Club 7 Cinema

El cineasta nord-americà Wes Anderson completa enguany la seva personal ronda pels grans festivals de cinema. Havent participat anteriorment a les competicions de Berlín i Venècia, ara debuta a Canes amb tots els honors: la seva Moonrise Kingdom inaugurarà la 65a edició del certamen el proper 16 de maig.

És una bona ocasió, doncs, de repassar-li la trajectòria. Per començar, les seves credencials cinematogràfiques:

Filmografia de Wes Anderson com a director.

2012 Moonrise Kingdom. Guió: Wes Anderson, Roman Coppola. Intèrprets: Jared Gilman, Kara Hayward, Bruce Willis, Edward Norton, Bill Murray, Frances Mcdormand, Tilda Swinton, Jason Schwartzman. Nota sinòptica: Una illa, davat per davant de Nova Anglaterra, anys seixanta. Un nen i una nena s’enamoren i fugen i, en buscar-los, la ciutat queda de cap per avall, cosa que potser no és tan dolenta… Vídeo: Tràiler VO. Més informació: Imdb.

2009 El fantàstic senyor Guillot (Fantastic Mr. Fox | Fantástico Sr. Fox).  Guió: Wes Anderson, Noah Baumbach, basat en el clàssic de Roald Dahl. Nota sinòptica: Film d’animació. Mr Fox, el més llest dels lladres de gallines, es casa i la dona li demana d’abandonar aquesta activitat, incompatible amb la figura d’un honorable pare de família. Vídeo: Tràiler VO. Més informació: Imdb.

2007 Hotel Chevalier. Curtmetratge, pròleg de Viatge a Darjeeling. Guió: wes Anderson. Intèrprets: Jason Schwartzman, Natalie Portman, Waris Ahluwalia. Nota sinòptica: En un hotel de París, abans d’anar-se’n de viatge, en Jack rep la visita de la seva antiga xicota. Vídeo: Youtube.

2007 Viatge a Darjeeling. Guió: Wes Anderson, Roman Coppola, Jason Schwartzman. Intèrprets: Owen Wilson, Adrien Brody, Jason Schwartzman. Nota sinòptica: Al cap d’un any de la mort del pare, tres germans fan un viatge en tren per l’ïndia que els permeti refer els lligams mútus. El trajecte aviat “descarrila” i es troben perduts enmig d’aquella immensitat de país, començant aleshores un altre viatge, gairebé una odissea, ple d’imprevistos, una aventura d’amistat i fraternitat… Vídeo: Tràiler VO.

2005 Life Aquatic with Steve Zissou. Guió: Wes Anderson, Noah Baumbach. Intèrprets: Bill Murray, Owen Wilson, Cate Blanchett, Anjelica Huston. Nota sinòptica: L’oceanògraf Steve Zissou pretén trobar un mític tauró i comença l’aventura amb un equip renovat: amb la seva dona estrafolària, una periodista embarassada, i un jove que no se sap ben bé si és o no el fill de Steve… Vídeo: Tràiler VO.

2002 Els Tenenbaum. Guió: Owen Wilson, Wes Anderson. Intèrprets: Gene Hackman, Gwyneth Paltrow, Anjelica Huston, Luke Wilson, Owen Wilson, Bill Murray. Nota sinòptica: En aquesta família, els fills eren autèntics genis; però un dia la mare digué prou a l’egoisme del pare, en demanà el divorci i s’esguerrà el futur de la canalla. Al cap d’anys, el pare mira de tornar a reunir-los tots… Vídeo: Tràiler VO.

1998 Acadèmia Rushmore. Guió: Owen Wilson, Wes Anderson. Intèrprets: Jason Schwartzman, Bill Murray, Olivia Williams. Nota sinòptica: Max Fischer (Schwartzam), un precoç noi de 15 anys, és alumne de l’Acadèmia Rusmore i té un rendiment acadèmic tan dolent com bo és en les activitats extraescolars, de les quals n’és el rei. Vídeo: Tràiler VO.

1996 Bottle Rocket. Opera prima. Guió: Owen Wilson, Wes Anderson. Intèrprets: Luke Wilson, Owen Wilson, Robert Musgrave. Nota sinòptica: Retroba els personatges del curtmetratge homònim. Se centra en els tres amics i el seu elaborat pla per a cometre un robatori i fugir. Vídeo: Tràiler VO.

1994 Bottle Rocket. Curtmetratge (13′). Guió: Owen Wilson, Wes Anderson. Intèrprets: Luke Wilson, Owen Wilson, Robert Musgrave. Nota sinòptica: la banalitat del crim. Dos joves caminen, tot parlant de  la sèrie “Starsky i Hutch”, de camí a la casa que pensen robar. S’aturen a fer un cafè i segueixen xerrant, també sobre un amic… Vídeo: Fragment 1 | Fragment 2.

***

El perfil de Wes Anderson (els seus origens, formació, la colla d’amics i col·laboradors amb què va construint la seva carrera, des del cinema independent, amb veu pròpia, nominat als Oscar i distribuït per “majors”, reclamat pels grans festivals, la seva trajectòria al camp de la publicitat, el pes que atorga a la música, el seu estil, les temàtiques més habituals a la seva filmografia), anant a Vull llegir la resta de l’article.

***

FOTO © Studio Canal En primer pla, Jason Schwartzman, a Moonrise Kingdom, de Wes Anderson

Wes Anderson —de nom complet, Wesley Wales Anderson— (Houston, Texas, EUA, 01.05.1969) va estudiar a la  St. John’s High School, de Houston —sembla que el noms d’alguns dels companys de classe els va fer servir per a batejar personatges d’ Acadèmia Rushmore (1998)— i en acabat estudià Filosofia a la Universitat de Texas, a Austin —llicenciant-s’hi—.

Al noi, però, allò que li interessava era el cinema i com tants i tants en aquella època: curts amb càmera de Super 8 i vinga practicar el muntatge cinematogràfic. Tanta era la seva passió per fer cinema que, en lloc d’anar a estudiar-ne, s’hi capbussà: tenia 25 anys i es posà a escriure el curtmetratge Bottle Rocket, que després convertiria en el seu primer llarg. De fet, en aquesta aventura no estava sol: l’emprenia amb l’amic i company d’habitació a la universitat Owen Wilson, que també debutaria com a actor en aquest curt i seria no tan sols coguionista dels primers films d’Anderson, Acadèmia Rushmore i Els Tenenbaum—2001—, sinó protagonista  —o intèrpret amb alguna mena de paper— en tots els seus llargmetratges —fins a El fantàstic senyor Guillot (2009), cinta d’animació en què hi aportà la veu—.

Envoltat d’amics i col·laboradors habituals.

La carrera cinematogràfica de Wes Anderson començà a encarrilar-se de seguida, amb la bona acollida d’Acadèmia Rushmore, ben vista per amplis sectors de la crítica i que li valgué el premi de Millor Director als Independent Spirit Awards. Val a dir que, en aquest film debutà davant de la càmera un joveníssim Jason Schwartzman —que, recordem-ho, és nebot de Francis Ford Coppola i cosí germà de Roman Coppola—: Schwartzman serà uns quants anys més tard el protagonista i coguionista de Viatge a Darjeeling (2007) —així com l’actor d’un espot d’Anderson per a American Express—; mentre que Roman Coppola esdevindria també coguionista d’aquell film i, ara, de Moonrise Kingdom, i amb Anderson ha codirigit, si més no, un espot per a la marca de cervesa Stella Artois—.

I és que Wes Anderson treballa habitualment amb tota una colla d’amics i artistes habituals: Luke i Owen Wilson, per descomptat, i Jason Schwartzman; però també Bill Murray (també present en tots els seus films) i Anjelica Huston (que ha intervingut en 3 títols), així com el director de fotografia Robert D. Yeoman (que ho fou també de CQ, de Roman Coppola), el músic Mark Mothersbaugh i el guionista i director Noah Baumbach.

Amb veu pròpia, nominat a l”Oscar, distribuït per “majors”,

reclamat pels grans festivals.

Els Tenenbaum, en competició a la Berlinale 2002, aconseguí una nominació a l’Òscar i als BAFTA (pel guió) i valgué a Gene Hackman un bon grapat de premis (entre els quals, el Globus d’Or). Però la “sort” semblava que se li capgirava, a Wes Anderson, amb el seu següent film, Life aquatic with Steve Zissou (2005), que no va anar gaire bé a taquilla i la crítica no la va rebre tampoc positivament, tot i que fou seleccionada a Berlín i congrià tanmateix algun reconeixement. Afortunadament, la seva rèplica es convertí en la que fins ara és, al meu parer, la millor —potser perquè també és la més madura— de les seves pel·lícules: Viatge a Darjeeling, presentada en competició a Venècia 2007.

(Co)guionista de les seves pròpies pel·lícules, el 2008 havia rebut l’encàrrec d’escriure la versió americana d’ El meu millor amic (Mon meilleur ami, Patrice Leconte, 2006), que havia de dirigir ell mateix, amb el títol de The Rosenthaler Suite —segons l’esborrany que enllestí el 2009—. Però la cosa s’aturà en aquest primer esborrany —pel que sembla— i Anderson centrà les energies a adaptar un relat Roald Dahl, al film d’animació (en stop-motion) El Fantàstic senyor Guillot (2009), que seria nominat als Oscar i als BAFTA d’Animació i Música Original i al Globus d’Or d’Animació, i multipremiat per tota mena d’associacions de crítics. I ara torna amb Moonrise Kingdom, que inaugura la 65a edició del Festival de Canes.

Prestigiós director d’espots.

En paral·lel a la seva trajectòria estrictament cinematogràfica, Anderson ha fet una carrera personal i envoltada d’una certa aurèola de prestigi en el camp de la publicitat. Ja el 1999 va dirigir un espot per a Sony (i enguany hi ha tornat, practicant més l’ stop-motion per l’smartphone Sony Xperia); el 2002 en va servir un altre a IKEA (podem veure’n un parell clicant aquí i aquí); el 2005, per a la marca d’aigua mineral Dassani; l’any següent el que ja hem comentat per a American Express; el 2007, un reguitzell de 6 espots per a AT&T —un dels quals “The Reporter“, va generar protestes de la comunitat libaneso-nord-americana i acabà sent retirat de la circulació—; el 2008, un —protagonitzat per Brad Pitt— per a la companyia japonesa de telefonia mòbil SoftBank —amb alguns elements visuals que ja apunten cap a Moonrise Kingdom, mal sigui anecdòticament—, i encara aquest 2012, l’anunci “Modern Life”, per a Hyundai Azera.

Referents.

En alguns d’aquests anuncis, Wes Anderson ret homenatges cinèfils més o menys explícits, evidentment passats pel filtre de l’estètica Anderson. Al d’American Express, a La nit americana (François Truffaut, 1973); al de SoftBank, a Les vacances de Monsieur Hulot (Jacques Tati, 1952).

La seva pel·lícula Viatge a Darjeeling, la dedicà al gran Satyajit Ray, tot reconeixent que, en part, haver-la ambientat a l’Índia havia estat una manera de retre-li homenatge. I és que, segons ha declarat, Les pel·lícules de Satyajit Ray també han estat font d’inspiració de tots els meus altres films, d’una o altra manera. No és gens casual, doncs, que a la banda sonora, hi hagi diversos temes del mateix Satyajit Ray, així com d’altres, de Ravi Shankar per obres com Pater Panchali o Aparajito.

En una entrevista concedida a Didier Peron (Libération) i reproduïda al web del Festival de Canes, el mateix Anderson assenyala Taxi driver (Martin Scorsese, 1976), com la pel·lícula que més vegades ha vist; la comèdia Noblesa obliga (Leo McCarey, 1935), com el títol de què voldria fer-ne una nova versió; Jean Renoir, com el cineasta total…

La música.

El web del Festival de Canes ens proposa repassar el paper de la música en la filmografia de Wes Anderson, amb una significativa antologia de fragments dels seus films: Filmographie de Wes Anderson en musique. Permeteu que en destaqui el video en què el cineasta parla del seu món musical (comenta les bandes sonores de David Lynch, parla dels Beach Boys i del seu lligam amb The Rolling Stones…).

Temes de Chet Baker i Duke Ellington, entre altres, sonen al seu curtmetratge primmigeni Bottle Rocket (1994), que són substituïts per altres, com 2000 Man, de The Rolling Stones, i Over and Done With, de The Proclaimers, en una banda sonora d’un ventall musical força ampli, al llargmetratge homònim de 1996. Novament els Rolling sonen a Acadèmia Rushmore, així com també temes de The Who, John Lennon, Cat Stevens, Donovan, Django Reinhardt, Yves Montand… i Mark Mothersbaugh —que es convertirà en l’assessor musical i compositor de capçalera del cineasta—. Efectivament, Mothersbaugh no tan sols signa els temes originals d’ Els Tenenbaum, sinó que, amb els The Mutato Muzika Orchestra hi aporta una versió del Hey Jude, de The Beatles, en una banda sonora on trobem també These Days, de Jackson Browne, interpretat per Nico; Wigwam, de Bob Dylan; el Police And Thieves i Rock The Casbah, de The Clash; Me And Julio Down By The Schoolyard, de Paul Simon; Judy Is A Punk, de Ramones; Stephanie Says, de Lou Reed… a més de la inevitable presència de The Rolling Stones. A Life aquatic with Steve Zissou és David Bowie el gran protagonista musical, tot i que, sempre obert, inclou des del Here’s to You, del tàndem Ennio Morricone – Joan Baez, al Concierto de Aranjuez interpretat per Paco de Lucía.

A Viatge a Darjeeling canvia —en certa mesura— i l’enriqueix amb tot de referències a bandes sonores de films de cineastes indis, amb Satyajit Ray al capdavant, sense oblidar-se dels Rolling i afegint-hi des de temes de Beethoven fins a uns quants de The Kinks. I, tornat a casa, The Beach Boys sonen i Déu n’hi do, a El fantàstic senyor Guiilot, òbviament entre molts d’altres.

Article encara incomplet.

***

Aquest perfil l’he elaborat congriant tot d’informacions diverses i tenint en compte també l’article molt ben estructurat i força complet de la Viquipèdia: Wes Anderson (ang).