Club 7 Cinema

Com ja s’havia anunciat, Claude Lanzmann, ha rebut l’Ós d’Or Honorífic del Festival de Berlín. Claude Lanzmann és un dels grans documentalistes. Amb la seva representació de la manca d’humanitat i de la violència, de l’antisemitisme i les seves conseqüències, va crear una nova forma d’exploració cinematogràfica i ètica., ha declarat Dieter Kosslick, director de la Berlinale. Autor de Shoah (1985), Lanzmann va nàixer a París el 1925, de pares jueus, va lluitar amb la Resistència, estudià filosofia a França i Alemanya, i particià en un lectorat en la aleshores acabada de crear Universitat Lliure de Berlín el 1948/49. Va donar un suport actiu al moviment per l’alliberament d’ Algèria a començament dels anys seixanta.

FOTOS © Festival de Berlín Rosa von Praunheim i Isabella Rossellini, rebent el guardó

Per la seva banda, Isabella Rossellini i Rosa von Praunheim han rebut la  Berlinale Camera, com s’havia prèviament anunciat. Es tracta d’un reconeixement de la Berlinale cap a artistes i institucions als quals reconeix una aportació singular al cinema i que sent com a propers. De l’actriu Isabella Rossellini, més enllà del seu venerat cognom, òbviament cal remarcar-ne el fet que hagi treballat amb cineastes com Paolo i Vittorio Taviani, Norman Mailer, Robert Zemeckis, Joel Schumacher, John Schlesinger, Peter Greenaway… i, per descomptat, David Lynch. Presidenta del Jurat Internacional del Festival 2011, ha estat una figura habitual al certamen. Quant a Rosa von Praunheim, destaca com a cineasta preeminent entre els i les col·legues alemanys actuals i com a pioner/a i cofundador/a del moviment gai a Alemanya. Al llarg de la seva carrera (que arriba ja a les quatre decades), ha presentat a la Berlinale una vintena dels seus setanta films

FOTO © Festival de Berlín Richard Linklater rep la Berlinale Camera de mans del director artístic del certamen, Dieter Kosslick

Ha estat per sorpresa que els organitzdors han anunciat que el director nord-mericà Richard Linklater rebia la Berlinale Camera. I és que aquest home que, entre les seves exploracions pel mitjà cinematogràfic, també s’ha dedicat a fer passejar (i filmar-los) a la manera de Rohmer, l’Ethan Hawke i la Julie Delpy, a diferents hores d’un dia, en ciutats diferents, de resultes d’una primera trobada casual, a la qual han seguit els instants fugissers que, successivament s’han pogut admirar a Before Sunrise, Before Sunset i, ara, a Before Midnight, aquest home (Linklater) ha tingut el detall de presentar al festival cada part d’aquesta “trilogia” (i pel primer d’aquests films, guanyà el premi de millor director).