Ni “Pa negre”, ni “Le Havre”, ni “S’ha declarat la guerra”, ni “El cavall de Torí”, ni…

Ahir vam saber que Pa negre no ha superat el que en podríem dir els “quarts de final” en la cursa per a l’Oscar a la Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa. Sap greu, perquè era la primera vegada que un film rodat en català podia optar-hi i també perquè ens hauria agradat que una producció nostrada hi hagués reeixit. Sembla que s’hi ha treballat de valent per a aconeguir-ho; però finalment no ha estat possible. La possibilitat d’èxit només és a l’abast dels que lluiten per a arribar-hi i, en aquest cas, sembla que s’ha bregat de valent, en un esforç enorme, que cal reconèixer i aplaudir, malgrat que no s’hagi obtingut el que esperàvem.

La categoria de l’Oscar a la Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa és de les més imprevisibles de totes les que té aquest guardó i això fa difícil analitzar com han anat les coses. Suposo que la productora Isona Passola i l’acadèmia espanyola de cinema han mogut les peces que s’havien de moure: l’objectiu era que els acadèmics votants veiessin la pel·lícula i els convencés prou. Això, malgrat que, des d’aquí, les coses es poguessin veure diferent.

Des d’aquí solem percebre mediàticament tot el que té a veure amb els Oscar. Així per exemple, els darrers mesos ens n’han arribat dos tipus de notícies, es pot dir simultàniament. D’una banda, els nostres mitjans de comunicació feien el seguiment (potser un pel propagandístic) de la trajectòria de Pa negre cara a la nominació a l’Oscar i, per altre cantó, aquest film no apareixia en cap (cap) dels premis i nominacions que s’anaven donant (ni d’organitzacions cinèfiles, ni d’associacions de crítics, ni gremials…). Cal dir -i, de seguida-, que, de les 9 que han passat l’anomenada “shorlist” (prèvia a la llista de les 5 definitives que seran nominades), pràcticament només Nader i Simin, una separació ha estat reiteradament candidata o guardonada (i, en certa mesura, Pina i Nota a peu de pàgina). De manera que, perquè acabis superant aquests “quarts de final” és molt probable que no calgui pas que et vagin reconeixent totes aquestes organitzacions. I de ben segur que Passola i l’acadèmia espanyola han enfocat bé el punt de mira per a encertar el tret, encara que finalment el resultat hagi estat el que ha estat.

Triar-ne 9 entre 63 títols no ha de ser gens fàcil (i encara menys els 5 que finalment queden). Ara, em costa d’imaginar que es pugui eliminar (com s’ha eliminat) Le Havre, de Kaurismaki. Qui és capaç d’això, i tant que pot deixar-ne fora també (salvant les distàncies) Hi havia una vegada a l’Anatòlia, El cavall de Torí i Terraferma i S’ha declarat la guerra i Pa negre. Aquests són els que han seleccionat:

Alemanya, Pina, de Wim WENDERS [Berlín 2011]

Bèlgica, Bullhead (Rundskop), de Michaël R. ROSKAM [Berlín 2011]

Canadà, Monsieur Lazhar (Bachir Lazhar), de Philippe FALARDEAU [Locarno 2011]

Dinamarca, SuperClasico, d’ Ole Christian MADSEN

Iran, Nader i Simin, una separació (dir. Asghar Farhadi)

Israel, Nota a peu de pàgina (dir. Joseph Cedar)

Marroc, Omar Killed Me (dir. Roschdy Zem)

Polònia, In Darkness (dir. Agnieszka Holland)

Taiwan, Herois Seediq (dir. Wei Te-Sheng)

Francament i amb tots els respectes, aquí hi ha títols (alguns dels quals han participat en festivals internacionals) que, pel que en sabem, sembla que són ben inferiors a algun dels que han descartat. Queden clars Nader i Simin, una separació (efectivament, el gran favorit) i Pina. Veurem si supera “la semifinal” Nota a peu de pàgina, comèdia intel·ligent sobre el món jueu. Però de la resta, francament, la presència del film de Madsen fa pensar en una mena de predisposició dels acadèmics votants cap a les produccions daneses, així com la d’Agnieszka Holland, “a priori”, l’hem de valorar en relació amb el bon peu que la cineasta té a Hollywood.

En un altre apunt, parlaré sobre el seguiment que s’ha estat fent des d’aquí de la trajectòria de Pa negre camí dels Oscar, així com exposaré una reflexió sobre la carrera internacional del film.

FOTO © Emon Pa negre, d’Agustí Villaronga

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *