Club 7 Cinema

Sembla que aquest any (de crisi i bon temps metereològic), el mercat cinematogràfic està tornant a antics costums, segons els quals final de maig i juny servirien per buidar prestatgeries de les distribuïdores deleroses de treure’s de sobre els productes d’abast comercial limitat i, cara a la tornada de setembre, es començaria a estrenar les pel·lícules amb què més creuen. No sé, ja veurem com aniran les coses. En tot cas, a part de la nostra cartellera han arribat sis títols aquesta setmana, d’entre els quals un gran èxit a França, d’aquells que aquí no acaben de fer forat; una ficció sobre la joventut de John Lennon; dos documentals; una “opera prima” sobre els dimonis d’internet i el retorn de Jodie Foster darrere la càmera, de la mà de Mel Gibson.

Estrenes a part de la nostra cartellera entre el 25 i el 31 de maig de 2011.

Brutal Box (Brutal Box), d’ Óscar Rojo.

La caixa brutal és la pantalla de l’ordinador. Internet com a taula de salvació per a una persona al límit de la desesperació econòmica. En atur, el pare de família i antic venedor editorial que protagonitza el film crea un web (“Brutal Box”) de continguts extrems i se’n surt, però les coses… Debut d’Óscar Rojo.

Informació [Cartellera (cat)] [Avui+ElPunt (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [Sensacine (esp)]

***

El castor (The Beaver | Le complex du castor | Mr. Beaver), de Jodie Foster.

Mel Gibson (coproductor) és un pare deprimit que troba en un castor de peluix no tan sols l’única companyia que li queda, sinó un mitjà per a desfogar-se i refer-se. L’argument lliga força amb l’exploració que Foster féu del vincle paterno (materno)-filial a Little Man Tate (1991) i amb la pintura més aviat galdosa de la família americana que ens va servir a Home for Hollydays (1995). Presentada a Canes 2011, fora de competició.

Informació [Fitxa Canes 2011] [Cartellera (cat)] [Avui+ElPunt (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinema (fr)] [MyMovies (it)]

***

Jacques Leonard (Jacques Leonard, el payo Chac), de Yago Leonard.

Nascut a París el 1909, el polifacètic Jacques Leonard s’enamorà de Barcelona i s’hi instal·là. Mort a L’Escala el 1995, els seus fills Alex i Santiago obren l’arxiu d’aquest fotògraf especialment interessat pel poble gitano, parella de Rosario Amaya, gitana barcelonina. Aquest documental, dirigit per Santiago, ens acosta a la seva figura.

Informació [Cartellera (cat)] [Avui+ElPunt (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [Sensacine (esp)] Web oficial [Jacquesleonard-eldocumental (esp)]

***

Nowhere boy (Nowhere boy), de Sam Taylor-Wood.

Farem una mica d’escudella “rosa”. La realitzadora britànica Sam Taylor-Wood (04.03.1967) tenia 42 anys d’edat al moment de fer aquesta pel·lícula. Buscant un actor que interpretés en John Lennon de jovenet, va trobar Aaron Johnson (13.06.1990), que aleshores en tenia 19, d’anys. La va convèncer i es van enamorar: s’han convertit en parella a la vida real. Ella, formada i bregada com a artista, va estrenar-se com a cineasta amb Death Valley (2007) fragment del film d’episodis Destricted, en què set cineastes diferents exploren la fusió d’art i sexe (el curt de Taylor-Wood va d’un xicot que explora la masturbació en un descampat). L’any següent (2008) presentà a Canes el curt Love you more, en què una parella d’estudiants joven escolten la cançó del títol i es llancen a una sobtada frenesia sexual. El 2009 debuta amb el llargmetratge Nowhere Boy. Ell, Aaron Johnson, ha fet teatre des de ben petit i ha anat combinant televisió i cinema. A la gran pantalla, se l’ha vist com l’Edward Norton de jove a L’il·lusionista; però sobretot se’l reconeix pel seu treball a Kick Ass (2010) i com l’adolescent desencaixat i criminalment manipulador de Chatroom (Hideo Nakata, 2010). Sam Taylor-Wood ha tornat a dirigir Aaron Johnson, en el video clip de REM ÜBerlin, en què el xicot fa tota mena de salts i cabrioles…

Informació [Cartellera (cat)] [Avui+ElPunt (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinema (fr)] [MyMovies (it)] Web oficial [Nowhereboy (ang)] [

***

Petites mentides pietoses (Les petits mouchoirs | Little White Lies | Pequeñas mentiras sin importancia), de Guillaume Canet.

Cada any, una colla d’amics passen junts les vacances d’estiu. Aquest cop, ran d’un problema podrien haver-se’n desdit, però decideixen fer com sempre. Un cop a la platja, l’amistat, les certeses, les culpabilitats, els amors… tot va quedant sacsejat. De manera que hauran de llevar els “petits mocadors” del títol original, els “petits mocadors” amb què fins ara hana anat mig tapant secrets i mentides. Més de 5 milions de persones han vist, a França, aquesta comèdia dramàtica coral que protagonitzen François Cluzet, Marion Cotillard, Benoît Magimel i Jean Dujardin, entre d’altres. És obra de l’actor i director Guillaume Canet (10.04.1973), artífex d’un altre producte d’extraordinari èxit comercial al país de dalt, guanyador de 4 dels 9 César a què aspirava, No ho diguis a ningú.

Informació [Cartellera (cat)] [Avui+ElPunt (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinema (fr)] [MyMovies (it)] Web oficial [Lespetitsmouchoirs (fr)] [Pequeñasmentirassinimportancia (esp)] [Littlewhitelies (ang)] Facebook [Littlewhitelies (ang)]

***

Senna (Senna), d’ Asif Kapadia.

La carrera vital del mític pilot de Fòrmula 1 Ayrton Sennae, dins i fora dels circuits, el seu perfeccionisme… Un documental que vol superar les convencions del gènere per trobar una textura de creativitat cinematogràfica. Dirigeix Asif Kapadia, documentalista televisiu anglès amb una filmografia també de ficcions: The Warrior (2001), The Return (2006), Far North (2007).

Informació [Cartellera (cat)] [Avui+ElPunt (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinema (fr)] [MyMovies (it)] Web oficial [senna (pt)]

***

FOTO © Alta Films Nowhere Boy, de Sam Taylor-Wood

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!