marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

11 de març de 2011
1 comentari

USOS DEL CATALÀ I CLÀUSULES LINGÜÍSTIQUES

Segons els resultats de l’enquesta de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (Ibestat) sobre usos lingüístics a l’arxipèlag, del 2004 al 2011 es constata una davallada de prop de deu punts en les xifres del coneixement i ús del català. Poca broma. Les dades titulars indiquen que el 85% de la població balear entén el català; el 63’4% el parla; el 70’8% el llegeix i el 47’9% l’escriu. El subtitular podria dir que a les comarques de Tramuntana, Raiguer i Pla de Mallorca, el català és hegemònic; a les comarques mallorquines del Nord, Llevant, Migjorn, i a Menorca i Formentera la llengua pròpia és majoritària i  minoritària a la Badia de Palma i a Eivissa.

Per grups d’edat,  més del 90% de la població 15 i 19 anys té un coneixement ple del català. Aquests resultats es confronten amb els de la franja de 30 a 34 anys, el grup d’edat amb el percentatge de coneixements més baixos.

Davant aquestes dades poc encoratjadores, l’Obra Cultural Balear considera que, tot i així, hi ha alguns indicadors que demostren que la tasca feta a través de campanyes, cursos i en general de l’acció a favor de la llengua catalana feta per les institucions i la societat civil té resultats positius en el manteniment dels nivells d’ús i coneixement entre la població autòctona. La qual cosa demostra que la  feina feta té repercussions positives. A partir d’aquí, s’ha de continuar i accelerar el procés de normalització lingüística.

Els resultats de l’enquesta obliguen les institucions a augmentar els esforços per a arribar a la plena normalitat. L’OCB demana que es facin públiques les dades sobre el grau d’aplicació del Decret de Mínims a l’ensenyament, ja que resulta evident que hi ha centres que no l’apliquen. Cal, també, que s’acceleri l’aplicació del Pla de Normalització Lingüística elaborat pel Consell Social de la Llengua i que es multipliquin, des de les institucions públiques, els missatges favorables a l’aprenentatge i l’ús del català. De feina no en falta, com es veu.

El treball per aconseguir l’habitud plena del català a les Illes Balears cada cop és més exigent i tanmateix la societat civil no es rendirà mai. Una altra cosa són les institucions i el seu grau d’exigència i implicació en aquesta resonsabilitat. Ara que es parla tant d’incorporar clàusules socials per integrar aspectes socials, ètics i ambientals en els processos i fases de la contractació pública, hom es demana per què no incorporar-hi també clàusules lingüístiques per tal d’afavorir les empreses que emprin el català amb les  seves relacions amb les administracions públiques. Motius, com es veu amb aquestes dades, n’hi ha de sobres. Voluntat, se n’ensuma poca.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. I el sr. Bauzà, amb les seves camises de ratlles i coll blanc ben planxades, amb el seu castellà impol·lut, pròxim president de les Illes Balears (si un miracle no ho impedeix: lluiteu, lluiteu fins al final, amics de les Illes, us hi va, ens hi va, la dignitat, la cultura, la vida …), es carregarà lleis i decrets i acabarà amb el català a l’escola, màxim graó assolit, última esperança de resistir.
    Tenim el llop dintre de casa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.