pertanyia a una certa Barcelona, trencadora en la grisor franquista, molt menys brillant i interersant quan es posa en perspectiva global. En qualsevol cas el seu cinema, de resultats desiguals, ha tingut obres inquietants, remarcables com a exploració i obertura de capses íntimes, en les quals la carn, el sexe, el cos ha estat important, tant (ben sovint) com una certa exploració formal (no era pas un Vicente Aranda, per entendre’ns); però dissortadament havia anat perdent pistonada, amb una certa dislocació creativa que l’havia situat com un cineasta finalment interessat a explotar el caire més superficial del seu propi bagatge. Darrerament, alguns vèiem amb certa preocupació que tirés endavant Segon origen, la seva adaptació a la gran pantalla del Mecanoscrit del segon origen. No obstant això, és innegable que, en un país com el nostre, tan curt de talents cinematogràfics, Bigas Luna atresorava una personalitat i una (part de) filmografia respectable, a reivindicar i a tenir com a referent.

Descansi en pau.

Bilbao (1978)

Angoixa (1987)

Jamón, jamón (1992)

La teta i la lluna (1994)

La cambrera del Titànic (1997)