Observar, llegir, escriure

“Els promotors de “Puerto Mediterráneo” ho estan venent com l’octava meravella del món, igual que van fer altres amb Terra Mítica, la Fórmula 1, la ZAL i altres macroprojectes que hem hagut de traure de la ruïna entre tots. “Puerto Mediterráneo” es presenta com un conglomerat del qual formarien part el centre comercial més gran d’Espanya, una pista d’esquí, hotels, casinos i una “Ciudad del Automóvil”. Tot açò en 140 hectàrees (com 140 camps de futbol…). Aquest ha sigut un dels llegats enverinats que ens ha deixat el govern autonòmic del Partit Popular. Un llegat que destruiria 1’5 ocupacions del xicotet comerç i d’altres centres comercials per cada lloc de treball que crearia.” (Web d’Acció Ecologista-Agró, 03/09/2015.)

Aquest és un exemple més de la moda dels megaprojectes, dels parcs temàtics comercials que empreses inversores amb seu a paradisos fiscals estan venent al polítics d’arreu, amb falses promeses d’augment de llocs de treball (temporals durant la construcció i precaris després) i d’ingressos per turisme (la major part del quals anirien a la butxaca dels inversors i dels propietaris de les franquícies, sense gairebé pagar impostos en el país d’extracció; perquè la seu fiscal la tenen en societats “offshore”).

Es tracta realment de paranys, que realment porten associada la destrucció d’espais naturals, l’augment de la despesa pública en infraestructures de dubtosa utilitat real (la qual cosa, per altra banda, suposa més endeutament públic i augment d’impostos per a tothom) i la destrucció neta de llocs de treball i/ o de la seua qualitat. Per no parlar de les construccions força aparents, amb materials d’una qualitat material i estètica discutibles, o el tipus de cultura desarrelada i superficial, alienadora i, doncs, rebutjable, que potenciaria. O de l’augment de la quota de mercat per a una colla de marques franquiciades, les de sempre, un monocultiu uniformitzador i empobridor que ho emplena tot, i que, d’altra banda, s’abasteix amb productes del treball esclau a països del “tercer món”. Elements cabdals que, tant els promotors com els mitjans de propaganda al servei del gran capital, s’encarreguen de apaivagar o directament silenciar.

El macro o megaprojecte de centre d’oci i consum que ara critique com a exemple més proper –però podria agafar-ne qualsevol altre de semblant– el vol construir un grup inversor de capital britànic al lloc que ara ocupa el paratge natural de “La Mola” de Paterna, en bona part propietat militar. Un espai natural de secà, amb un barranc humit pel mig (el Barranc de l’Endolçà), on predominen les pinedes i antics camps d’oliveres i garroferes centenàries, al voltant d’una mola o tossal des d’on es pot ataüllar la mar, el qual és dels pocs llocs quasi verges que resten encara ben a prop de la ciutat de València i, per tant, de necessària protecció per netejar la contaminació ambiental que la circulació viària i el cinturó industrial del seu voltant genera. Endemés, cal pensar també en el futur: tenim el deure de deixar una comarca de l’Horta neta i habitable –i autoabastida!– per a les futures generacions, la qual cosa implica preservar espais verds sense construir. I ens en queden ben pocs per protegir!

Els polítics que defensen aquest monstre alienant ens demostren que els importa ben poc el seu país i la seua gent, tan sols la seua butxaca i la dels seus amics depredadors. Ens volen entabanar, com han fet sempre, quan tots hauríem de saber que molts centres comercials i polígons industrials de la rodalia estan omplint-se de parcel·les buides, per la disminució del poder adquisitiu del personal assalariat en general. Volen aprofitar-se de la por que han ficat al cos de la “bona gent”, que pateix pel futur dels seus fills, prometent-los llocs de treball que, o no hi seran o, si ho són, ho seran de baixa qualitat. Amaguen que suposarà una passa més en la destrucció del teixit comercial dels barris propers. Amaguen que els diners que costa aquesta “megafalla kitsch” podrien tenir un origen mafiós i que els beneficis que n’obtinguen, quasi tots, se’ls emportaran fora d’ací, per fugir de les obligacions fiscals. Amaguen que, a més a més, “l’estúpida festeta” del “rècord Guinness” (el parc comercial més gran d’Europa!?) ens costarà molts diners, que haurem de pagar indirectament mitjançant impostos.

Si es demostràs el que tan sols malpensem, aquest negoci podria ser un exemple, fil per randa, de blanqueig de diners de manual. Llavors i vist el recent desastre que han suposat per a la hisenda publica altres parcs temàtics d’aquesta nissaga (bàsicament superflus, si més no) i el seu efecte fatal en les retallades d’altres serveis socials realment importants, fora de bojos pensar que alguna “ànima ingènua” es deixàs enredar de nou per aquests furtamantes sense escrúpols; tanmateix, molt em tem que, vista la manipulació a què sotmeten els “càndids televisionaris”, això podria tornar a passar.

Aquest projecte fou aprovat a corre-cuita pel anteriors gestors de la “cosa pública” valenciana, acurtant els termes de tramitació habituals, per tal de fer-ho abans de les eleccions municipals i autonòmiques de l’any passat. Que així fos és senyal que l’assumpte no deu portar gaire aigua clara. Esperem que els actuals responsables del tripartit que governa, de propòsits més propers a les necessitats del poble assalariat, també del conscienciat i culte, puguen posar fre a aquest pla destarifat i presumptament corrupte.

Amb aquest objectiu, demanar a la Generalitat Valenciana que protegesca “La Mola” i desestime el macroprojecte esmentat, en abril del 2011 es va constituir la plataforma cívica “La Mola és nostra – Paterna Respira”, recolzada per Acció Ecologista-Agró i Compromís per Paterna, entre d’altres, la qual també ens demana a tots els usuaris directes o indirectes d’aquest espai natural el recolzament per aturar el projecte. La darrera activitat pública del grup fou el proppassat dissabte 7 de maig, convocant una concentració davant del Palau de la Generalitat. El 14 es presentava el curtmetratge “La Mola és nostra” i el 17 un projecte de Pla Regulador d’Usos del Paratge Natural Municipal de La Mola.

Certament, “Paterna Respira” demana més coses als poders públics: que els nous gestors aprofiten l’avinentesa per engegar altres tipus de projectes en aquest espai singular, escoltant les propostes dels habitants de la comarca sense interessos lucratius, força més adaptats a les necessitats del petit comerç arrelat a la terra i dels seus habitants: tenir cura del medi ambient, ja tan malmès, i de la nostra riquesa cultural i paisatgística, vertadera font de benestar. Petits projectes cooperatius, per exemple, de revitalització de conreus de secà, compatibles amb un bosc urbà, creuat per sendes i espais de descans, per fer esport i fruir del lleure a l’aire lliure, respectuós amb la natura i garantia de qualitat de vida, de salut física i mental.

Ara toca salvar “La Mola” de Paterna de caure a mans del capital depredador i paràsit. Volem “La Mola” per a tots! Tant de bo hi arribem a temps!