Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

28 d'agost de 2011
0 comentaris

Venècia 2011: la competició

Tot esperant que se n’anunciï el 23è, ara com ara són 22 els títols que aspiren al Lleó d’ Or de la Mostra de Venècia d’enguany. Una competició en què dominen, d’una banda els noms dels autors i per altre cantó, les adaptacions. Fins a 14 pel·lícules a concurs es basen en novel·les, peces teatrals, còmics o personatges i fets de la vida real. Per les pantalles del Lido passaran versions cinematogràfiques de llibres de John Le Carré, Emily Brontë i Cristina Comencini i d’obres escèniques de Yasmina Reza, Tracy Letts, Goethe, Christopher Hampton i Beau Willimon. Un manga Furuya Minoru ha servit d’inspiració per a un film de joves encarats a una realitat molt crua, així com Marjane Satrapi ha convertit en una pel·lícula d’imatge real una seva premiada novel·la gràfica i el dibuixant de còmics i autor de novel·les gràfiques Gian Alfonso Pacinotti, més conegut com a “Gipi”, s’ha inspirat en el treball d’un seu col·lega, Giacomo Monti. No són pocs, d’entre aquests referents, els que al seu torn beuen de la vida real; però és que d’altres films en competició parteixen d’esdeveniments més aviat privats, com la història d’una família i la seva criada, o coneguts com ara l’arribada tràgica de barcasses carregades de centreafricans morts o vius a les costes sicilianes, o l’esgarrifosa trobada de cadàvers femenins en una zona costanera de Texas.

Els autors que hi participen i les temàtiques que toquen (l’amor i els impulsos, el dolor sentimental, la política, els secrets íntims, la ment i el desig, el delit de sobreviure, la presó d’una certa llibertat, la crisi, la hipocresia social, la idolatria al diner, la dignitat de poble i personal…), els plantejaments artístics amb què ho encaren i la participació d’intèrprets i altres professionals de talent fan preveure que la 68a edició de la Mostra de Venècia resulti de debò interessant. A partir del 31 d’agost i fins el 10 de setembre, ho podrem comprovar, si més no, pel que ens en diguin les cròniques que rebem.

Nota: si s’anuncia el 23è títol a concurs, en faré la fitxa i aquest apunt el retiraré per a tornar-lo a publicar posteriorment, actualitzat.

Venècia 2011: la Competició
.

El talp (Tinker, Tailor, Soldier, Spy | El topo | La taupe | La talpa), de Tomas ALFREDSON. Gary Oldman, actor britànic darrerament relegat a segona fila, recupera el protagonisme com a George Smiley, el famós espia creat per John Le Carré. I ho fa envoltat dels Colin Firth, Tom Hardy, John Hurt… El cas és que, en plena guerra freda i gairebé retirat, el prestigiós agent secret rep l’encàrrec de trobar un infiltrat dels soviètics, entre els seus antics companys. Dirigeix Alfredson, el de Deixa’m entrar.

Cims borrascosos (Wuthering Heights | Cumbres borrascosas), d’Andrea ARNOLD. La directora de Red Road i Peixera, adapta el clàssic d’ Emily Brontë, retratant l’amor com una torrentada de bellesa corprenedora, crueltat i actes impulsius.

Els idus de març (The Ides of March | Los idus de marzo | Les marches du pouvoir | Le idi di marzo), de George CLOONEY. Refent l’equip guionístic de Bona nit i bona sort, Clooney ha adaptat la peça teatral Farragut North, del jove dramaturg Beau Willimon, inspirada en la campanya electoral d’un candidat a les presidencials nord-americanes de 2004. Ryan Gosling és qui dóna vida al cap de premsa, tan jove com idealista, del prometedor aspirant a les primàries demòcrates (Clooney) i que no tardarà a tastar la cara galdosa de la política. Completen repartiment: Philip Seymour Hoffman, Paul Giamatti, Marisa Tomei, Evan Rachel Wood, Jeffrey Wright. Aquest film inaugura la 68a Mostra de Venècia.

Quan la nit (Quando la notte | When the Night), de Cristina COMENCINI. Una història de secrets amagats i descoberta de sentiments… basada en la novel·la homònima de la mateixa Comencini. Filippo Timi hi incorpora un guia de muntanya, tancat i desagradable, que tanmateix ajuda Marina, la mare encara jove que, interpretada per Claudia Pandolfi, amaga una veritat inconfessable.

Terraferma (Terraferma), d’Emanuele CRIALESE. Aquella dona de l’Àfrica central que arribat a Lampedusa amb una barcassa, al dessota d’un munt de cadàvers, no es diu “clandestina”, ni “immigrant”, ni “extracomunitària”, sinó que fa cara d’algú que ha arriscat la vida per a millorar-la, com ha fet el gènere humà des que és a la Terra. La Sara, que així es diu, busca la seva pròpia “terraferma”, el mateix “port” que busquen els pescadors d’aquella illa que l’han acollida amb el seu fill.

Un mètode perillós (A Dangerous Method), de David CRONENBERG. El director de Spider, Crash, El festí nu… explora la relació entre el jove psiquiatre Carl Jung, el seu mentor Sigmund Freud i la pacient, amant i brillant, Sabrina Spielren. Amb guió de Christopher Hampton, la protagonitzen Viggo Mortensen, Keira Knightley, Michael Fassbender i Vincent Cassel.

4h44, Últim dia a la Terra (4:44 The Last Day On Earth), d’Abel FERRARA. L’ apocalipsi segons Abel Ferrara. Com Lars Von Trier a Malenconia, explica una història d’humans davant la imminent fi del món: dos amants que passen junts l’última tarda de la Terra al seu pis espaiós. Amb Willem Dafoe i Shanyn Leigh.

Killer Joe (Killer Joe), de William FRIEDKIN. Matthew McConaughey és un assassí a sou —i detectiu de la policia de Dallas— a qui volen contractar perquè mati una dona. Com que els promotors no tenen calés per a pagar-l’hi per endavant i  la idea és que, un cop morta, en cobrin l’assegurança de vida, el “killer” Joe accepta l’encàrrec agafant com a penyora sexual la candorosa germana (Juno Temple) del noi (Emile Hirsch) que, endeutat, es deleix per tocar-ne de calents. Adaptació d’una peça teatral de Tracy Letts, el mateix autor de Bug, que també va dur a la pantalla Friedkin, l’oscaritzat director de The French Connection, L’exorcista, Viure i morir a L.A., etc.

Un estiu calent (Un été brûlant), de Philippe GARREL. Als 28 anys d’edat, Louis Garrel representa que és un pintor que viu amb Monica Bellucci, de 46 anys, en el paper d’un actriu que fa cinema a Itàlia. El pintor coneix un figurant aspirant a actor i el convida a Roma, juntament amb la seva xicota també figurant. Sentiments ferits, intimitat dolorosa, afectes masegats i tanmateix persistents… el romanticisme taciturn de Philippe Garrel torna a Venècia!

Tao jie (Tao jie | A Simple Life), d’ Ann HUI. La relació entre un home encara prou jove i la criada que ha servit la família durant més de seixanta anys. Amb la superestrella de Hong Kong, Andy Lau, i la seva padrina —a la vida real—, la veteraníssima i multipremiada actriu Deanie Yip.

Hahithalfut (Hahithalfut | The Exchange), d’ Eran KOLIRIN. A La visita de la banda, Kolirin se centrava en una gent descol·locada —una banda musical de la policia d’Egipte, perduda per Israel—. Ara, lluny de quedar-se entrampat en el conflicte àrabo-israelià ens presenta una obra d’antuvi més abstracta, però igualment centrada en un personatge decol·locat. El protagonista és un home que, en tornar a casa a una hora inusual, veu diferents les coses gairebé intangibles que l’envolten a la vida quotidiana.

Alps (Αλπεισ | Alpi), de Yorgos LANTHIMOS. Alps és el nom d’una empresa il·legal que es dedica a substituir difunts en la rutina quotidiana de familiars, amics o companys, per a alleugerir-los el dol. El personal d’aquesta empresa segueix la forta disciplina que hi imposa el seu cap, un individu que es fa dir com el cim més alt de la cadena alpina: Mont Blanc. Un nou joc entre surrealista i artificiós del director de Kynodontas.

Texas Killing Fields (Texas Killing Fields | The Fields), d’ Ami Canaan MANN. La filla de Michael Mann torna a posar-se rere la càmera per bastir un thriller basat en el cas real d’una seixantena de dones trobades mortes a l’esplanada pantanosa de Texas anomenada Killing Fields. Intèrprets: Sam Worthington, Jeffrey Dean Morgan, Jessica Chastain, Cloe Moretz…

Vergonya (Shame), de Steve MC QUEEN. L’artista pluridisciplinar Steve McQueen, que debutà al cinema amb Hunger, torna a confiar el protagonisme a l’actor Michael Fassbender: si en aquell film era el cos de Bobby Sands a la presó nord-irlandesa de Maze, ara encarna un home presoner de la seva aparent llibertat sexual. Un solter tan addicte a la pornografia com allunyat de les dones de carn-i-óssos, llevat de la seva peculiar germana (Carey Mulligan).

L’últim terrestre (L’ultimo terrestre), de Gian Alfonso PACINOTTI “GIPI”. Opera prima del dibuixant de còmics i autor de novel·les gràfiques Gian Alfonso Pacinotti, més conegut com a “Gipi“, que s’ha inspirat en la novel·la gràfica Nessuno mi farà del male, de Giacomo Monti. És la història de l’última setmana a la Terra abans de l’arribada anunciada d’uns extraterrestres, des del punt de vista d’un misogen que només vol estar sol i seguir la rutina.

Un déu salvatge (Carnage | Un diós salvaje) de Roman POLANSKI. Polanski adapta Yasmina Reza. Teatre dut al cinema, amb el mestratge del cineasta en la posada en escena i la complicitat d’un ampli ventall d’artistes. Des dels “coppolians” Dean Tavoularis —dissenyador de producció— i Milena Canonero —vestuari—, passant pel músic Alberto Iglesias, i acabant esclar pels intèrprets: Jodie Foster, John C. Reilly, Kate Winslet i Christoph Waltz. Una canalla es baralla, cosa normal, i els pares en volen parlar civilitzadament, però la conversa aviat deriva en enfrontament, de tots contra tots.

Pollastre amb prunes (Poulet aux prunes | Chicken with Plums), de Marjane SATRAPI i Vincent PARONNAUD. Els autors de Persèpolis decanten el cinema d’animació i, amb imatge real i actors de carn-i-óssos, adapten el còmic epònim de Satrapi, sobre un músic que ha perdut les ganes de viure, des que la dona li ha trencat l’instrument que li donava la inspiració ara esvaïda. Al repartiment, Mathieu Amalric, Jamel Debbouze, Edouard Baer, Chiara Mastroianni, Isabella Rossellini, Eric Caravaca i Marie De Medeiros.

Faust (Faust), d’ Aleksander SOKUROV. No és tant una adaptació com una relectura entre línies del Faust de Goethe. Quart lliurament de la tetralogia del cineasta rus sobre la naturalesa del poder.

Dark Horse (Dark Horse), de Todd SOLONDZ. Posat a fer una pel·lícula que no parli de violacions, pedofília o masturbació, Solondz s’ha centrat en un home que ja té els trenta anys, arrossega la síndrome de Peter Pan i quan troba una dona de la seva edat, amb més o menys el mateix problema, resulta que li costa Déu i ajut deixar l’habitació d’adolescent on viu… Al repartiment, Selma Blair, Justin Bartha i, com a pares del protagonista, Mia Farrow i Christopher Walken.

Himizu (Himizu) de Sion SONO. Apologeta del cinema extrem, Sion Sono adapta el manga epònim de Furuya Minoru, sobre uns jovenets que viuen una terrible realitat personal. Sono ho ha emmarcat en la devastació provocada pel terratrèmol i el consegüent incident nuclear que hi ha hagut enguany al Japó.

Viure sense principis (Dyut Ming Gam | Life Without Principle), de Johnnie TO —afegit 09.08.2011—. El director de Breaking News, Election i Venjança torna, ara amb una mirada crua a l’obsessiva cultura del diner a Hong Kong. I ho fa a través de tres personatges —delerosos de trobar calés— els camins dels quals es troben un dia fatídic.

Herois Seediq (Saideke Balai | Seediq Bale: The Rainbow Warriors), de WEI Te-sheng. Produïda per John Woo, evoca l’Incident de Wushe, en què el 1930 unes tribus Seediq, de Taiwan, es van revoltar contra el poderós ocupant japonès.

***

FOTO Element de la imatge gràfica de la Mostra de Venècia 2011

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!