Goya 2011: no hi haurà pau per a Almodóvar, en aquesta acadèmia amb arrugues?

La collita 2011 que reflectien les nominacions als Goya no era gaire engrescadora i, efectivament, els premis de l’acadèmia espanyola ho han confirmat. Cap apassionament per un títol concret, victòria pírrica d’un títol presentat amb bombo i plateret a Sant Sebastià, d’on en sortí tan discretament com després anà  ala taquilla; repartiment de preferències entre els altres quatre títols amb més candidatures (a raó de 3 o 4 premis aconseguits per cadascun)… No tenien es pot dir res (i la cosa ho van empitjorar en no nominar, per exemple, la guanyadora de Sant Sebastià –Los pasos dobles-) i fa l’efecte que se n’han sortit com han pogut. Més ben dit, si de cas, refugiant-se en el producte de gènere, sempre un actiu en termes industrials.

Francament, estava convençut que aquesta seria l’edició d’Almodóvar. Tant se val que La piel que habito no sigui prou reeixida; però encapçalava les seves preferides, amb 16 nominacions i, posats a sortir-se’n com podien, era una oportunitat per (diguem-ho així) “fer les paus”. Però no. Ni així. Podríem jugar altre cop amb els títols de les pel·lícules i plantejar-nos si els acadèmics espanyols tenen el manxec per “malvat”, premiant més i millor No habrà paz para los malvados. Pel que fa a la projecció, un film i altre no tenen punt de comparació: el d’ Enrique Urbizu s’ha projectat només al Festival de Sant Sebastià, al mercat espanyol i al nostre, captiu com n’és de l’espanyol; en canvi el d’Almodóvar, no tan sols va competir a Canes i s’ha passejat per mig món, de festival en festival, sinó que ja té compromesa l’estrena a un munt de països. Esclar que, justament aquest aspecte, el de la projecció internacional, pot ser un rèdit que en tregui a partir d’ara No habrá paz para los malvados, ja que, pel fet d’haver guanyat el Goya, segurament la programaran en uns quants certàmens, al marc de mostres més o menys institucionals de cinema espanyol (com ha passat aquest any anterior amb Pa negre), i, al capdavall, els premis de les acadèmies tenen un fort component promocional.

Si em perdoneu la dèria que aquests dies m’ha agafat, de jugar amb el nom de les pel·lícules: Arrugues. Sí, podem dir que els Goya 2011 revelen també que n’hi ha força d’arrugues a l’acadèmia, no pas pels dos premis atorgats al film d’animació d’Ignacio Farreras (cal aplaudir que s’hagi estat capaç de guardonar una obra d’animació també en una categoria com la de guió adaptat); no, esmento les arrugues pensant en el fet que La voz dormida, de Benito Zambrano, s’hagi acabat enduent tres guardons, per molt que siguin el de Cançó Original, Actriu Secundària i Actriu Revelació. És la constatació, un cop més, de fins a quin punt allà perviu la vocació d’un cinema envellit. Fóra un error generalitzar, perquè premiar Eva, la mateixa Arrugues, Blackthorn… no deixa d’evidenciar altres menes de sensibilitzats; però els de “la veu adormida” hi són…

I altres “tics goyescos” s’han tornat a repetir. Sens dubte, premiar Escuchando al juez Garzón, al moment que s’ha fet i davant les autoritats del PP, té una significació política molt “marca de la casa” i fa bo de mirar quines alternatives han decantat: El quadern de fang, 30 años de oscuridad, Morente… No sé si és precisament per això mateix, que han considerat com a MIllor Film Iberoamericà Violeta se fue a los cielos (per cert, Gran Premi del Jurat a Sundance 2011).

En l’apartat que els acadèmics espanyols s’han comportat com la immensa majoria dels acadèmics d’arreu ha estat en el de Millor Film Europeu, apuntant-se a la moda L’artista. O sigui que, seguint la tònica, ja ho saben els del Gaudí, els acadèmics catalans: l’any que ve ja saben que hauran de votar (com han fet enguany, sense anar més lluny, amb El discurs del Rei)

Per cert, jo tenia interès a comprovar si, a la gala, els talls d’Eva els passaven en versió catalana o espanyola. Com que de gales d’aquestes no en miro cap, ho he perguntat i m’han confirmat el que em pensava: en l’espanyola. L’any passat, els de Pa negre, si no vaig mal fixat, els van passar en versió catalana. I enguany els de pel·lícules com Malenconia diu que els han passat en VO. Podem concloure, doncs, que novament l’anomenada versió original catalana és tan sols un engany de portes endins, un miratge tol·lerat i instrumentalitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat; perquè de portes en fora, la versió que se segueix donant com a original és l’espanyola. I aquí, ningú no en diu res (i no serà que els mitjans de comunicació catalanistes no hagin cobert l’esdeveniment!). Ja tenim ordres… tots plegats!

Goya 2011: els premis.

No habrá paz para los malvados, d’ Enrique URBIZU: 6 premis (Pel·lícula, Direcció, Guió, Actor -Coronado-, Muntatge, So). Tenia 14 nominacions (Pel·lícula, Direcció, Guió, Música Original, Actor -Coronado-, Actor Secundari -Artero-,  Direcció de Producció, Fotografia, Muntatge, Direcció Artística, Vestuari, Maquillatge/Perruqueria, So, Efectes Especials).

La piel que habito (La piel que habito | The Skin I Live In), de Pedro ALMODÓVAR: 4 premis (Música Original, Actriu -Anaya-, Actor Revelació -Cornet-, Maquillatge/Perruqueria). Tenia 16 nominacions (Pel·lícula, Direcció, Guió Adaptat, Música Original, Actor -Banderas-, Actriu -Anaya-, Actor Revelació -Cornet-, Actriu Revelació -Suárez-, Direcció de Producció, Fotografia, Muntatge, Direcció Artística, Vestuari, Maquillatge/Perruqueria, So, Efectes Especials).

Blackthorn (Blackthorn | Blackthorn. Sin destino), de Mateo GIL: 4 premis (Direcció de Producció, Fotografia, Direcció Artística, Vestuari). Tenia 11 nominacions (Pel·lícula, Direcció, Guió, Música Original, Direcció de Producció, Fotografia, Muntatge, Direcció Artística, Vestuari, Maquillatge/Perruqueria, So).

Eva, de Kike MAILLO: 3 premis (Direcció Novençana, Actor Secundari -Homar-,  Efectes Especials). Tenia 12 nominacions (Direcció Novençana, Guió, Música Original, Actor -Brühl-, Actor Secundari -Homar-,  Direcció de Producció, Fotografia, Muntatge, Direcció Artística, Maquillatge/Perruqueria, So, Efectes Especials).

La voz dormida, de Benito ZAMBRANO: 3 premis (Cançó Original -“Nana de la hierbabuena”-, Actriu Secundària -Wagener-, Actriu Revelació -León-). Tenia 9 nominacions (Pel·lícula, Direcció, Guió Adaptat, Cançó Original -“Nana de la hierbabuena”-, Actriu -Cuesta-, Actriu Secundària -Wagener-, Actor Revelació -Clotet-, Actriu Revelació -León-, Vestuari).

Arrugues, d’Ignacio FARRERAS: 2 premis (Guió Adaptat, Animació). Tenia 2 nominacions (Guió Adaptat, Animació).

Escuchando al juez Garzón, d’Isabel COIXET: 1 premi (Documental). Tenia 1 nominació (Documental).

Regreso a Viridiana, de Pedro GONZÁLEZ BERMÚDEZ: 1 premi (Curt Documental). Tenia 1 nominació (Curt Documental).

L’artista (The Artist), de Michel HAZANAVICIUS: 1 premi (Film Europeu). Tenia 1 nominació (Film Europeu).

Birdboy, de Pedro RIVERO, Alberto VÁZQUEZ RICO: 1 premi (Curt d’Animació). Tenia 1 nominació (Curt d’Animació).

El barco pirata, de Fernando TRULLOLS: 1 premi (Curt de Ficció). Tenia 1 nominació (Curt de Ficció).

Violeta se fue a los cielos, d’ Andrés WOOD: 1 premi (Film Iberoamericà). Tenia 1 nominació (Film Iberoamericà).

***

Més informació: Los Ganadores.

Nominacions prèvies: La pell i la identitat dels Goya 2011 (nominacions).

***

Aquests premis els afegiré aviat al Comptador de premis anuals 2011.

***

FOTO Jose Coronado, a No habrá paz para los malvados, d’ Enrique Urbizu

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *