Club 7 Cinema

Un escriptor d’èxit minvant (Val Kilmer) arriba a una petita ciutat, al decurs d’una gira promocional del seu llibre i s’assabenta que hi ha hagut un crim misteriós en què hi té a veure una noia. Aquella nit i en somni, se li apareix un fantasma jove anomenat V (Elle Fanning). No li queda clar si aquesta fantasma té algun lligam amb el crim, però agraeix la història que li ha explicat. Al capdavall, li permet arribar a la veritat d’aquesta història, això sí, sorprès que el final té més a veure amb la seva pròpia vida del que mai no s’hauria pogut imaginar… 

Aquesta és ara com ara la sinopsi de Twixt, el nou film de Francis Ford Coppola. Resulta però, que aquesta setmana i al marc del Comic-Con (San Diego, Califòrnia), el veterà cineasta ha fet saber que comença una gira per 30 ciutats, en cadascuna de les quals mostrarà fragments de la pel·lícula, que remuntarà “in situ” (gràcies a una tècnica que l’hi permet fer), en relació interactiva amb els espectadors. En el cas del Comic-Con, Dan Deacon (responsable de la banda sonora del film), acompanyà les imatges amb fragments de música electrònica, que corresponen al seu treball per a la pel·lícula. O sigui que, a partir de l’arquitectura sinòptica exposada i del material rodat i inicialment muntat, el resultat final serà fruit també d’aquest plantejament 2.0.

En coherència, no cal dir que la promoció del film és a les xarxes socials (Facebook: Twixtmovie i Twiter: Twixtmovie), a més esclar de tenir el seu Web.: Twixtmovie. I, per exemple, han proposat als internautes de votar entre les 4 propostes de cartells que reprodueix la foto d’aquest apunt.

Ens pot agafar de sorpresa, però no ens ha d’estranyar gens, ni tampoc cal veure-ho com una simple estratègia publicitària (que segur que ho és, també). Convé recordar que Coppola (tot i que ara se’n parli poc i la tecnologia ho hagi superat molt) ja va ser un precursor del “cinema electrònic” (sobretot amb On from the heart), apuntant anticipadament l’enorme potencial creatiu que les noves tecnologies oferien al cinema. Ara, als seus 72 anys d’edat, no tan sols explora les possibilitats de la cultura 2.0, sinó que ha plantejat la producció i difusió de la seva pel·lícula al marge de les estructures industrials i comercials de Hollywood (rodatge fet parcialment a casa seva mateix, relació 2.0 amb el públic, etc.). Potser la seva forma artística queda lluny de la de la seva millor època, però no se li pot pas negar que, de gosadia, en té i de clarividència, també. Ha anat a les seves arrels (va començar amb Roger Corman —recordem-ne els simples i expeditius mètodes de producció amb què va covar futurs grans cineastes— i fent cinema de terror, com el que ara retroba a Twixt, això sí, avingut als temps actuals).

PS: parlant de noves tecnologies, sembla que Coppola n’ha rodat algunes seqüències en 3D, de manera que els espectadors s’han de posar les ulleres en aquells moments. I, al Comic Con, les ulleres tenien la forma d’una careta d’Edgar Allan Poe (personatge interpretat per Ben Chaplin al film)

FOTO Els quatre cartells que Coppola proposa als internautes perquè li votem el que més ens convenç 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!