Club 7 Cinema

Un heroi de la lluita per l independència dels kurds; l’amant més jove de Liberace; un ministre d’Exteriors francès molt i molt inspirat en Dominique de Villepin; l’aventura Gènesis del fotògraf Sebastião Salgado; les bambalines d’una gran universitat com la californiana Berkeley; una noia romanesa que investiga la mort de la seva mare immigrant a Suïssa; un jutge peruà estrany, per incorrupte i a qui algú es vol carregar; la presumpta relació especial entre els austríacs els seus cellers; dos avis que fugen a bosc, i una adaptació d’ El gran quadern, d’ Agota Kristof: heus aquí el contingut d’aquest últim tram de rumors i especulacions publicats arran de Canes 2013.

Canes 2013: Rumors III (Q-Z).

Aga. Direcció: Hiner SALEEM. Guió: Hiner Saleem i Antoine Lacomblez. Amb Korkmaz Arslan (Baran), Golshifteh Farahani (Govend), Suat Usta (Reber). En Baran, heroi kurd de la guerra d’independència, és ara comissari de policia a Erbil, la capital. Com que ja no se sentia útil en aquesta societat que viu en pau, havia rumiat de deixar el cos de policia, però s’ho ha repensat i ha demanat que el destinin a una petita vall, just a la frontera entre Iran, Turquia i Iraq. Es tracta d’un territori fora de la llei, autèntic cor de tota mena de tràfics il·legals (drogues, alcohol, medicaments…). Havent arribat al poblet de Khwakork (Kurdistan), es nega a inclinar-se davant Aga Azzi, el cap tribal que fa i desfà en aquella zona i individu absolutament corrupte. No és d’estranyar doncs que la gent de l’indret, ben refractària a la idea d’ordre i llei, no miri precisament de bon ull aquest policia que els ha aparegut. A més, en Baran coneix la Govend, que malgrat l’hostilitat dels seus dotze germans assumeix la tasca de mestra de l’escola local i que, no cal dir-ho tampoc cau gens bé a aquells veïns. Tant en Baran com la Govend representen un nou ordre, el del jove i autònom estat kurd. Val a dir que la Govend és la més vulnerable, en no estar casada; però junts, tots dos, desafiaran el poder d’Aga Azzi i faran costat al moviment de resistència del Kurdistan turc. Vendes internacionals: Films Distribution. Distribuïdores: Memento*. Més informació: Imdb (ang) | Ioncinema (ang) | Comme Au Cinéma (fr) | Unifrance (fr) | Nota: film produït per Robert Guédiguian | ARTE France Cinéma coproduit les prochains films de Claire Denis, Ritesh Batra, Hiner Saleem et Xavier Dolan | Direcció: Hiner Saleem (Km 0).

Al soterrani (Im Keller | In the basement). Direcció: Ulrich SEIDL. Guió: Ulrich Seidl. Documental que Seidl va començar a rodar el 2009 i que ha anat aturant per ampliar recerques i compaginar-hi altres projectes cinematogràfics. La producció assegura que la pel·lícula vol estudiar el lligam especial que (asseguren) hi ha entre els austríacs i els seus soterrnis, vol mostrar la vida que tenen quotidianament aquests soterranis, tot desenterrant-ne respostes i plantejant-hi noves preguntes, il·luminant el que queda ocult sota terra. Una asseveració francament boirosa, que du a pensar que Seidl va començar a planificar-ho ran de l’escàndol Fritzl. Més informació: Web oficial | Imdb (ang) | Ioncinema (ang) |  Comme Au Cinéma (fr) | Direcció: Ulrich Seidl.

Behind The Candelabra. Direcció: Steven SODERBERGH. Guió: Richard LaGravenese, adaptació del relat autobiogràfic Behind the Candelabra: My Life with Liberace, de Scott Thorson. Amb Matt Damon (Scott Thorson), Michael Douglas (Liberace), Debbie Reynolds (Frances), Rob Lowe (x), Dan Aykroyd (Seymour Heller), Scott Bakula (Bob Black). Telefilm sobre la relació tempestuosa, durant sis anys, entre Liberace, famós pianista nord-americà de music-hall, que va morir de SIDA el 1987, i el seu amant més jove, Scott Thorson. Vídeos: Tràiler VO.  Distribuïdores: ARP*. Més informació: Imdb (ang) | Comme Au Cinéma (fr) | Direcció: Steven Soderbergh.

El gran quadern (Le grand cahier | The notebook). Direcció: János SZÁSZ. Guió:  János Szász, adaptació de la novel·la El gran quadern, d’ Agota Kristof (publicada en català dins La trilogia de Claus i Lucas). Producció franco-germano-austríaco-hongaresa. Amb András Gyémánt (x), László Gyémánt (x), Piroska Molnár (l’àvia), Ulrich Matthes (x), Ulrich Thomsen (x). En un poblet de la frontera hongaresa, durant la Segona Guerra Mundial, dos germans jovenets creixen sota la tirania de l’àvia cruel que se n’ha fet càrrec i han d’aprendre tots els trucs del mal per a sobreviure en l’absurd món dels adults. S’acosta la fi de la Guerra i la gent de les grans ciutats queda exposada als raids aeris i a la mort per inanició. Una mare jove desesperada se n’endu els seus fills bessons de tretze anys i els deixa amb l’àvia, a pagès, malgrat que aquesta sigui una dona alcohòlica i cruel, bestial. Els veïns l’anomenen “la Bruixa”, perquè es diu que va enverinar el seu propi marit, ja fa temps. Si fins ara havien crescut força consentits, els bessons han d’aprendre a sobreviure sols en aquest seu nou entorn, rural. S’adonen que l’única manera d’afrontar l’absurd i inhumà món dels adults i de la guerra és convertir-se en totalment insensibles i despietats. Aprenen a aguantar la fam, el dolor i les emocions, per a superar les dificultats presents i futures. I despleguen un autèntic “pla d’estudis”: enforteixen l’esperit tot llegint la Bíblia i aprenen llengües estrangeres. Practiquen cada dia, per reforçar el cos i la ment. Posen la ma sobre flames; es tallen cames, braços i pit amb un ganivet i aboquen alcohol a les ferides. Es desensibilitzen davant els insults i s’espavilen a ignorar qualsevol insidiosa crida d’amor i sentiments. En un quadern, es dediquen a registrar per escrit tot el que veuen durant la guerra, i mentre hi escriuen segueixen el seu propi i estricte codi: la prosa ha d’estar absolutament desposseïda d’emoció i les notes han de ser precises i objectives. Vendes internacionals: Beta Cinema. Distribuïdores: Les Films du Losange*. Més informació: Imdb (ang) | Ioncinema (ang) | Cineuropa (fr/esp/ang) | Unifrance (fr/ang/esp) | Le grand cahier rêve de Croisette (Fabien Lemercier, Cineuropa) | Comme Au Cinéma (fr) | Direcció: János Szász (Els nois Witman)

Quai d’Orsay. Direcció: Bertrand TAVERNIER. Guió: Christophe Blain, Abel Lanzac, Bertrand Tavernier. Producció francesa. Amb Thierry Lhermitte (Alexandre Taillard de Vorms), Raphaël Personnaz (Arthur Vlaminck), Niels Arestrup (Claude Maupas), Anaïs Demoustier (Marina), Julie Gayet (Valérie Dumontheil), Thierry Frémont (x). L’Alexandre Taillard de Vorms és un home magnífic, un dels grans, amb estil, dels que agraden a les dones i resulta que, a més, és ministre d’Afers Estrangers del país de les llums: França. La seva cabellera argentada al capdamunt del seu cos d’atleta lleugerament bronzejat és a tot arreu, de la tribuna de l’ONU, a Nova York, al polvorí d’Oubanga. Allà fa una crida als poderosos i invoca els esperits més generosos per a aconseguir la pau, calmar les armes i justificar la seva aurèola de futur Premi Nobel de la Pau Còsmica. Vendes internacionals: Pathé Int.*. Distribuïdores: Pathé*. Més informació: Web oficial | Facebook | Imdb (ang) | Ioncinema (ang) | Unifrance (fr) | Thierry Lhermitte s’est inspiré de Dominique de Villepin (Le Figaro) | Dans les coulisses de « Quai d’Orsay » : de Blain à Tavernier, Villepin change de main (Etienne Sorin, Evene) | Comme Au Cinéma (fr) | Direcció: Bertrand Tavernier.

Els gust dels nabius (Le goût des myrtilles). Direcció: Thomas de THIER. Guió: Thomas de Thier. Producció belgo-luxemburguesa. Amb Michel Piccoli (Michel), Natasha Parry (Jeanne), Augustin Legrand (Harry). La Jeanne i en Michel formen un matrimoni d’octogenaris molt ben avingut, que mena una vida confortable. A partir d’una certa edat, tots els dies s’assemblen. Però aquest 3 d’agost se’n van cap a un destí desconegut. Fa bon dia, però l’excursió podria ser que no tingués tornada. A un costat de la carretera, llencen les claus del cotxe i, sense més, deixen el vehicle i s’endinsen al bosc. Durant una pausa, la Jeanne s’endormisqueja. Quan es desperta, el solva baix i el marit ha desaparegut. De mica en mica, la foscor va apoderant-se del bosc. Més informació: Imdb (ang) | Comme Au Cinéma (fr) | Première (fr) | Direcció: Thomas de Thier (Des plumes dns la tête)

El mut (El mudo). Direcció: Daniel VEGA i Diego VEGA. Guió: X. Producció franco-mexicano-peruana. Amb Fernando Bacilio, Lidia Rodríguez, Norka Ramírez, Ernesto Ráez, Augusto Varillas. Algunes coses que li passen duen  Constantino Zegarra, jutge peruà, a conclore que hi ha qui se’l vol carregar… D’entre el poti-poti de funcionaris del govern peruà, en Constantino Zegarra no encaixa en el motlle i es mira els seus col·legues per sobre l’espatlla, ja que mai no s’ha deixat corrompre. Al decurs dels darrers vint anys, ha cultivat acuradament aquesta puresa en l’exercici de la seva funció. Als quaranta anys d’edat, aquesta mena de soldat solitari està casat i té una filla, una adolescent que es passa el dia llegint i que li retreu a son pare precisament que tingui aquesta rectitud. Tant se val, perquè a en Constantino Zegarra no li amoïna pas gaire el que puguin pensar la seva dona i la seva filla. Ell ha assumit uns principis molt estrictes, amb l’objectiu de demostrar-se que no és com son pare, un home que acabà pobre a causa de la corrupció. Un matí, en sortir de casa, en Constantino rep una bala perduda que li travessa la gola: no en mor, però queda mut. Quan se’n refà, dubte de tot, menys d’una cosa: algú del seu despatx l’ha volgut matar! Vendes internacionals: Urban. Més informació: L’Atelier Canes 2011 | Imdb (ang) | Ioncinema (ang) | Cinelatino (esp) |Comme Au Cinéma (fr) | Direcció: Daniel Vega i Diego Vega (Octubre)

Shade & Light. Direcció: Wim WENDERS i Juliano RIBEIRO SALGADO. Documental sobre el projecte Genesis del fotògraf i explorador brasiler Sebastião Salgado, en què va descobrir una part encara primitiva, verge, mai no tocada per la civilització moderna, i la relació tensa pare-fill (Ribeiro és fill de Salgado) davant la presència de la càmera de Wenders (que, abans que cineasta havia estat fotògraf). Vendes internacionals: Le Pacte*. Més informació: Imdb (ang) | Ioncinema (ang) | Wkp-personatge (ang) | Comme Au Cinéma (fr) | Direcció: Wim Wenders i Juliano Ribeiro Salgado.

At Berkeley. Direcció: Frederick WISEMAN. Documental sobre la Universitat de Berkeley, sobre com funciona una gran universitat (vida estudiantil, acadèmica). La de Califòrnia, efectivament, és un dels centres universitaris més grans del món, però amb la recessió ha vist com se li retallaven molt els pressupostos. El 65% del pressupost el treia de l’Estat de Califòrnia, que ara només n’hi cobreix el 10%… Més informació: Imdb (ang) | Ioncinema (ang) | 43 years after ‘Titicut Follies,’ it’s Berkeley, the movie (Barry Bergman, News Center UC Berkeley) | Documentary maker Frederick Wiseman is on campus (Tracey Taylor, Berkeleyside) | Frederick Wiseman plans documentary about UC Berkeley (Geoffrey Macnab, Screen Daily) | Comme Au Cinéma (fr) | Direcció: Frederick Wiseman | Wkp (ang) | Zipporah Films (ang).

La cosmètica de la felicitat (La cosmétique du bonheur | About Cosmetics and Happiness). Direcció: Ruxandra ZENIDE. Guió: Pilar Anguita-Mackay, Marek Epstein, Ruxandra Zenide. Producció franco-helvètico-romanesa. Segon lliurament de la trilogia que va encetar Ryna (2005). La Felícia, una noia romanesa, arriba a Ginebra on sa mare, que l’han trobada surant pel Roine, ha entrat en un coma profund. Tot i que passa per haver estat un accident, la noia no ho veu clar, es posa a mirar què és el que de debò va passar i és així que va enfonsant-se en un món que es mou entre paranoia i revelacions. La mare treballava en una fàbrica de cosmètics i li enviava diners a Bucarest. De mica en Mica, Felicia va entrant en el que era la vida de la mare a Suïssa: l’apartament, la feina, els amics. Quan coneix el gerent de l’empresa se li ofereixen noves perspectives i oportunitats, però a un preu que topa amb els valors i la identitat de la noia. Més informació: Elefant Films (fr) | Web oficial | Facebook | Imdb (ang) | Ioncinema (ang) | Comme Au Cinéma (fr) | Direcció: Ruxandre Zenide.