Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

30 d'octubre de 2011
2 comentaris

Queda en evidència l’engany lingüístic amb “Eva”, de Kike Maillo

Anem a la cartellera de Barcelona i busquem els cines que projecten les pel·lícules en versió original i han estrenat Eva, de Kike Maillo: els Renoir Floridablanca i els Renoir Les Corts. Tot i que El Punt Avui diu que la hi projecten en català, no és pas veritat. Si anem a l’agenda del cinema en català, veiem que aquestes dues sales no hi consten entre les que la projecten en la nostra llengua, extrem que es confirma, per exemple, mirant la cartellera de l’Ara (que, a la xarxa, és la del Time Out Barcelona, amb idèntic resultat: Floridablanca, Corts -si, en canvi i per exemple, mirem la dels Lauren Gràcia, allà si que clarament s’hi especifica que la fan en català).

Però és que si consultem directament el web dels Renoir, queda ben clar: idioma original castellano (Floridablanca), idioma original castellano (Les Corts).

Home, si a la Mostra de Venècia (on s’és rigorós i les pel·lícules es projecten en versió original) la van passar en versió exclusivament castellana (malgrat que l’havien anunciat en una versió que tenia espanyol i català) i, quan s’estrena comercialment, les sales dedicades a la versió original la passen en castellà, tot identificant-la específicament com la versió original, sembla clar que queden en evidència el Festival de Sitges i el mateix Departament de Cultura de la Generalitat -sense oblidar mitjans de comunicació nostrats que els han fet el joc.

Recordem que, en una operació entre la vergonya i la mascarada, el Festival de Sitges va programar la versió presumptament original (en català i castellà) per a la gala d’inauguració -amb les autoritats- i la versió que van vendre com a “doblada” al castellà, per a les altres sessions. Tots vam poder llegir als diaris en la nostra llengua (també) que per primera vegada Sitges s’inaugurava amb una pel·lícula en català. Però no era gens clar que això fos veritat. Tot feia pensar que l’autèntica VO era la castellana i que “la catalana” era la que n’havien doblat diàlegs.

Amb absoluta impunitat política i mediàtica es deixà passar aquella manipulació i aquell disbarat. D’una banda, és inacceptable que un certamen com Sitges passi un film doblat, i, per altre cantó, resulta una presa de pèl, és fer passar gat per llebre, vendre’ns que la versió original és la catalana, si no l’és. Què hi guanyem, mentint? Què se’n treu d’enganyar?

Queda ben clar que la productora d’Eva va rampinar diners que havien de destinar-se a versíons originals en català i segurament la normativa reguladora ho permet. Ara bé, si per aquesta normativa és possible la doble (?) versió original, que es reconegui així i ja està: si cal, que es canviï l’Ordre de la Generalitat en què es basa; però mentre legalment això sigui possible, no fem passar bou per bèstia grossa. I si la convocatòria de la subvenció no ho permetia, aleshores el Departament de Cultura hauria de reclamar -amb totes les conseqüències, fins al final- els diners que s’haurien cobrat irregularment. Sigui com sigui, el cas és que la presumpta versió original en català no s’ha estrenat en sales de versió original, sinó en algunes de les que, si s’hi passa versió en la nostra llengua, sol ser perquè és la doblada d’una “estrangera”.

Per cert, malgrat tots els calés “extres” que ens ha costat la presumpta versió original en català d’ Eva, a l’hora de la veritat només s’ha estrenat en 12 sales de Catalunya i en 1 del Principat d’Andorra. La desproporció respecte a la versió en castellà resulta enorme. El despropòsit diria que ens sortia més barat quan es dedicaven a doblar al català tan sols algunes còpies de les pel·lícules en castellà.

El que fa mal, tanmateix, és el que hi al darrere d’aquesta mascarada, no gens innocent:

*Si fos que hi ha dues (?) versions originals, el fet que es passés en castellà a Venècia i “cara al públic” a Sitges vol dir que el govern accepta que el cinema en català és per a quedar-nos a casa i sobretot perquè les autoritats puguin gallejar fent veure que fan? De què caram hauria servit aleshores una aposta com la de Pa negre?

**Descaradament, sense ni intentar dissimular, la inauguració “en català” de Sitges 2011 el conseller Mascarell la va posar en relació amb l’acord amb les majors pel tema del doblatge. El muntatge, la falsedat, li permetia revestir d’avenç per la normalització de la llengua el que no era més que un engany (i al damunt el mateix director de Sitges va manifestar que les projeccions de la versió “doblada al castellà” al Festival havia estat una imposició de la major -Paramount-…). Així no anem enlloc i per descomptat, gens endavant. Pitjor, si acceptem la mixtificació de les coses, no li estem fent cap bé a la nostra llengua.

Dissortadament (o afortunadament!), la realitat és tossuda i aquest cap de setmana, quan s’ha estrenat comercialment Eva, la crua veritat ha desemmascarat els enredaires.

FOTO Eva, de Kike Maillo

  1. Lamentable, Salvador.
    Jo em sento enganyat amb això també. Ja vaig dir al teu bloc quan vaig veure BRUC, LA LLEGENDA als cinemes madrilenys Princesa (de la xarxa Renoir, a vora de la Plaza de España, amb tres multisales de la mateixa), que hi havia sentit dir que era en català, que en Juan José Ballesta s’havia matat de l’esforç per parlar un català creïble, i al final, només van passar la pel.lícula en castellà i francès (aquesta llengua pels francesos), i ni rastre del català.
    Sembla que estan cagats de la por si s’atreveixen a posar alguna pel.lícula en català, fins i tot n’hi ha l’anècdota de LA MOSQUITERA, a la qual l’Eduardo Noriega deia una frase en català en dues hores de pel.lícula, i Tele-5 va imposar que aqueixa frase devia de ser només en castellà. Una frase en dues hores de pel.lícula!  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!