marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

18 d'agost de 2012
0 comentaris

ELS POBRES I JOSÉ RAMÓN BAUZÁ

Diu José Ramón Bauzá, president del govern de les Illes Balears, que és partidari “d’acabar amb la cultura de la subvenció i començar a treballar amb la cultura de l’economia” a fi d’evitar la picaresca d’aquells que, segons ell, s’apunten al SOIB (Servei d’Ocupació de les Illes Balears) únicament per cobrar, tot esperant que no els cridin. Hauria d’explicar una mica més, si li lleu i n’és capaç, què vol dir “treballar amb la cultura de l’economia”.

Treball, cultura i economia són tres substantius poderosos, la combinació dels quals pot donar molt de joc i molt de suc: “Culturitzar l’economia del treball”; “Economitzar el treball en cultura”; “Treballar la cultura de l’economia”, etc.

Tota manera, em sembla que José Ramón Bauzá no està per aquests romanços i sí per establir una relació miserable i impròpia del rang que ocupa entre la picaresca i els que cobren el subsidi d’atur.

És propi del reaccionarisme més irredempt tractar grollerament i indigna aquelles persones que no poden mantenir el ritme que marquen els mercats i el consum, i, abocats a la pobresa, en pateixen les conseqüències i els estigmes. Així, per a aquest neoconservadorisme que comença a imperar arreu, els darrers de l’escalonada social són una càrrega, un llast inassumible per a la resta. I per això mateix, culpabilitzen els ressagats i, a sobre, els criminalitzen: són on són per ganduls i, a sobre, enganyant perquè no van de feina, volen viure a esquena d’altri. 

Per això, la particular lluita del govern de José Ramon Bauzà en contra de la pobresa i de l’exclusió social de les Illes Balears, és titllar els aturats i els altres “que viuen de subvencions”, de ser uns aprofitats. Li hem de recordar al senyor president de les Illes Balears i Pitiüses que les taxes d’atur de l’arxipèlag superen de molt el 25% i les persones que viuen en el llindar de la pobresa o per sota un índex similar? Sap, per això, que un terç de la població illenca que ell representa es pot mantenir en societat gràcies a l’ajut que ell tant qüestiona? Mereix aquest terç de població insular aquest menyspreu presidencial? Què ha fet de bo i d’eficaç l’actual inquilí del Consolat de Mar  per reduir aquests índex de vergonya?

La Conselleria de Salut, Família i Benestar Social prepara una nova llei de renda mínima i no per adequar-la, precisament, als temps de mancances i estretors que corren, sinó per restringir-la encara més. De fet, el Consell de Mallorca, la institució que gestiona i paga la RMI, enguany no ha incorporat cap nou beneficiari i no per manca de sol·licituds, precisament.

Tornant al començament, cap ciutadà, per pobre que sigui, no mereix ser insultat pel seu president. I si aquest ho fa i no rectifica, demostra que més que lluitar contra la pobresa, vol despersonalitzar els pobres tot arraconant-los, muts i a la gàbia, a qualsevol gueto allunyat de l’elit que representa.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.