Club 7 Cinema

Alois Nebel (Alois Nebel)

Film d’animació en blanc i negre, amb el qual l’autor, adaptant la novel·la gràfica homònima, retroba els fantasmes de la història recent als Sudets. Tomás Lunák (Zlin, Rep. Txeca, 30.08.1974), curtmetratgista, realitzador de vídeos de rock i espots, que debuta ara al tereny dels llargmetratges comenta: la història del film s’ambienta a les muntanyes Jeseniky, regió fronterera que pertany a l’àrea que antigament s’anomenava els Sudets. Als darrers cents anys, hi ha poques àrees de l’Europa central amb un passat tan brutal i violent com el dels Sudets. Un dels moments més tràgics va tenir lloc després de la II Guerra Mundial, quan s’expulsà del país més de dos milions d’alemanys residents a Txecoslovàquia. En aquell període de violència, es van matar prop de trenta mil alemanys. Aquest trauma immens, encara perceptible en aquella regió i que la societta txeca encara no ha resolt, és un dels temes principals d’aquesta pel·lícula. El protagonista viu turmentat per visions recurrents de tràgics esdeveniments i dels records de quan el van expulsar. Ha de mirar d’entendre-ho per a trobar la pau.

Alois Nebel (Alois Nebel)

Director Tomás Lunák. Guió Jaroslav Rudiš, Jaromír 99, basat en la novel·la gràfica Alois Nebel. Producció Negativ (Praga, Rep. Txeca). Coproducció Pallas Film (Halle/Saale, Alemanya) . Durada 1h20.

Intèrprets Miroslav Krobot, Marie Ludvikova, Leos Noha, Karel Roden.

Sinopsi Final d’estiu de 1989. El passat i el present convergeixen en una petita estació de tren a Bily Potok, llogaret situat a la frontera txeco-polonesa. És on viu Alois Nebel, el ferroviari local, individu solitari que prefereix matar l’aranya amb els horaris abans que estar amb la gent. La tranquil·la soledat de l’estació li asserena l’esperit, llevat de quan baixa la boira, perquè aleshores comença a al·lucinar, veient que passen per l’estació trens dels últims cents anys. Trens que transporten els fantasmes i les ombres de passat fosc de l’Europa central —l’ocupació nazi, el transport de jueus, la revenja dels comunistes alemanys…—. Aquests malsons acaben per dur Alois a un sanatori mental, mentre un seu “amic” anomenat Wachek li pren a la feina a l’estació. Al manicomi topa amb un individu estrany, que la policia ha detingut per haver travessat il·legalment la frontera i a qui anomenen el Mut, perquè ni els electroxocs no aconsegueixen fer-lo parlar. El Mut vol encalçar el pare de Wachek, un antic comunista, i acaba fugint. Quan l’Alois es cura surt del sanatori, però a fora les coses han canviat: el Mur de Berlín i el règim comunista txecoslovac ja no hi són. Sense casa i sense feina, l’Alois no sap què fer; de manera que fa cap a l’ Estació Central de Praga, per a demanar ajuda. Allà s’enamora de la dona que vigila els WC i decideix entornar-se a les muntanyes, per a trobar el Mut i combatre els fantasmes que els han assetjat durant tant de temps.

Vídeos [Tràiler VO] Webs oficials [x] Facebook oficial [x]

Mostra de Venècia 2011 [Fora de competició: Alois Nebel (it / ang) -enllaç que caduca-]  Festival de Toronto 2011 [Discovery: Alois Nebel (ang)]

Apunts de context en aquest blog [Venècia 2011: programa diari]

Més informació [MyMovies (it)] [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)]

Vendes internacionals [The Match Factory] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [x] Dist. it. [x]

***

Apunts d’actualització, en aquest blog, posteriors a Venècia 2011 [x]

Actualitzacions informatives posteriors a Venècia 2011 [x]

***

FOTO Alois Nebel, de Tomás Lunak

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!