Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Els títols de cada pel·lícula enllacen amb les fitxes que n’he anat publicant en aquest blog, i on hi ha una apliació de la informació i tot d’altres enllaços. Contingut que es va actualitzant a mesura que apareixen noves dades o publicacions que hi enllaço.
Enguany, trencant una tendència que semblava imposar-se darrerament, ha augmentat el nombre de films en concurs. Si sempre han estat una vintena i darrerament més aviat la xifra anava a la baixa, en aquesta 65a edició són 22 els que hi participen, tot aspirant a figurar d’una o altra manera al Palmarès que decidirà el Jurat presidit per l’italià Nanni Moretti i que es farà públic a la gala de cloenda, el 27 de maig de 2012. Un jurat que, de feina en tindrà, vista i mirada amb detall la llista de participants.
Canes 2012: Competició.
Moonrise Kingdom (Moonrise Kingdom), de Wes ANDERSON. Producció nord-americana. Amb Jared Gilman, Kara Hayward, Bruce Willis, Edward Norton, Bill Murray, Frances Mcdormand, Tilda Swinton, Jason Schwartzman. Una illa, davant per davant de Nova Anglaterra, anys seixanta. Un nen i una nena s’enamoren i fugen i, en buscar-los, la ciutat queda de cap per avall, cosa que potser no és tan dolenta… Wes Anderson completa enguany la seva personal ronda pels grans festivals de cinema. Havent participat anteriorment a les competicions de Berlín (Els Tenenbaum, Life aquatic with Steve Zissou) i Venècia (Viatge a Darjeeling), ara debuta amb tots els honors a Canes, amb aquest film escrit conjuntament amb Roman Coppola i envoltat del seu equip habitual. Durada: 1h34. Film inaugural de Canes 2012.
Rovell i os (De rouille et d’os | Rust & Bone), de Jacques AUDRIARD. Producció belgo-francesa. Amb Marion Cotillard, Matthias Schoenaerts, Bouli Lanners. Basada en el recull de contes de Craig Davidson (text que explora els racons més foscos de l’experiència humana). Acollit a ca la seva germana amb el fill menut, el protagonista coneix accidentalment una noia bonica, segura, domadora d’orques a Marineland. Quan la torna a veure, ella va amb cadira de rodes, ha perdut les cames i no poques il·lusions. Ell l’ajudarà, simplement, sense compassió, sense pietat. Ella reviscolarà. Drama al servei del qual Jacques Audriard (Un heroi molt discret, premi al millor guió de Canes 1996; El profeta, Grand Prix de Canes 2009) ha volgut posar la força de les imatges, talment com el cinema de petja expressionista féu a l’època de la Gran Depressió nord-americana. Durada: 1h55.
Holy Motors (Holy Motors), de Leos CARAX. Amb Denis Lavant, Kylie Minogue, Edith Scob, Eva Mendes. Vint-i-quatre hores a la vida d’un individu que va de vida en vida, passant d’una identitat a una altra: a vegades home, a vegades dona; a vegades prou jove, d’altres, un vell moribund; pobre de misèria o ric afortunat; assassí, pidolaire, monstre, treballador, pare de família… Leos Carax, poeta de la “marginalitat” (Els amants del Pont Neuf, Tôkyô!; d’un romanticisme abismal, en tortuoses històries d’amor entre éssers entotsolats o mig perduts (Boy meets girl) o en circumstàncies extremes (Mala sang); cineasta d’imatges melancòlicament belles, prou crues, que traspuen sovint una violència del desencaix, quan no una turbulència dels sent¡ments (Pola X), torna una dècada i escaig després del seu darrer llargmetratge. Durada: 1h50.
Cosmòpolis (Cosmopolis), de David CRONENBERG. Producció luso-franco-canadenca. Amb Robert Pattinson, Jay Baruchel, Paul Giamatti, Juliete Binoche, Samantha Morton, Mathieu Amalric. Adaptació de la novel·la Cosmòpolis, de Don DeLillo (Edicions 62). David Cronenberg té material, en el llibre de referència, per oferir-nos una obra pura essència del seu cinema —després d’ Un mètode perillós (2011), Promeses de l’Est (2007), Una història de violència (2005)—. Tanmateix la publicitat del film insisteix molt en el triangle Robert Pattinson, Dom DeLillo, David Cronenberg (famoset, renom literari, prestigi autoral) i aquestes coses sovint acaben reflectint pèrdua de personalitat creativa, al servei del producte. Veurem… 1h48.
The Paperboy (The Paperboy | Paperboy), de Lee DANIELS. Producció nord-americana. Amb Matthew McConaughey, Zac Efron, Nicole Kidman, John Cusack. Un periodista torna a la seva ciutat natal de Florida, convençut que té l’article que el llançarà professionalment. Una dona enigmàtica que es carteja amb condemnats a mort li demana que intervingui en el cas d’un sentenciat presumptament innocent. El germà del periodista, un noi que reparteix diaris a estones i està embadalit amb aquella dona misteriosa, el du pertot arreu, del penal als aiguamolls, on els secrets es va fent cada cop més espessos… Adaptació de la novel·la eròtico-criminal The Paperboy, de Peter Dexter (Paris Trout, Rush, Mulholland Falls), que durant gairebé una dècada Pedro Almodóvar havia tingut entre mans. Finalment, ha estat el productor (Monster’s Ball) i director (Precious) Lee Daniels qui se n’ha fet càrrec. Durada: 1h41.
Mata’ls suaument (Killing Them Softly | Cogan – La mort en douce), d’ Andrew DOMINIK. Producció nord-americana. Amb Brad Pitt, Ray Liotta, Richard Jenkins, James Gandolfini. Comèdia negra basada en la novel·la Cogan’s Trade, de George V. Higgins, amb un mercenari que encalça els tres lladres capsigranys que han robat als participants en una partida de pòquer protegida per la màfia. L’atracament ha deixat els gàngsters en mala situació econòmica i en Cogan ha de restablir la normalitat, però també ha de mirar per ell… Tercer llargmetratge del neo-zelandès Andrew Dominik, l’autor de L’assassinat de Jesse James pel covard Robert Ford (2007) —impecable, negra aproximació a la fi del mític bandit de l’Oest Americà—, que va debutar l’any 2000 amb Chopper, —recreació de la història d’un llegendari criminal que, mentre complia condemna a la presó, escrigué l’autobiografia, futur best-seller—. Durada: 1h40.
Reality (Reality), de Matteo GARRONE. Producció franco-italiana. Amb Aniello Arena, Loredana Simioli, Nando Paone. Engrescat pels familiars, un peixater napolità, simpàtic i exhibicionista, participa en un càsting per entrar al programa televisiu “Gran Germà”. Des d’aquell moment, la seva percepció de la realitat no serà mai més la mateixa. L’estil docuficció de Matteo Garrone (Gomorra, L’imbalsamatore) se centra ara en el ganxo popular dels “reality shows. Durada: 1h50.
Amor (Liebe | Love | Amour), de Michael HANEKE. Producció franco-germano-austríaca. Amb Isabelle Huppert, Jean-louis Trintignant, Emmanuelle Riva. L’amor d’una parella d’avis queda sotmès a una prova molt dura quan ella torna de l’hospital després d’haver patit un atac. L’assèpsia emocional, les mancances afectives, són omnipresents en el cinema de Michael Haneke (Palma d’Or 2009 amb La cinta blanca, Millor Director 2005 amb Caché i Grand Prix 2001 amb La pianista). I ara planteja un repte difícil a un amor ja granat. Tanmateix, diuen que és de debò “un film d’amour”… Durada: 2h06.
Lawless (Lawless | Des hommes sans loi) de John HILLCOAT. Producció nord-americana. Amb Tom Hardy, Shia LaBeouf, Guy Pearce. Drama criminal ambientat a la Virgínia de l’era de la Depressió. Amb guió de Nick Cave, a partir de la novel·la The Wettest Country in the World, que Matt Bondurant escrigué sobre les activitats de la família del seu avi, dedicats al comerç il·legal de licor i que van topar amb les autoritats, disposades sucar dels seus beneficis. Havent adaptat amb gran talent estètic Cormac McCarthy a l’atmosfèrica i apocalíptica La carretera (2009), expectació per veure aquest nou treball de John Hillcoat. Durada: 1h55.
En un altre país (Da-Reun Na-Ra-E-Sun | In Another Country) de HONG Sangsoo. Producció sud-coreana. Amb Isabelle Huppert, Yu Jun-Sang, Jung Yumi. Fruit d’un guió cinematogràfic, tres dones que es diuen Anne i, l’una darrera l’altra, visiten la ciutat costanera de Mohang, s’estan al mateix hotel de la platja, veuen el mateix socorrista… La mateixa actriu incorpora les tres Anne, que no acaben de ser ben bé la mateixa en cada cas, en què, al mateix indret i topant amb la mateixa gent, viuen experiències inèdites en cada ocasió. Potser el cineasta més joganer del panorama actual, Hong Sangsoo (Oki’s Movie, Dona a la platja, Conte de cinema, La dona és el futur de l’home) ara deconstrueix els personatges (com a El dia que ell arriba, jugava amb el temps i a Ha ha ha ho feia amb l’espai). Durada: 1h28.
El gust dels diners (Do-Nui Mat | The Taste of Money | L’ivresse de l’argent), d’ IM Sangsoo. Producció sud-coreana. Amb Kim Kang-woo, Baek Yoon-sik, Youn Yuh-jung. En Youngjak mena els assumptes privats d’una família industrial tan rica com de moral dubtosa. Entrampat en una espiral de dominació i secrets, perdut entre els seus principis i la possibilitat d’escalar ràpidament esgraons cap a una vida més confortable, haurà de decidir-se, si vol sobreviure en aquest univers on regnen els diners, el sexe i el poder. Es presenta com un complement de La criada, amb què Im Sangsoo competí a Canes 2010 (film “noir” amarat d’una certa temperatura social, éssent la criada del títol, una dona de personalitat inquietant que, convertida en amant del pare de la família que l’ha contractada, acaba duent pel pedregar tota aquella gent benestant). Durada: 1h53.
Like Someone in Love (Like Someone in Love), d’ Abbas KIAROSTAMI. Producció franco-japonesa. Amb Rin Takanashi, Tadashi Okuno, Ryo Kase, Denden. Al japó, el 2011. Un home ja gran, universitari i molt erudit, ferm defensor de les tradicions; una estudiant, jove i atractiva, que ven els seus encants per a pagar-se els estudis; un noi gelós, d’una violència a punt d’esclatar: en un sol dia, s’estableixen lligams inesperats entre tots tres. Després de Còpia certificada, rodada a la Toscana, Abbas Kiarostami ha anat a viure i fer aquesta pel·lícula al Japó, amb un equip japonès, farcit de col·laboradors habituals d’autors japonesos d’avui en dia. Durada: 1h49.
La part dels àngels (The Angels’ Share | La part des anges), de Ken LOACH. Producció franco-belga-italo-anglesa. Amb Paul Brannigan, John Henshaw, Gary Maitland. Comèdia agredolça sobre un noi que acaba de ser pare i no vol per al seu fill una vida com la seva. Condemnat a fer serveis a la comunitat, l’educacor assignat l’ensinistra en el món del whisky i descobreix que té un talent impensable per a la cata. Es limitarà a transformar aquest do en engany i començar així una nova etapa en la seva trajectòria de petits delictes i violència? O bé en un nou futur, ple de promeses? Només els àngels ho saben… Onzena Competició de Ken Loach al Festival de Canes i dissetena vegada que presenta pel·lícula a la Croisette. Durada: 1h46.
A la boira (V tumane | In The Fog | Dans la brume), de Sergei LOZNITSA. Producció germano-letona-russo-bielorussa. Amb Vladimir Svirski, Vlad Abashin, Sergei Kolesov. Drama existencial, basat en la novel·la de ‘escriptor bielorús Vasiliy Bykov. Un bosc de la Bielorússia ocupada pels alemanys, el 1942. Dos partisans. Un home a liquidar, acusat de col·laboracionisme. Com prendre una opció moral en circumstàncies en què ja no hi ha moral? A la Segona Guerra Mundial, ningú no és innocent. El prestigiós documentalista Sergei Loznitsa (La meva felicitat) segueix novament el recorregut d’un personatge abocat a un atzucac. Durada: 2h07.
Enllà dels turons (Dup? dealuri | Beyond the Hills | Derrière les collines), de Cristian MUNGIU. Producció franco-belga-romanesa. Amb Cosmina Stratan, Cristina Flutur, Valeriu Andriuta. Inspirada en fets reals, tractats als llibres de Tatiana Niculescu Bran. Alina, una noia romanesa d’una vintena d’anys, torna d’Alemanya a Romania, per a endur-s’hi Voichi?a, l’amiga amb qui van crèixer juntes en un orfenat, l’única persona que de debò ella mai ha estimat i que mai l’hagi estimada. Però Voichi?a ha trobat Déu i, en l’amor, tenir Déu com a rival ho fa tot difícil… Cristian Mungiu, cineasta romanès avesat a Canes, autor de 4 mesos, 3 setmanes i 2 dies, Palma d’Or 2007, torna a la Competició al cap de cinc anys. Durada: 2h35.
Després de la batalla (Baad El Mawkeaa | After the Battle | Après la bataille), de Yousry NASRALLAH. Producció franco-egípcia. Amb Mena Shalaby, Bassem Samra, Nahed El Sebaï. Durant la primavera àrab, una militant de la plaça Tahrir s’enamora d’un pastor influït pels partidaris de Mubarak. El seu director, Yousry Nasrallah (conegut com l’autor de Dones d’el Caire), va participar l’any passat en el film d’urgència sobre la revolta a Egipte, 18 dies. Durada: 2h06.
Mud (Mud), de Jeff NICHOLS. Amb Matthew McConaughey, Tye Sheridan, Jacob Lofland, Reese Witherspoon. L’amistat entre un fugitiu i uns nois de catorze anys que, en una illa al bell mig del Mississipí, se’l troben amagat i l’ajuden; especialment un d’aquests adolescents, delerós de l’afecte que no troba a casa. Combinació de gènere cinematogràfic i aproximació als abismes familiars/afectius, com ve sent habitual en la filmografia de Jeff Nichols (Buscar refugi, gran èxit a la Setmana de la Crítica 2011; Shotgun Stories, presentada al Fòrum de la Berlinale 2007). Durada: 2h15.
Encara no heu vist res (Vous n’avez encore rien vu), d’Alain RESNAIS. Producció germano-francesa. Amb Denis Podalydès i Andrzej Seweryn; amb actors que que fan d’ells mateixos: Mathieu Amalric, Pierre Arditi, Sabine Azéma…, i actors de la companyia de La Colombe: Vimala Pons, Sylvain Dieuaide. Ha mort un home de teatre i es reuneixen a ca seva els amics que han actuat en alguna o altra versió de la seva peça “Eurycide”; els ha deixat dit que es mirin l’assaig enregistrat d’un jove companyia teatral que n’hi havia demanat els drets. Tot veient-lo, els records agafen els amics i no resisteixen la temptació d’anar-ne representant el text, per bé que ja no tenen l’edat dels seus personatges. Inspirant-se lliurement en la peça Euridyce i també en Cher Antoine ou l’Amour raté, de Jean Anouilh, el veterà Alain Resnais proposa un joc cinematogràfic entre els diferents nivells de representació que posa en pantalla, en un film que promet molt i ha desfermat expectatives. Durada: 1h55.
Post Tenebras Lux (Post Tenebras Lux), de Carlos REYGADAS. Producció franco-holandesa-mexicana. Amb Adolfo Jimenez, Natalia Acevedo, Willebaldo Torres. A Mèxic, en Juan i la seva jove família han deixat enrere la ciutat per a instal·lar-se a la ruralia. Allà gaudeixen d’un món que s’agafa la vida d’una altra manera i també el pateixen. En Juan es pregunta si aquests mons són complementaris o bé si estan confrontats inconscientment per a eliminar-se entre ells. Records d’infantesa i adolescència, somnis de vida, emocions i pensaments sobre l’existència, que Carlos Reygadas —Japón (2002), Batalla en el cielo (2005), Llum silenciosa (2007)— ha filmat en indrets on ha viscut. Durada: 1h40.
A la carretera (On the road | Sur la route), de Walter SALLES. Producció anglo-nord-americana. Amb Garrett Hedlund, Sam Riley, Kristen Stewart, Amy Adams, Tom Sturridge, i la participació de Kirsten Dunst i Viggo Mortensen. Dels diaris de viatge d’Alberto Granado i Ernesto “Che” Guevara —Diarios de motocicleta (2004)—, el brasiler Walter Salles passa ara a la carretera de Jack Kerouac, Neal Cassady i companyia —amb permís d’un film entre mig, Linha de passe (2008)—. Dels Gael García Bernal i Rodrigo de la Serna, ara passa, en l’adaptació de la novel·la clau per a entendre el pensament i la prèdica de la generació beat, a una nova generació d’actors. Durada: 2h20.
Paradís: Amor (Paradies: Liebe | Paradise: Love | Paradis: Amour), d’ Ulrich SEIDL. Producció austríaco-franco-alemanya. Amb Margarete Tiesel, Inge Maux, Peter Kazungu. Primera part d’una trilogia d’Ulrich Seidl (Import/Export, Hundstage) sobre tres dones d’una família que se’n van de vacances per separat. La Teresa, una dona austríaca d’uns cinquanta anys i mare d’una noia que està entrant en la pubertat, se’n va de vacances a les platges de Kenya: passa d’un noi de la platja a un altre, d’una decepció a una altra. Una pel·lícula sobre turisme sexual, dones grans i homes joves, el valor de mercat de la sexualitat, el poder del color de la pell, Europa i Àfrica, i els explotats, que no poden sinó convertir en víctimes altres víctimes. Durada: 2h00.
La caça (Jagten | The Hunt | La Chasse), de Thomas VINTERBERG. Producció danesa. Amb Mads Mikkelsen, Annika Wedderkopp, Thomas Bo Larsen. Havent superat un divorci dur, en Lucas, que té quaranta anys, ja té nova xicota, una nova feina i està refent el lligam amb el seu fill adolescent; però les coses es torcen… Thomas Vinterberg , que es revelà amb el “film Dogma” Festen, premi de Jurat 1998 torna, fent equip novament amb Tobias Lindholm, coguionista de Submarino (Berlinale 2010), el seu retorn a festivals de primera . Durada: 1h51.
***
FOTO Cartell oficial de la 65a edició del Festival de Canes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!