“Eva”, de Kike Maillo, inaugurarà Sitges 2011

La producció catalana Eva (Escándalo Films), distribuïda per Paramount Pictures i amb participació internacional d’empreses com Wild Bunch, inaugurarà la 44 edició del Festival, el dia 6 d’octubre.

Eva, òpera prima de Kike Maíllo, explora la ciència ficció amb un plantejament molt coherent amb el leit motiv d’aquesta edició i és una nova aposta pels nous talents, seguint la línia del Festival en els últims anys (J.A. Bayona, Guillem Morales…).

En la gala d’inauguració la pel·lícula serà projectada en català i la sessió de públic posterior serà en castellà, amb projeccions en tots dos idiomes per a la premsa.

Aquest text pertany a la nota de premsa que ha fet pública avui el Festival de Sitges (6-16 d’octubre de 2011), ran de la roda de premsa que ha convocat al Club Social SGAE (!), de Barcelona.

Podem ampliar informació sobre Eva (en català, espanyol i anglès), anant al web oficial del film [evalapelicula (cat | esp | ang)]. Sens dubte, un títol escaient per a obrir Sitges, obra de Kike Maillo (Barcelona, 03.06.1975), home vinculat a Escándalo Films, un dels responsables d’ Arròs covat (2009); coguionista del telefilm Les mans del pianista (Sergio G. Sánchez, 2008) i del curt Nena (Lluís Segura, 2007); autor dels curtmetratges Los perros de Paulov (2003) i Las cabras de Freud (1999).

No em puc estar, però, d’assenyalar el darrer paràgraf que he reproduït de la nota del Festival: En la gala d’inauguració la pel·lícula serà projectada en català i la sessió de públic posterior serà en castellà, amb projeccions en tots dos idiomes per a la premsa. Sorprèn que un festival de cinema es dediqui a projectar una pel·lícula en versions diferents. Allò normal és que es faci en la versió original, subtitulada a les altres llengües oficials del certamen. He consultat el web de Catalan Films i hi consta el català com a llengua original, havent-hi disponible efectivament versió en castellà. Per tant, s’hauria de projectar en català, subtitulada. Però no, això només serà per a la sessió inaugural (a la qual probablement assistiran el conseller de Cultura i segurament el president de la Generalitat); ja que a la sessió de públic posterior es passarà la versió en castellà. Què vol dir això, que els la passaran doblada, cosa inacceptable en un certamen? O és que potser ho tenen malament, a Catalan Films, i els que la veuran doblada seran els de la inaugural? O és que potser han fet com els de Bruc, que en van gravar doble versió original per a rampinar els diners previstos per a autèntiques versions originals en la nostra llengua? Es tracta d’un film protagonitzat per Claudia Vega, Daniel Brühl, Marta Etura, Lluís Homar, Alberto Ammann… és a dir que compta amb un repartiment amb actors no catalans: això, per si mateix, no hauria de condicionar res, però l’experiència ens diu que se sol agafar de pretext per intentar justificar determinats plantejaments lingüístics, òbviament sempre contraris a la normalització del català. Ves a saber que diran, si és que hi ha algú que té cap interès a qüestionar-ho, però resulta patètic que el  festival faci això. I, a més, què n’hi haurà només 2 projeccions? Si hi ha la tercera projecció, en quina versió? Quina pocasoltada!

La situació del català a Sitges, no va ser capaç ni d’encarar-la bé, ni molt menys de resoldre-la, l’equip del conseller Tresserras, i amb mal peu comença el del conseller Mascarell. I al damunt, em veig a venir que els sentirem celebrant “el gran avenç” que significa el fet que un film “en català” inauguri Sitges.

Centrant-nos en el primer avanç de programació que s’ha fet avui, remarquem aquests títols:  Mientras duermes, de Jaume Balagueró (a qui lliuraran una honorífica Màquina del Temps); La mujer del Eternauta, d’Adán Aliaga, que ens presenten com un documental entorn al còmic, una al·legoria de la societat argentina en l’època de Videla; Emergo, de Carles Torrens, produïda per Rodrigo Cortés; El cavall de Torí, de Béla Tarr; Yellow Sea, de Na Hong-jin; Els contes de la nit, de Michel Ocelot; Grave Encounters, de The Vicious Brothers; Burke and Hare, de John Landis; Treballar cansa, de Juliana Rojas i Marco Dutra,  i Juan de los muertos, d’Alejandro Brugués (que se’ns anuncia com a visió irònica de la realitat cubana… plat fort de la “Zombie Walk” del 14 d’octubre!).

Seguirà enguany l’atenció al 3D, a les diverses seccions del certamen, presentant títols com Sex and Zen: Extreme Ecstasy (que l’han programada per a Midnight X-Treme) i  The Mortician, de Gareth Maxwell Roberts (qualificada d’innovadora proposta en tecnologia estereoscòpica, que anirà a Competició).  I, com sempre, el cinema de producció asiàtica, amb films a les diverses seccions. Tindrem la corresponent ració anual de Noves Visions (Ficció, No Ficció i Discovery), Anima’t, Nova Autoria, (amb la col·laboració de l’SGAE), Seven Chances, Brigadoon i Midnight X-Treme, a més esclar de les competicions fantàstiques, etc. La programació ja s’anirà anunciant al decurs dels propers mesos. Avui, quan falten gairebé tres mesos, el que s’ha fet és encendre la flama i començar a cridar l’atenció, cara a una edició que resulti prou anunciada i coneguda a l’hora de la veritat.

Una edició que girarà al voltant del tema de la intel·ligència artificial i és en aquest concepte que s’ha inspirat la seva imatge gràfica.

FOTO © Festival de Sitges Ángel Sala, director del Festival de Sitges, davant de dos cartells del certamen d’enguany, en la presentació que se n’ha fet avui

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *