Club 7 Cinema

Com ja s’ha comentat en diverses ocasions, Un Certain Regard del Festival de Canes no és competitiva; per bé que compta amb un jurat específic que en dóna els seus premis, bàsicament enfocats a donar suport a la distribució francesa del film guardonat i un reconeixement a alguns altres.

El Jurat d’Un Certain Regard, format per l’actor i cineasta Tim Roth (president), l’actriu Leila Bekhti, la responsable deld cinemes al Centre Pompidou Parí i directora artística del Festival de La Rochelle Sylvie Pras, la directora i productora Tonie Marshall i el crític cinematogràfic argentí Luciano Monteagudo han atorgat els premis següents:

Premi Un Certain Regard.

Después de Lucía (Después de Lucía), de Michel FRANCO. Producció franco-mexicana. Amb Tessa Ia Gonzales, Hernán Mendoza, Gonzalo Vega Sisto. Lucía ha mort d’accident i el dol, els costa de superar al marit i la filla. Sobretot a ell. Van a Mèxic per a canviar d’aires. Per a la noia, nou col·legi: és la nova, la brillant. Desperta enveges i odis. Pateix tota mena d’abusos; però no vol dir-ne res al pare, massa preocupat. La distància entre ells dos, cada cop més gran. Relacions familiars enterbolides, del director de Daniel i Ana (germà adolescent i germana a punt de casar-se), Michel Franco. Durada: 1h43.

Premi Especial del Jurat Un Certain Regard.

Le grand soir (Le grand soir), de Benoît DELÉPINE i Gustave KERVERN. Producció franco-germano-belga. Amb Albert Dupontel, Benoît Poelvoorde, Brigitte Fontaine. El punk més vell d’Europa i un dependent en atur, germans ja granadets i més aviat galdosos, es posen a buscar el presumpte pare biològic d’un d’ells, sense saber que es tracta d’un pretext dels seus pares perquè se’ls en vagin de casa. Nova comèdia del tàndem gran-guinyolaire Benoît Delépine i Gustave Kervern, contestataris, insolents, a voltes d’un absurd surrealista,  d’un humor de traç gruixut i sovint passat de voltes (Mammuth, Louise-Michel, Avida, Aaltra). Durada: 1h32.

Premi d’Interpretació Femenina. Ex-aequo:

Suzanne Clément, per Laurence Anyways (Laurence Anyways), de Xavier Dolan.

Emilie Dequenne, per Fins a perdre el cap (À perdre la raison | Loving Without Reason), de Joachim Lafosse.

Menció Especial del Jurat Un Certain Regard.

Djeca —Infants de Sarajevo— (Djeca | Children of Sarajevo | Enfants de Sarajevo) d’ Aida BEGIC. Producció franco-germano-turco-bosniana. Amb Marija Pikic, Ismir Gagula. Dos orfes del setge que patí Sarajevo durant la guerra de Bòsnia. Ella va passar una etapa de delinqüència i ara ha trobat la pau en l’Islam, per la qual cosa voldria que son germà fes el mateix; però ni tan sols sap la doble vida que mena aquest adolescent. Els efectes d’aquella guerra sobre els individus són temàtica habitual en la filmografia d’Aida Begi?, que el 2008 guanyà el Gran Premi de la Setmana de la Crítica amb Primera neu i el 2001 participà en la Selecció de la Cinéfondation, amb Primera experiència de mort. Durada: 1h30.

***

FOTO © Michel Franco Después de Lucía, de Michel Franco