Canes 2012 · Competició: “Like someone in love”, d’ Abbas Kiarostami

28 d'abril de 2012

0 comentaris

Canes 2012 · Competició: “Like someone in love”, d’ Abbas Kiarostami

Like someone in love (Like someone in love)

El 1997, El gust de les cireres, d’Abbas Kiarostami guanyà la Palma d’Or, “exaequo” amb L’anguila, del cineasta japonès Shohei Imamura. En aquella ocasió, l’home fort del Jurat era l’italià Nanni Moretti, que enguany i com a president del Jurat, tornarà a tenir, entre els films que aspiren a premi, un altre de Kiarostami (que, si ho volem veure com a curiositat del destí, resulta que l’iranià l’ha filmada al Japó). Sobta que l’hagi anat a rodar allà i, havent ambientat Còpia certificada a la Toscana tot just fa un parell d’anys, ens pot fer pensar que no estigui fent turisme cinematogràfic, mal sigui per respirar un aire diferent al que hi ha ara mateix al seu país, l’Iran. Al Cahiers du Cinéma de gener reconeixen que també s’ho havien plantejat, però aporten informacions més aviat tranquil·litzadores. Es veu que Kiarostami fa més de vint anys que va pel Japó i el mateix cineasta explica: El meu primer vincle amb el Japó ve dels meus poemes i les meves fotografies, que tenen alguna cosa de japonès. I Kenzô Horikoshi, polifacètic home de cinema (productor, distribuïdor, director d’escola cinematogràfica, exhibidor…) vell conegut de l’iranià, perquè li ha distribuït tots els seus films en aquell país, assegura que Cada cop que ve al Japó (..) pensar fer-hi una pel·lícula, és ell que n’ha tingut les ganes. Per la seva Kiarostami ho rebla: (..) el guió és molt japonès, si més no és el que em diuen. Fins al menor dels detalls. Però no faig pas una pel·lícula tradicional, amb vestuari d’època, ni un reportatge per a “National Geographic”; faig un film sobre éssers humans, que és el que val. No faria mai una pel·lícula en un indret que no conegués mínimament, on no m’hi trobés bé. No he vingut pas al Japó per a rodar-hi, jo hi he vingut per a viure-hi una temporada i fer una pel·lícula. No visc pas per fer pel·ícules, visc i en faig.

L’equip del film és íntegrament japonès i hi trobem noms com el de Katsumi Yanagijima, director de fotografia habitual de Kitano, o el de Toshihiro Isomi, director artístic de cineastes japonesos com Naomi Kawase, Hirokazu Kore-eda, Nobuhiro Suwa… Tot amb un cert aire de “família”, ja sigui cinematogràfica (congriada al voltant del productor Kenzô Horikoshi, a la qual podem afegir alguns alumnes o exalumnes seus, com Kyoshi Sugita, ajudant de direcció de Kyoshi Kurosawa, Shinji Aoyama…, que ara ha corealitzat el “Així es va fer” de Like someone in love) o de vincles sanguinis (Bahman Kiarostami, fill d’Abbas, documentalista i muntador que va treballar amb son pare a Còpia certificada, i que es converteix en un dels temes del reportatge de Cahiers d’on ve tota aquesta informació)

Like someone in love (Like someone in love)

Director: Abbas Kiarostami. Guió: Abbas Kiarostami. Producció: Euro Space (Japó), Mk2 (França). Durada: 1h49.

Repartiment: Rin Takanashi (Akiko), Tadashi Okuno (Takashi), Ryo Kase (Noriaki), Denden (Hiroshi).

Sinopsi: Al Japó, el 2011. Un home ja gran, universitari i molt erudit, ferm defensor de les tradicions; una estudiant, jove i atractiva, que ven els seus encants per a pagar-se els estudis; un noi gelós, d’una violència a punt d’esclatar: en un sol dia, s’estableixen lligams inesperats entre tots tres.

***

Vídeos: Promocional | Fragments, entrevista, roda de premsa, al Festival de Canes 2012.

Webs oficials: Web oficial | Facebook | Twitter.

AP: Vanessa Jerrom. Vendes internacionals: Mk2 Int. Distribuïdores confirmades abans o durant Canes 2012: Mk2 Diffusion*[f] [t].