Més sobre l’ “escàndol” lingüístic d’Eva, Sitges i Venècia

Dos testimonis presencials diferents, que no es coneixen entre ells, em diuen que Eva, de Kike Maillo, es va projectar a Venècia en versió original castellana, sense diàlegs en català, malgrat que el web de la Mostra anunciava que la pel·lícula tenia diàlegs en espanyol i català (com podeu comprovar a la impressió de pantalla que reprodueixo).

No acabo d’entendre la diferència entre el que anunciava i el que va projectar Venècia; però hem de posar la mà al foc que en aquell certamen només es projecten versions originals. I per tant, hem de concloure que la versió en castellà és la que de debò es considera original.

L’altra conclusió que s’infereix és que Sitges 2011 s’inaugurarà amb una còpia doblada (al català) de la mateixa pel·lícula. I això és una vergonya des del punt de vista cinèfil, impropi d’un festival que es respecti i es vulgui fer respectar. I quedi constància que els membres del Patronat no consta públicament que ho facin esmenar o se’n desmarquin, malgrat que entre aquests membres hi hagi el president d’associació de crítics o el director de la Filmoteca de Catalunya. A no ser, esclar, que sigui cert el que diu CatalanFilms, que la versió original és la catalana i la castellana és tan sols una altra versió disponible: aleshores la vergonya cinèfila i la frivolitat l’hauria comesa Venècia.

Queda, com ja he apuntat en algun apunt anterior, l’opció que sigui una pel·lícula amb 2 (?) versions originals: la catalana i la castellana. Aquesta jugada per rampinar diners destinats a promoure la versió original en català quedaria en evidència: de portes endins i cara a les autoritats que assistiran a la inauguració de Sitges 2011, en català; de portes en fora i a les sessions “de públic” del mateix Sitges 2011, en castellà. Si és així, la indignitat es va confirmant, amb absoluta i inacceptable complicitat del Departament de Cultura que encapçala Ferran Mascarell. Segurament la normativa permet la picaresca de la producció per a embutxacar-se calés destinats autènticament a versions originals en català; però ofèn i resulta inacceptable que les institucions no tan sols ho tol·lerin passivament, sinó que al damunt permetin i s’apunten a vestir de gala tanta indignitat. La nostra llengua té el mercat cinematogràfic ben galdós, però es mereix un respecte que no se li té, ni institucionalment.

Fa dies que en parlem. El 4 de juliol ja ho vaig tocar a l’apunt “Eva”, de Kike Maillo, inaugurarà Sitges 2011, i el 9 de setembre, al que vaig titular ja Segueix “l’escàndol” lingüístic de Sitges 2011. Anem d’indignació en indignació, a mesura que anem obtenint informació. I pel que es veu, seguirem igual fins a la vergonya del 6 d’octubre (dia que arranca Sitges -quina cínica coincidència de dates!-) i a la posterior estrena del film.

Per cert, a dia d’avui (17.09.2011), la pàgina dedicada a Eva, al web en català de Sitges 2011 informa que l’idioma original de la pel·lícula és castellà, català, i el tràiler que hi han penjat segueix sent en castellà, malgrat que hi ha a la xarxa tràiler en català.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *