“Records d’un matí”, el curt de Guerín que s’ha vist a Locarno 2011

La finestra de casa enquadra la façana d’un edifici del segle XIX amb unes xifres ben grans que posen “1900”. Al decurs dels deu anys que fa que hi visc, he anat filmant el pas de les estacions en els arbres plantats entre els dos immobles. A vegades, he pogut copsar un moviment rere les finestres i sentir notes dissonants de violí. El veí violinista que assaja incansablement a la finestra del davant s’havia convertit en presència quotidiana. Però el matí del 21 de gener de 2008 se suicidà llançant-se nu per la finestra. Tenia la meva edat i l’única cosa que en sé és que havia començat a treballar en una nova traducció del Werther, de Goethe, la història principal de la meva adolescència. Aquella data “1900” no es refereix a l’origen d’una centúria —la meva, la del cinema— sinó al final del segle anterior. (José Luís Guerín).

Així presenta el cineasta de la Diagonal barcelonina el curtmetratge Records d’un matí, que ha presentat a Locarno 2011, fora de competició i al marc del Jeonju Digital Project 2011. El Jeonju Digital Project és una iniciativa del Jeonju International Film Festival (Corea del Sud), que va començar el 2000 i cada any encarrega a tres cineastes la realització d’un curtmetratge en format digital. Enguany, han estat, a més de Guerín, Claire Denis (Aller au diable) i Jean-Marie Straub (Un héritier). En anteriors edicions, hi han participat els directors James Benning, Denis Côté, Matías Piñeiro, Hong Sangsoo, Naomi Kawase, Lav Díaz, Idrissa Ouedraogo, Mahamat-Saleh Haroun, Nacer Khemir, Harum Faroki, Pedro Costa, Eugene Green, Darezhan Ormibaev, Eric Khoo, Pen-Ek Rtaanaruang, Shinya Tsukamoto, Song Il-Gon, Apichatpong Wheerasethakul, Yu Lik-wai, Bong Joon-Ho, Ishii Sogo, Shiji Aoyama, Bahman Ghobadi, Park Ki-Yong, Moon Seung-Wook, Wang Xiaoshuai, Nobuhiro Suwa, Jia Zhangke, Tsai Ming-liang, John Akomfrah, Park Kwang-Su, Kim Yun-tae i Zhang Yuan.

De fet, Records d’un matí és un migmetratge —dura 47 minuts—, amb música de Johann Sebastian Bach. Quan a Guerín se li pregunta el motiu del film, respon: Voldria fer servir la càmera per a explorar i aprendre, per trobar una resposta i potser també alguns dels meus actuals veïns. Concebeixo el cinema com a experiència i coneixement. Així és que m’agradaria fer-ne sense idees preconcebudes, predisposat a la revelació. Perteixo de la idea que al meu barri, com qualsevol barri, hi ha ressons del món. Pot resultar embafador, amb la seva empalagosa filosofia fílmica, però no se li pot pas negar una coherència i rigor admirables.

FOTO © Festival del Film de Locarno Records d’un matí, de José Luís Guerín

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *