Club 7 Cinema

El Jurat del Concurs Internacional de Locarno 2011, format pel productor d’origen portuguès Paulo Branco (president); l’actor i curtmetratgista francès Louis Garrel; el director cinematogràfic i teatral, guionista i productor italià Luca Guadadigno (que va substituir a darrera hola l’actriu Jasmin Trinca); la cineasta suïssa Bettina Oberli, i l’actriu alemanya Sandra Hüller, ha emès avui el seu veredicte:

Lleopard d’Or.

Obrir portes i finestres (Abrir puertas y ventanas | Back to Stay), de Milagros MUMENTHALER. Producció Alina film (Ginebra, Suïssa), Ruda Cine (Buenos Aires, Argentina). Intèrprets María Canale, Martina Juncadella, Ailín Salas, Julián Tello. Sinopsi Final d’estiu a Buenos Aires. La vida de tres germanes d’entre 18 i 22 anys (Marina, Sofia i Violeta), un cop morta l’àvia amb què havien pujat. Cadascuna encaixa aquesta mort a la seva manera. Marina se centra a estudiar i tenir cura de la casa familiar on s’estan; Sofia s’enderia amb la seva pròpia imatge i surt, es dedica a sortir amb els amics, i Violeta ronda entre el dormitori i la sala d’estar on, de tant en tant, rep un home gran. Discòrdies, rialles, mesquineses, gestos d’afecte… determinen el ritme d’aquest període d’incertesa, fins que un dia de tardor la Violeta desapareix. Nota “Opera prima” de Milagros Mumenthaler (Argentina, 1977), que havent estudiat cinema a Buenos Aires (retornada d’una estada a Suïssa des que era ben petita), ha dirigit quatre curtmetratges entre l’any 2000 i el 2005. El guió d’aquest seu primer llarg s’ha desenvolupat a la Cinéfondation (Sessió 14a), residència del Festival de Canes, amb el títol provicional “Ausencias”.

Lleopard d’Or especial del Jurat.

Shinji Aoyama, pel conjunt de la seva remarcable obra cinematogràfica i pel film Tokyo Koen (Producció d-rights Inc., Showgate Inc., Amuse Inc., Nikkatsu Corporation, Hakuhodo DY Media Partners Inc., Memory-Tech Corporation, Yahoo Japan Corporation. Intèrprets Haruma Miura, Nana Eikura, Manami Konishi, Haruka Igawa. Sinopsi En Koji és un estudiant i fotògraf aficionat amb una certa dèria per fotografiar famílies en un part de Tòquio, en bona mesura perquè va perdre la mare quan era menut. Un dia, li encarreguen que segueixi l’amant d’un client i l’enxampi amb la càmera. Ho accepta tot i que no acaba d’entendre de què va la cosa. Aquesta decisió, però, li capgirarà no poques coses a la seva vida i sobretot la manera amb què es relaciona amb les dones: Miyu, una amiga des que eren petits amb qui en Koji ha passat llargues estones i amb qui pot parlar de tot; Misak, la filla de la seva madrastra, sempre disposada a reconfortar-lo; una de les seves models, que li recorda vagament algú que havia conegut…. Nota Adaptació de la novel·la homònima de Yukiya Shoji. Shinji Aoyama (Kitakyushu, Japó, 13.07.1964), premi FRIPRESCI i del Jurat Ecumènic a Canes 2000 per l’extraordinària i dolorosa Eureka (obra l’adaptació literària de la qual valgué a Aoyama el 14è premi Yukio Mishima), no ha tornat mai més a estar a l’alçada d’aquell film. Asseguren els que li coneixen tota l’obra que justament Eureka és un OVNI dins de la seva filmografia. Tanmateix, Aoyama (que ha estat crític de cinema per al Cahiers japonès) és un cineasta d’ostensible petja fordiana en el tractament del paisatge i el seu talent l’ha dut a fer obres com la diguem-ne experimental Eli, Eli, Lema Sabachthani? ).

Premi Especial del Jurat.

Ha’shoter (Ha’shoter | Policeman | Le policier), de Nadav LAPID. Producció Laila Films LTD (Israel). Intèrprets Yiftach Klein, Yaara Pelzig, Michaël Mushonov, Menashe Noï, Michaël Aloni, Gal Hoyberger, Meital Berdah, Shaoul Mizrahi, Rona-Lee Shimon, Ben Adam. Sinopsi En Yaron, el policia, pertany a un grup d’agents d’elit, adscrit a una unitat antiterrorista de la policia israeliana. Amb els companys són l’arma, el fusell amb què l’Estat apunta els adversaris, “l’enemic àrab”. En Yaron adora la unitat, la camaraderia masculina, el seu cos musculat, la seva bellesa. Passa per un moment de gran excitació, perquè la seva dona és a punt de tenir un fill i per tant ell es pot convertir en pare d’un moment a l’altre. Topa amb un grup extraordinari, violent, radical, el confrontarà amb la guerra de classes a Israel i amb la de la seva pròpia ànima. Nota Nadav Lapid (Israel, 1975) és autor d’una novel·la (Continues to Dance) publicada el 2001. Ha estudiat filosofia i història (a Tel-Aviv), literatura a la Universitat de Saint Denis (França), i s’ha graduat en cinema a l’escola Sam Spiegel de Jerusalem. Ha treballat de periodista cultural i esportiu, de càmera de documentals i ha fet crítica de cinema i de televisió. Mentre ha estudiat a la Sam Spiegel ha realitzat diversos curtmetratges. El 2004, Mahmud treballa a la indústria (curt documental de caràcter experimental inclòs a Proyect Gvul, seleccionat a la Cinéfondation de Canes); el 2005, ja en solitari, du a Berín Kvish (Kvish | Route), que l’any següent es projectaria a Locarno, seguint una important ruta de festivals; el 2006, torna a la Cinéfondation de Canes amb Ha’chavera Shell Emile (Ha’chavera Shell Emile | La copine d’ Emile). Tot seguit, Nadav Lapid es concentra amb el guió d’ El policia, projecte de llargmetratge seleccionat a la 14a sessió de la residència del Festival de Canes i que comptarà amb el suport del Festival de Cinema de Jerusalem i del Festival de Tessalònica el 2008. Un cop l’ha enllestit, el presenta a Locarno.

Lleopard a la Millor Direcció.

Adrian Sitaru, per En l’amor, amb les millors intencions (Din Dragoste Cu Cele Mai Bune Intentii | Best Intentions). Producció Hifilm Productions (Romania). Intèrprets Bogdan Dumitrache, Natasa Raab, Marian Râlea, Alina Grigore. Sinopsi Un fill té cura de sa mare, emmalaltida. Nota Projecte d’inspiració autobiogràfica, desenvolupat a la Cinéfondation (Sessió 16a), residència del Festival de Canes. Es tracta del segon llargmetratge d’ Adrian Sitaru (Hunedoara, Romania, 04.11.1971), autor de més de 10 curtmetratges entre 1997 i 2009, ajudant de direcció de Costa-Gavras a Amen i director de diversos telefilms produïts a Romania, que el 2008 va presentar a les Jornades dels Autors de Venècia l’opera prima Pescuit Sportif (Pescuit Sportif | Hooked), que posteriorment congriaria més de 7 guardons en festivals internacionals, entre els quals el de Tessalònica. Tot seguit, escrigué i dirigí dos altres curts, mentre anava covant el film que enguany presenta a Locarno (certamen en què el 2007 guanyà el Pardino d’Oro al Millor Curt, amb Valuri).

Lleopard a la Millor Interpretació Femenina.

María Canale, pel seu paper a Obrir portes i finestres (Abrir puertas y ventanas | Back to Stay), de Milagros Mumenthaler

Lleopard a la Millor Interpretació Masculina.

Bogdan Dumitrache, pel seu paper a En l’amor, amb les millors intencions (Din Dragoste Cu Cele Mai Bune Intentii | Best Intentions), d’ Adrian Sitaru.

Menció Especial del Jurat.

Un amor de joventut (Un amour de jeunesse | Goodbye First Love), de Mia HANSEN-LØVE. Producció Les films Pelléas, Razor Film. Intèrprets Lola Créton, Sebastian Urzendowsky, Magne-Håvard Brekke, Valérie Bonneton, Serge Renko. Sinopsi La Camille té 15 anys i en Sullivan, 19. S’estimen apassionadament, però quan l’estiu s’acaba, en Sullivan se’n va. Al cap d’uns mesos, deixa d’escriure cartes a Camille. A la primavera, ella intenta suicidar-se. Passen quatre anys i la Camille es dedica en cos i ànima a estudiar arquitectura. Coneix un arquitecte famòs, Lorenz, de qui s’enamora. Esdevenen una parella molt sòlida. Però aleshores torna a topar amb Sullivan…. Nota Mia Hansen-Løve (París, 05.02.1981) va intervenir com a actriu, als 17 anys, a Final d’agost, començament de setembre i, als 19, a Els destins sentimentals, ambdúes del cineasta francés Olivier Assayas, que s’ha convertit en la seva parella sentimental. Tanmateix, la noia deixà aviat la seva incipient carrera d’actriu i, crítica de Cahiers entre 2003 i 2005 -alhora que realitzava un bon grapat de curtmetratges-, el 2007 debutà amb el llarg Tout est pardonné, que Olivier Père seleccionà a la Quinzena de Realitzadors i posteriorment guanyà el premi Louis- Delluc de l’opera prima. Autèntica revelació, dos anys més tard confirmada com a cineasta de notable maduresa amb El pare dels meus fills, seleccionada a Un Certain Regard, de Canes, on guanyà el Premi Especial del Jurat.

***

El Jurat del Concurs Cineastes del Present de Locarno 2011, format pel director alemany Christoph Hochhäusler (president); la directora i productora grega Athina Rachel Tsangari; el cineasta italià Michelangelo Frammartino; el director filipí Raya Martin, i el productor xinès Zhu Rikun, ha emès avui el seu veredicte:

Lleopard d’Or Cineastes del present (Premi George Foundation).

L’estiu d’en Giacomo (L’estate di Giacomo | Summer of Giacomo | L’été de Giacomo), d’Alessandro COMODIN.

Premi Especial del Jurat Cineastes del Present (Premi Ciné+).

L’estudiant (El estudiante | The Student), de Santiago MITRE.

Menció Especial del Jurat Cineastes del Present.

És la Terra, no la Lluna (É na Terra não é na Lua | It’s the Earth Not the Moon), de Gonçalo TOCHA.

***

El Jurat del Premi a la Millor Opera Prima de Locarno 2011, format pels crítics de cinema Anthony Bobeau (francès), Robert Koehler (EUA) i Kong Rithdee (tailandès), ha emès el veredicte següent:

Lleopard a la Millor Opera Prima.

Nana, de Valérie MASSADIAN (projectada a Cineastes del present)

***

El Jurat del concursos internacionals i nacional-suís Lleopards del demà, format per Indu Shrikent, (crítica cinematogràfica i directora de l’Osian’s Cinefan Film Festival of Asian and Arab Cinema, de l’Índia); el director georgià Bakur Bakuradze; el crític i cineasta israelià Tom Shoval; el productor suís Luc Toutounghi, i la directora francesa Rebecca Zlotowski, ha fet públic el seu veredicte:

Lleopards del demà. Concurs internacional.

Pardino d’oro al Millor Curt Internacional.

Rauschgift, de Peter Baranowski

Pardino d’argento.

Les enfants de la nuit, de Caroline Deruas.

Menció especial.

Mens sana in corpore sano, de Juliano Dornelles.

Curtmetratge que el Festival de Locarno selecciona per als Premis del CInema Europeu EFA 2011 (Prix Pianifica).

Opowiesci Z Chladni (Frozen Stories), de Grzegorz Jaroszuk.

Premi Film und Video Untertitelung.

Liberdade, de Gabriel Abrantes i Benjamin Crotty.

Lleopards del demà. Concurs nacional-suís.

Pardino d’oro al Millor Curtmetratge “Suís”.

L’ambassadeur & Moi, de Jan Czarlewski

Pardino d’argento.

Le tombeau des filles, de Carmen Jaquier

Premi Action Light a la Millor Revelació Suïssa.

À quoi tu joues, de Jean Guillaume Sonnier

***

El Jurat de Cinema i Joventut, format per Eva Baertschi Klein, Mattei Batruch, Giovanni Giovannoli, Nicolas Kick, Rachele Monti, Sebastiano Piattini, Tim Pivat, Marco Recenti, Justine Schaller, Shanice Tassias, Arthur Touchais i Lydia Weyrich, ha atorgat els premis següents, d’entre els curtmetratges projectats a Lleopards del demà:

Premi Cinema i Joventut a un Curtmetratge del Concurs Internacional.

Opowiesci Z Chladni (Frozen Stories), de Grzegorz Jaroszuk.

Premi Cinema i Joventut a un Curtmetratge del Concurs Nacional-suís.

L’ambassadeur & Moi, de Jan Czarlewski

Menció Especial del Jurat Cinema i Joventut.

Le début de la fin, de Jean François Vercasson

***

Premis Piazza Grande.

Premi del Públic (UBS).

Bachir Lazhar, de Philippe Falardeau

Variety Piazza Grande Award -atorgat pels crítics de Variety acreditats al festival-

Bachir Lazhar, de Philippe Falardeau

***

Premi FIPRESCI de la Crítica Internacional.

El Jurat del Premi FIPRESCI, format pels crítics cinematogràfics Pascal Blum, (Suïssa), Günter Jekubzik (Alemanya), Yael Shuv (Israel), Léo Soesanto (França) i Neil Young (Anglaterra) ha atorgat el seu guardó a:

Obrir portes i finestres (Abrir puertas y ventanas | Back to Stay), de Milagros MUMENTHALER.

***

Premi del Jurat Ecumènic.

El Jurat Ecumènic de Locarno 2011, format per Sanne E. Grunnet (Dinamarca), Daria Lepori (Suïssa), Ieva Pitruka (Letònia), Konstantin Terzis (Grècia), Joachim Valentin (Alemanya), Christian Wessely (Àustria), ha atorgat el seu guardó a:

Vol especial (Vol spécial) de Fernand MELGAR. Producció Climage (Suïssa). Documental. Sinopsi Al centre de detenció administrativa de Frambois, hi ha tot d’homes empresonats abans que se’ls expulsi del territori helvètic. No els han acceptat la demanda d’asil i els fan fora, per a alguns al cap d’anys de ser a Suïssa, haver-hi treballat, pagat impostos, creat una família. Si l’empresonament els pot durar fins a vint-i-quatremesos, l’avís d’expulsió els arriba sense fer gaire remor i s’executa de forma imminent. En aquest món reclòs penitenciari, la tensió va pujant a mesura que passen els dies. D’una banda, guàrdies freds de valors humanistes; a l’altre cantó, homes exhaurits, derrotats per la por i l’estrés. Es creen aleshores vincles d’amistat i d’odi, de respecte i de revolta fins a l’anunci de l’expulsió, que es viu com un cop de puny. Aquesta relació acaba sovint en angoixa i humuliació. Els que es neguen a anar-se’n els emmanillen, lliguen i entaforen en una avió. En aquesta situació extrema, la desesperació té un nom: vol especial. Nota Fernand Melgar (Tànger, Marroc, 1961) viu i treballa a Lausana i forma part de Clipimage, col·lectiu que aposta per un cinema compromès. Present a Locarno en diverses ocasions, el 2008 hi guanyà el Pardo d’Or Cineastes del Present amb el documental La forteresse.

I ha fet dues mencions especials:

Entre nosaltres (Onder Ons | Among Us), de Marco Van GEFFEN. Producció Lemming Film (Amsterdam, Holanda). Intèrprets Dagmara Bak, Natalia Rybicka, Rifka Lodeizen. Sinopsi Ewa, polonesa, decideix fer cap a Holanda per començar una vida, a Occident. En aquest nou país on tot li resulta estrany —la llengua, els costums, el comportament de la gent—, supera la soledat gràcies a l’amistat que manté amb una altra polonesa. Mentre aquesta és de mentalitat oberta i positiva, amb tendència a veure el costat bo de les coses, Ewa és més aviat tímida i està com inhibida. Per acabar d’adobar, Ewa descobreix la identitat d’un violador que volta per aquells rodals i no sap què fer-ne, d’aquesta informació; de manera que com més dubta i calla, més els que l’envolten la van trobant estranya, cosa que encara la va deixant més solitària. Nota “Opera prima” de Marco van Geffen (Holanda, 1959), guionista i curtmetratgista, una obra del qual, Het zusje, va optar a la Palma d’Or dels curts a Canes 2007.

Obrir portes i finestres (Abrir puertas y ventanas | Back to Stay), de Milagros MUMENTHALER.

***

Art Cinema Award (de CICAE, Confederació Int. Cinemes d’Art i Assaig)

Entre nosaltres (Onder Ons | Among Us), de Marco Van GEFFEN.

***

Premis del Jurat Jove.

Primer Premi. Vol especial (Vol spécial) de Fernand MELGAR.

Segon Premi. Set obres de misericòrdia (Sette opere di misericordia | Seven Acts of Mercy), de Gianluca i Massimiliano DE SERIO. Producció Saga Film (Bucarest, Romania), La Sarraz Pictures (Torí, Itàlia). Intèrprets Roberto Herlitzka, Olimpia Melinte, Ignazio Oliva, Stefano Cassetti, Cosmin Corniciuc. Sinopsi La Luminita, una noia clandestina que viu als marges d’una barriada pobra, està disposada al que calgui per a sobreviure. Coneix l’Antonio, un home gran i malalt carregat de misteri. Entre ells dos, la topada és inevitable i violenta, amb conseqüències inesperades. Nota Primer llarg de ficció dels bessons De Serio, productors i realitzadors de documentals.

Tercer Premi. Terri, d’Azazel JACOBS. Producció Verisimiltude. Intèrprets Jacob Wysocki, John C. Reilly, Creed Bratton, Bridger Zadina, Olivia Crocicchia. Sinopsi Un noi de 15 anys, obès, que viu en una petita ciutat brega de valent per anar superant les dificultats de la seva vida. Nota Film presentat a Sundance 2011, del director Azazel Jacobs.

Premi “El medi ambient és qualitat de vida”. L’any del tigre (El año del tigre | The Year of the Tiger), de Sebastian LELIO. Producció Fabula Films (Xile). Intèrprets Luis Dubo, Sergio Hernández, Viviana Herrera. Sinopsi En Manuel està tancat en una presó del sud de Xile. Un terratrèmol molt violent ensorra les parets del centre penitenciari i ell ho aprofita per fugir. Fa cap a ca seva, però quan hi arriba descobreix que el sisme submarí se li ha endut la dona i la filla. Mentre camina per paisatges totalment destruïts, el fugitiu Manuel va endinsant-se en la seva pròpia devastació. Està vivint una llibertat paradoxal, que el du a encarar-se a la crueltat de la Natura i a anar fins al límit de la seva pròpia experiència humana. Nota Sebastián Lelio —abans anomenat Sebastián Campos— (Mendoza, Argentina, 08.03.1974) va presentar la seva “opera prima” La Sagrada Família al Festival de Sant Sebastià, encetant-hi una reeixida trajectòria per més de cent certamens internacionals, que li valdrien un bon grapat de premis. Amb el suport de la Cinéfondation (Sessió 13a), residència del Festival de Canes, va desenvolupar el projecte de Navidad (2009). I ara presenta a Locarno el seu tercer llargmetratge.

Mencions Especials.

Obrir portes i finestres (Abrir puertas y ventanas | Back to Stay), de Milagros MUMENTHALER.

Una altra Terra (Another Earth), de Mike CAHILL. Producció Artists Public Domain (Nova York, EUA). Intèrprets Brit Marling, William Mapother, Jordan Baker. Sinopsi Rhoda Williams, una dona jove i brillant que ha estta acceptada fa poc pel programa d’astrofísica del MIT, aspira a explorar el cosmos. John Burroughs, un compositor brillant, acaba d’arribar al cim de la seva professió, i està a punt de tenir un segon fill amb la seva dona. La nit que es descobreix l’existència d’un planeta Terra duplicat al sistema solar, hi ha una tragèdia i la vida d’aquests desconeguts queda entrelligada irreversiblement. Allunyats del món i de tot el que coneixien, aquests desconeguts enceten una improbable història d’amor, que els desperta a la vida. Però quan a un d’ells se li presenta l’oportunitat d’anar a l’Altra Terra i fer-se amb una realitat alternativa, amb quina nova vida es quedaran? Nota Tècnic d’efectes visuals (a la sèrie documental marina de National Geographic “Crittercam”), responsable del muntatge de diversos documentals (entre els quals, Leonard Cohen: I’m Your Man), coguionista —amb l’actriu i directora Brit Marling— dels seus dos films (el documental Boxers and Ballerinas i aquest primer llargmetratge de ficció), Mike Cahill n’ha assumit també la direcció de fotografia i la producció. Altres festivals [Sundance 2011 · US Dramatic Competition < Premi Especial del Jurat i Premi Alfred P. Sloan]

***
Premi Don Quijote de la Federació Internacional de Cineclubs.

El Jurat format per Alice Bourrely (Suïssa), Juan Manuel García Ferrer (Espanya) i Holger Twele (Alemanya) ha atorgat el Premi Don Quijote a

Set obres de misericòrdia (Sette opere di misericordia | Seven Acts of Mercy), de Gianluca i Massimiliano DE SERIO

Menció Especial a

Crulic – El camí al més enllà (Crulic – Drumul Spre Dincolo | Crulic – The Path to Beyond), d’Anca DAMIAN. Producció ApArte Film (Romania). Documental animat. Sinopsi La vida d’en Crulic, un romanès de 33 anys d’edat que va morir en una presó polonesa, al decurs d’una vaga de fam. Narrada amb ironia pel mateix Crulic, des del més enllà (amb la veu de l’actor Vlad Ivanov). Vídeos [Tràiler 1] [Tràiler 2]. Nota La directora Anca Damian va forjar primer una guardonada carrera com a directora de fotografia (en curts, documentals i llargs de ficció), abans de convertir-se ella mateixa en guionista, productora i autora dels seus propis films. Ara presenta a Locarno aquest documental d’animació del qual la publicitat destaca l’estil visual fort, fruit dels dibuixos fets a mà, collage, stop-motion i altres tècniques d’animació, que es barregen per crear una pel·lícula impressionant, sorprenentment sòlida i memorable. Web oficial [Crulic (Ang / Ro)]. Facebook oficial [Crulic].

***

Premi de la Setmana de la Crítica de Locarno 2011.

El Jurat format per Hans Hodel (Suïssa), Isabelle Regnier (França) i Stas Tyrkin (Rússia) ha remarcat, entre els films seleccionats a la Setmana de la Crítica de Locarno 2011, el film següent:

Messies, ein schönes Chaos (A Glorious Mess), d’ Ulrich Grossenbacher

amb Menció especial a:

Sketches of Myahk, de Koichi Onishi

***

FOTO © Festival del film de Locarno 2011 / Tipress – Golay Milagros Mumenthaler amb Lleopard d’Or, per Obrir portes i finestres, la gran triomfadora del certamen

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!