Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

2 de setembre de 2011
0 comentaris

Venècia 2011: divendres, 2 de setembre

Seguint una estratègia que consisteix a descarregar de seguida alguns dels títols més esperats del festival, com per a excitar l’interès mediàtic pel certamen a les primeres jornades, si ahir es presentà el nou Polanski, avui és el torn de la nova pel·lícula de David Cronenberg (sobre el traingle Sigmund Freud-Carl Jung- Sabrina Spielren i amb protagonistes de renom). Però també es compta amb dos plats cinèfils per a assaborir: els que serviran Philippe Garrel i Todd Haynes. Això, enmig d’una allau de propostes que inclouen un viatge espai-temps del director de C.R.A.Z.Y., l’adaptació d’un conte de Perrault per una addicta al cinema de terror, documentals, primeres pel·lícules…

Tot seguit, una selecció dels films que es projecten avui a Venècia.

Competició.

Un mètode perillós (A Dangerous Method), de David CRONENBERG. El director de Spider, Crash, El festí nu… explora la relació entre el jove psiquiatre Carl Jung, el seu mentor Sigmund Freud i la pacient, amant i brillant, Sabrina Spielren. Amb guió de Christopher Hampton, la protagonitzen Viggo Mortensen, Keira Knightley, Michael Fassbender i Vincent Cassel.

Un estiu calent (Un été brûlant), de Philippe GARREL. Als 28 anys d’edat, Louis Garrel representa que és un pintor que viu amb Monica Bellucci, de 46 anys, en el paper d’un actriu que fa cinema a Itàlia. El pintor coneix un figurant aspirant a actor i el convida a Roma, juntament amb la seva xicota també figurant. Sentiments ferits, intimitat dolorosa, afectes masegats i tanmateix persistents… el romanticisme taciturn de Philippe Garrel torna a Venècia!

Fora de Competició.

El bruixot i la serp blanca (Baish Echuanshuo | The Sorcerer and the White Snake) de Tony SIU-TUNG CHING. Adaptació d’un antic conte xinès, en què Jet Li és un monjo que ha de salvar un noi, enamorat de la serp que ha près la forma d’una magnífica noia.

Homenatge a Todd Haynes
—membre del Jurat—.

Mildred Pierce, de Todd HAYNES. Vaig llegir la novel·la original  de James M. Cain, de 1941, l’estiu del 2008, just quan els mercats financers nord-americans començaven a esfonsar-seexplica Todd Haynes, l’estimable autor de l’esplèndida Lluny del Cel (2002) i de la bob-dylaniana I’m Not There (2007), entre d’altres títols—. Vaig quedar parat de veure fins a quin punt el llibre s’avenia a la nostra realitat actual, no tan sols per l’aproximació a temàtiques domèstiques i econòmiques, sinó per com tracta lliurement el sexe i per com en són, de rics i complexos, els personatges femenins. A diferència de la primera versió cinematogràfica de 1945, un “film noir” de Michael Curtiz, a la novel·la no s’esmenta res d’homicidis. Més aviat fou el primer intent de Cain d’explicar de manera realista la història d’una mare soltera que malda per preservar els seus propis valors i l’escalada cultural de la filla gran al Los Angeles de la Gran Depressió. Per tot plegat, vaig pensar que el material exigia una adaptació curosa i que no en tindria prou amb un llargmetratge, per les limitacions que imposa el format. El resultat ha estat una pel·lícula de ficció en cinc parts concebuda per a la televisió. Per a mi i per a gairebé tot el meu equip creatiu, la mini sèrie dramàtica ha estat una experiència nova.

Horitzons (llargmetratges).

Hail, d’Amiel COURTIN-WILSON. Amb Daniel Jones, Leanne Letch, Dario Ettia. Opera prima. Ficció, amb dos expresidiaris reals com a protagonistes i inspiradors de l’argument: la història d’un amor profund que, en esguerrar-se, du el mascle a una mena d’estat salvatge i al delit per a recuperar-lo, talment un depredador. Producció australiana. Web oficial [Hailthemovie (ang)]

Polzet (Le petit poucet) de Marina de VAN. Amb Denis Lavant, Adrien de Van, Rachel Arditi, Valérie Dashwood. Ficció. Cineasta avesada al cinema de terror. De Van ha adaptat per a la cadena franco-alemanya Arte el conte Polzet, de Charles Perrault. Producció francesa. Més informació [AlloCiné (fr)] Festival de Sitges 2011 [Noves Visions]

Whores’ Glory, de Michael GLAWOGGER. Documental: un tríptic cinematogràfic sobre la prostitució. Tres països (Tailàndia, Bangla Desh, Mèxic), tres llengües, tres religions.  Producció austríaco-alemanya. Festival de Toronto 2011 [Real to Reel: Whore’s Glory (ang)]

Controcampo italiano (llargmetratges).

Scialla!, de Francesco BRUNI. Amb Fabrizio Bentivoglio, Barbora Bobulova, Filippo Scicchitano, Vinicio Marchioni, Giuseppe Guarino, Prince Manujibeya. El títol, pel que es veu, és una paraula que el jovent romà d’avui en dia deixar com si res i vol dir més o menys allò de “tranqui”, “calma’t”… I la pel·lícula va d’un home que, tot i no ser gaire gran, ja ha deixat enrere el talent, que no se li valorava, i les il·lusions, que no duien a res, a qui li demanen que es faci càrrec d’un adolescent per una temporada. Inauguració secció Controcampo italiano. Opera prima.

Out of Tehran, de Monica MAGGIONI. Documental sobre fugitius de l’Iran, per als quals seguir al país ja era impossible.

Rudolf Jacobs, l’uomo che nacque morendo, de Luigi M. FACCINI. Llargmetratge docu-ficció, amb Marina Piperno, Carlo Prussiani, Alessandro Cecchinelli. Esdeveniment Controcampo. Aproximació a la figura de Rudolf Jacobs, capità de la marina de guerra alemanya durant la II Guerra Mundial que col·laborà amb els partisans en la lluita contra nazis i feixistes.

Jornades dels autors.

Café de Flore, de Jean-Marc VALLÉE. Amb Vanessa Paradis (Jacqueline), Kevin Parent (Antoine Godin), Hélène Florent (Carole). El director quebequès, conegut per la simpàtica i un pèl sobrevalorada C.R.A.Z.Y., ara ens explica històries d’amor de personatges separats en el temps i l’espai, però units de manera misteriosa. Ambientada al París de 1969 i al mont Royal, de  Mont-réal,  el 2011, té Vanessa Paradís com a mare que el 1969 està dedicada en cos i ànima al seu fill amb síndrome de Down, i l’emergent Kevin Parent com a pare feliç tanmateix dividit entre la seva segona dona i el primer amor. Web oficial [Cafedeflorelefilm.com]. Vendes internacionals [Films Distribution]

Setmana de la Crítica.

El campo, d’ Hernán BELÓN. Amb Leonardo Sbaraglia, Dolores Fonzi. Primer llarg de ficció de l’argentí Hernán Belón, sobre una parella jove que se’n va a viure a pagès amb la seva nena petita… I ja se sap, la casa, l’ambient rural, els silencis, les foscors, les buidors… tot ajudar a inquietar a qui no està preparat. I la salut mental de la protagonista se’n ressentirà…

***

FOTO © BiM Distrib. Un mètode perillós, de David Cronenberg

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!