Club 7 Cinema

Hanezu (Hanezu No Tsuki)

Va ser la sorpresa que ens descol·locà a Canes 2003: Shara, el film amb què Naomi Kawase debutava a la competició, la projectaven en l’última jornada del Festival, quan gairebé ja no et queden forces i tanmateix va aconseguir reviscolar-nos, amb la seva màgia. Kawase havia guanyat la Càmera d’Or el 1997 amb Suzaku; però sis anys després esdevingué una autèntica descoberta. Del lirisme i bellesa del seu cinema en tornà a deixar constància, novament a Canes, el 2007, amb El bosc de Mogari, que hi guanyà el Grand Prix. Filmant (gairebé) sempre les seves pel·lícules a la prefectura de Nara, d’on és ella i on va crèixer, conjuga versos cinemtogràfics que parlen del vincle telúric, ancestral, misteriós, Home-Natura; dels deus; de l’absència; dels lligams familiars… la prolífica, polifacètica, i autàrtica Kawase (que, recordem-ho, va ser distingida amb la Carrossa d’Or tot just fa un parell d’anys) va conformant una obra indiscutiblement personal i reconeguda.

El títol d’aquesta pel·lícula, “Hanezu”, fa esment a una cortina de color vermell. Es tracta d’una paraula que ja apareix al Manyoshu, el més antic recull de poesia japonesa (segle vuitè). S’ha dit que el vermell és el primer color que els humans vam reconèixer, associant-lo amb la sang, el sol i les flames del foc (elements que, al seu torn, simbolitzen la vida). Alhora, el vermell és un color fràgil que s’esvaeix amb facilitat.
  
Hanezu No Tsuki (Hanezu No Tsuki)

Direcció, guió, fotografia i muntatge Naomi Kawase. Producció Kumie Inc. (Japó) Durada 1h31.

Repartiment Tohta Komizu (Takumi), Hako Oshima (Kayoko), Tetsuya Akikawa (Tetsuya).

Sinopsi La regió d’ Asuka, a Nara, és el bressol del Japó. Aquí, fa molt de temps, hi vivien els que gaudien del plaer d’esperar. La gent d’avui en dia, havent perdut aparentment aquest sentit de l’espera, sembla incapaç d’admetre el present i viu penjada a la quimera que tot va segons el que cadascú té previst. Antigament, es creia que els deus vivien a les muntanyes Unebi, Miminashi i Kagu. Encara hi són, aquestes muntanyes. A l’època, un poderós home de negocis les havia comparades amb la batalla que hi havia dintre seu. Aquelles muntanyes eren una expressió del karma humà. El temps ha passat i ens hem de situar a l’actualitat. Takumi i Kayoko, hereus de la decepció dels seus avis, van deixant passar la vida. La seva és una història universal, com la de tantes ànimes amuntegades en aquesta terra.

Vídeos [Fragments, entrevista, roda de premsa, al Festival de Canes 2011]

Webs oficials [x] Web oficial directora [Naomi Kawase (ang / jap)] Facebook oficial [x]

Festival de Canes 2011 [Competició: Hanezu (fr / ang /esp)]  Premis al Festival de Canes 2011 [Cap]

Articles en aquest blog  [“Malenconia”: l’apocalipsi catàrquica de Lars Von Trier]

Apunts de context en aquest blog [Canes 2011: programa del dimecres 18 de maig] [Tot Canes 2011]

Cròniques [Vilaweb: “Malenconia”: l’apocalipsi catàrquica de Lars Von Trier]

Més informació [IMDB (ang)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [Memento] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [UFO] Dist. it. [x]

***

Apunts d’actualització, en aquest blog, posteriors a Canes 2011 [x]

Actualitzacions informatives posteriors a Canes 2011 [x]

***

FOTO Hanezu No Tsuki, de Naomi Kawase

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!