marginàlies

El cometa 109P/Swift-Tuttle (conegut, també, entre d’altres noms, per 1862III) és el causant de l’eixam (m’agrada més que pluja) d’estels o meteors que anit sembla que es podrà veure si sortim de les ciutats i ens elevam una miqueta. De tota manera, la nit de demà, seguint el guió dels que d’això en saben un arrap,encara serà més propícia a la seva observació.

He de confessar que al llarg de la meva vida no he vist molts estels fugaços, però l’empremta que m’han deixat encara perdura. Sobretot, per la sorpresa i per la precipitació: el meteor -que no cercaves, és clar- passava en una aclucada d’ulls i agafant-te per sorpresa; un esglai que no permet reparar en cap detall, fet que t’abocava necessàriament a perllongar l’efecte fascinant en la imaginació. Per això, és molt probable que el record que guard de la grapada d’estels fugaços retinguts en la memòria  sigui molt més ric i embellit que la pinzellada precipitada certa d’algun déu trapella en el firmament que sembla vigilar-nos amb una displicència aclaparadora.

És per això que no em sorprèn l’interès de molts per intentar veure algun meteor d’aquest cometa que dóna la volta al sol cada 135 anys, però que la terra, cada any, en travessa la seva cua.

El seu eixam d’estels també és conegut com les llàgrimes de sant Llorenç, presumptament nascut a Osca cap a l’any 225 i que morí cremat a Roma el 10 d’agost de l’any 258. S’entén que ploràs, a l’hora d’aquest turment, i que, per això, se’l recordi en aquesta precipitació d’estels. Més em sorprèn, però, que la iconografia ens el presenti amb una graella, objecte molt poc atractiu, si va a dir ver, i que esgarra qualsevol composició pictòrica que aspiri a l’eternitat. Tal volta per això, Zurbarán el pinta amb la graella present –en faltaria d’altra!- però enginyosament amagada –com si fos un rem, potser?- perquè no distregui la santedat de Llorenç, el considerat primer arxiver i tresorer de l’església catòlica, apostòlica i romana, i, per això, patró dels bibliotecaris. Val a dir, però, que aquest patronatge és compartit –els sants no es discuteixen- per sant Jeroni i sant Benet; que jo sàpiga, per ventura n’hi ha més…