Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

22 d'abril de 2011
0 comentaris

Canes 2011: la Competició

Les pel·lícules en competició a la 64a edició del Festival de Canes, llistades per ordre alfabètic del cognom del seu autor, amb enllaç a la fitxa del film i una breu presentació.

Són vint films, d’entre els quals hi ha comèdies (Joseph Cedar, Nanni Moretti, Radu Mihaileanu), cintes d’acció (Nicolas Winding Refn, Takashi Miike, Maïwenn), poemes cinematogràfics (Naomi Kawase), un conte de fades eròtic (Julia Leigh) que es complementa amb una estada en un prostíbul (Bertrand Bonello) i un homenatge al cinema mut (Michel Hazanavicius), per bé que  la mixtificació genèrica se les campa en un festival com aquest, que aposta pel cinema d’autor. És així que Pedro Almodóvar entoma la negror de la seva nova obra i que Aki Kaurismäki desfoga la denúncia de l’estat de coses. Mentrestant, el gran veterà, Alain Cavalier, ens proposa un joc entre actor i director, entre la veritat i la falsedat del cinema.

L’amistat, l’amor, la relació pares-fills (Paolo Sorrentino, germans Dardenne, Terrence Malick…) són alguns dels temes recurrents en la competició d’enguany, on se’ns presenta també l’apocalipsi de Lars von Trier i Nuri Bilge Ceylan viatja al rerepaís.

Canes 2011: la Competició

La piel que habito (La piel que habito | The Skin I Live In), de Pedro Almodovar. Un Almodóvar “de terror”, adaptant la novel·la Mygale / Tarantula, de Thierry Jonquet, i tornant a col·laborar amb Antonio Banderas, que encarna un cirurgià plàstic criminalment enderiat a fabricar una pell humana sensible i protectora, que hauria salvat la seva dona morta carbonitzada. Som davant d’un nou Almodóvar? Durada: 2h00.

Casa de tolerància (L’Apollonide. Souvenirs de la maison close | House of Tolerance) de Bertrand Bonello. Després d’haver tingut com a protagosnistes una parella amb una relació orgànica i visceral, un pornògraf, un transexual brasiler de gran bellesa i un home disposat a guerrejar a favor del plaer, Bonello centra ara l’atenció en les dones d’una casa de tolerància. Durada: 2h06.

Pater (Pater), d’Alain Cavalier. Durant tot un any, Alain Cavalier  i Vincent Lindon  es van anar trobant i es van filmar. El cineasta i l’actor, el president i el seu primer ministre. Els veiem alhora en la vida quotidiana i en una ficció que s’han empescat junts. Cavalier, que ha acabat practicant un cinema depurat i ha dut el despullament de la posada en escena al límit del diari íntim, ens proposa aquest document que, alhora, be podria ser tot una ficció. Durada: 1h45.

Nota a peu de pàgina (Hearat Shulayim | Footnote), de Joseph Cedar. Després d’haver centrat en els assentaments jueus i en l’exèrcit, Cedar focalitza la seva mirada crítica en el món dels investigadors del Talmud, com sempre interessant-se sobretot en les febleses de la condició humana enmig d’aquella societat. Comèdia intel·lectual, amb un pare i un fill, tots dos professors excèntrics que rivalitzen entre si. Durada: 1h45.

Hi havia una vegada a l’Anatòlia (Bir Zamanlar Anadolu’da | Once Upon a Time in Anatolia | Il était une fois en Anatolie), de Nuri Bilge Ceylan. Film sobre la vida en un poblet de l’Anatòlia amb què torna a la competició —per cinquena vegada— el director turc Nuri Bile Ceylan (Grand Prix amb l’intimista i visualment eloqüent Llunyà, Premi Millor Direcció amb l’esticisme buit de Les tres mones). Durada: 2h 37.

El nen de la bici (Le gamin au vélo | The Kid with a Bike | El niño de la bicicleta | Il ragazzo con la bicicletta) de Jean-Pierre Dardenne i Luc Dardenne. Amb una actriu coneguda com Cécile de France, ambientant per primer cop un seu film a l’estiu llumiós, afirmant-se ara en els 35 mm i fent un ús de la música força inèdit en la seva filmografia, els Dardenne narren una història de benvolença, una mena de conte en què una dona, talment una fada, ajuda un marrec (abandonat pel pare) a deixar la violència que tragina. Durada: 1h27.

L’artista (The Artist), de Michel Hazanavicius. Pel·lícula muda i en blanc i negre, sobre un estrella del cinema silent (interpretat pel popular Jean Dujardin) que s’apaga amb l’arribada del sonor i una figurant (Bérénice Bejo) que s’enlaira a l’estrellat, dirigit per un expert en productes populistes, Michel Hazanavicius (OSS117, etc.) i produït per Thomas Langmann. Programat inicialment fora de concurs, el 04.05.2011 ha passat a formar part de la Competició. Durada: 1h40.

Le Havre
(Le Havre), d’Aki Kaurismaki. Un escriptor reconsagradament bohemi ha renunciat a la vocació literària i fa d’enllustrador de sabates a Le Havre, per estar amb la gent senzilla, rondar per la ciutat, anar a la taverna… i malda per ajudar un nen africà immigrat il·legalment, amenaçat d’expulsió. El finlandès Aki Kaurismäki torna disposat a ensenyar les dents! Durada: 1h27.

Hanezu (Hanezu No Tsuki) de Naomi Kawase. A Nara, bressol del Japó, on antigament la gent gaudia de l’espera i  les muntanyes (palau dels déus) eren expressió del karma humà, ara hi viuen Takumi i Kayoko, hereus de la decepció dels seus avis, que van deixant passar la vida, envoltats de contemporanis enquimerats a governar-se el propi futur. Un nou poema cinematogràfic sobre el vincle telúric Home-Natura, la mitologia japonesa, la família… que signa la prolífica, polifacètica, i autàrtica Kawase (l’autora d’ El bosc de Mogari). Durada: 1h31.

Bella dorment (Sleeping Beauty),  de Julia Leigh.  Avalada per Jane Campion, l’escriptora australiana Julia Leigh debuta com a cineasta amb el que s’ha definit com un conte de fades, eròtic i inquietant, sobre una jove estudiant universitària que entra en un misteriós món ocult de bellesa i desig,  quan s’incorpora en una xarxa de belles dorments. Durada: 1h44.

Polisse (Polisse) de MAÏWENN. La quotidianitat dels policies de la BPM (Brigada de Protecció de Menors), servida per l’actriu i encara tendre directora Maiwenn (Le Besco), envoltada d’un extens repartiment (Karin Viard, Marina Fois, Nicolas Duvauchelle, Lou Doillon, Riccardo Scamarcio, Jérémie Elkaim, Sandrine Kimberlain, Anthony Delon…). Durada: 2h14.

L’arbre de la vida, de Terrence Malick. Texas, anys cinquanta. En Jack creix entre un pare autoritari i una mare amorosa i generosa. El naixement dels seus dos germans l’obliga ben aviat a compartir aquest amor incondicional i més endavant a encarar l’individualisme desbocat d’un pare obsessionat perquè els fills se’n surtin. Fins que un tràgic esdeveniment trenca aquest fràgil equilibri… Amb Sean Penn, Brad Pitt, Jessica Chastain. L’esperadíssim film de Terrence Malick (Males terres, Dies del cel, The Thin Red Line, El nou món). Durada: 2h18.

La font de les dones (La source des femmes), de Radu Mihaileanu. El vitalista i irregular cinemasta romanès (resident a França) Radu Mihaileanu, autor de l’estimable Tren de vida (1998) i de l’exitosa El concert (2009), ambienta aquest nou film en un poblet indeterminat situat entre el nord de l’Àfrica i l’Orient Mitjà, on les dones promouen una vaga de sexe per acabar amb un costum local discriminador. Durada: 2h15.

Harakiri : Mort d’un samurai (Ichimei | Hara-Kiri: Death of a Samurai), de Takashi Miike. Un samurai sense calés vol morir amb honor i demana de fer-se l’harakiri a la residència d’un clan; però l’intendent l’hi vol treure del cap. “Remake” de Seppuku (Masaki Kobayashi, 1962) que dirigeix l’hiperactiu Miike, amb banda sonora de Ryuichi Sakamoto. Durada: 2h06.

Habemus Papam, de Nanni Moretti. Michel Piccoli és el cardenal Melville (sic), a qui el conclave tria com a nou Papa; però ell, de Papa no en vol ser… Nanni Moretti, doncs, és el psicoanalista (laic) a què recorre la cúria perquè curi el nou Pontífex de l’angoixa per la responsabilitat que li ha caigut al damunt. Durada: 1h42.

Hem de parlar d’en Kevin (We Need To Talk About Kevin), de Lynne Ramsay. Tilda Swinton és una mare que ho deixà tot per tenir el fill amb qui després ha anant tenint una relació difícil. Quan, el dia abans de fer 16 anys, aquest fa matança de companys, a l’escola, la mare es debat entre la culpabilitat i el sentiment maternal. Ho posa en escena l’escocesa Lynne Ramsay, propensa al “realisme brut”. Durada: 1h50.

Michael, de Markus Schleinzer. “Opera prima” del director de càsting i actor austríac Markus Schleinzer, que tracta de la convivència forçada durant cinc mesos entre un nen de deu anys i un adult de trenta-cinc. Durada: 1h34.

This Must Be The Place (This Must Be The Place), de Paolo Sorrentino. Va extrafer el polític italià Giulio Andreotti, amb una caricatura inclement, a Il divo, de la mà de l’excel·lent actor Toni Servillo (que ja li havia servit un gran paper de silent arraconat de la màfia a Les conseqüències de l’amor). Va gronxar-se vertiginosament amb l’histriònic usurer encarnat per Fabrizio Bentivoglio, a la grinyolaire L’amic de la família. Ara, el napolità Paolo Sorrentino gorneix estrafolàriament en Sean Penn (que li premià Il Divo, éssent president del Jurat el 2008), a tall de vella estrella gòtica del rock que es posa a buscar un criminal de guerra nazi refugiat als Estats Units que va humilar son pare a Auschwitz. Durada: 1h58.

Malenconia, de Lars von Trier. Una bonica història sobre la fi del món, així la defineix el danès Von Trier, que torna a comptar amb Charlotte Gainsbourg, després de la seva premiada col·laboració a la delirant Anticrist (2009), perquè amb Kiefer Sutherland, fent-li de marit, acompanyi els nuvis  Kristen Dunst i Alexander Skarsgard, just quan el planeta Malenconia cau cap a la Terra… Durada: 2h10.

Drive, de Nicolas Winding Refn. Col·laborador habitual de Bryan Singer, el director de fotografia Newton Thomas Sigel s’ha avingut a mantenir l’efecte gran angular característic del danès americanitzat Nicolas Winding Refn (Pusher, Bronson, Walhalla Rising…), en aquest thriller sobre un xofer que treballa d’extra al cinema i, de nit, per a uns mafiosos, adaptació d’un relat negre de James Sallis, amb guionista de pes i protagonitzat per actors “alla” Sundance com Ryan Gosling i Carey Mulligan. Durada: 1h35.

FOTO © Festival de Cannes Element de la imatge gràfica del certamen

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!