La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Un any en negre, en un País fos en negre.
Era nostra. Un patrimoni de tot el poble valencià. I ara fa un any ens la van arrabassar.
Malgrat la seua descarada manipulació, la seua insofrible programació, els minsos continguts en llengua pròpia… malgrat tot, era nostra.
Malauradament una colla de malparits, bàrbars botiflers i corruPPtes, l’havia fet seua, de la seua exclusiva propietat…però no ho era, perquè era nostra, de tot el poble valencià.
Amb la perspectiva que dona el transcórrer del temps, encara que aquesta siga curt, a hores d’ara molts tenim ja molt clar que el seu tancament formava part d’una estratègia molt més ampla i ambiciosa, dirigida des de la capital on es troba el km.0 d’Espanya. Una estratègia encaminada a fer esborrar del mapa el nostre poble, el poble valencià, per tal de reduir-lo a un mero folklorisme regional perifèric, a una anècdota, a un lleuger toc de color dins d’una Espanya única, uniforme i monolítica, on el sol esment de la seua realitat plurinacional pot esdevenir un delicte perseguit per la seua Fiscalia.
Resulta sarcàstic veure ara, amb la dita perspectiva del temps, que mentre alguns dels nostres botxins ens volien ficar aleshores en el mapa mundi dels grans esdeveniments mundials, uns altres de la seua mateixa colla ens volien fer desaparèixer del mateix mapa. O potser ambdues realitats, aparentment contradictòries, realment es complementaven de manera conscient per aconseguir un mateix fi. Es a dir, diluir-nos en el magma unitarista espanyol fins a fer-nos indistingibles com a poble i realitat nacional pròpia i diferent.
Els fets esdevinguts en aquest temps són clarificadors al respecte: el nostre sistema financer desaparegut, els atacs a la nostra llengua als col.legis constants, la censura i la invisibilització de la societat civil que lluita per fer del nostre un País digne, cult, nostre i desenvolupat permanent, i alhora va arribar el tancament de tots els mitjans de comunicació en la nostra llengua, entre ells la nostra RTVV.
Com en un trencaclosques, totes les peces casen a la perfecció en un pla perfectament dissenyat des del centre de poder total, polític i mediàtic espanyol, el qual va ser magistralment executat pels seus vassalls regionals a València. El seu objectiu? Aconseguir mantindre’ns agenollats i submisos davant els amos de Madrid, després d’haver atacat els punts vitals del nostre País: la economia, l’ensenyament en la nostra llengua i els mitjans de comunicació propis.
Però el que ells no havien considerat és la vitalitat i l’esperit de supervivència del nostre poble. Ni amb 307 anys de domini i sotmetiment han pogut amb nosaltres. I ara serem nosaltres els que podrem amb ells. L’any 2015 serà testimoni d’això.
València, a 28 de novembre de 2014.