Canes 2011 · Competició: “Nota a peu de pàgina”, de Joseph Cedar

Nota a peu de pàgina (Hearat Shulayim | Footnote)

El departament de Talmud de la universitat hebraica [de Jerusalem] és un lloc increïble. És el departament més petit de la universitat, però se’l coneix pertot el món per la intransigència dels seus mètodes i de la seva actitud respecte a la possibilitat d’error, ni que sigui remota. Me n’han explicat històries, de les rivalitats ancestrals entre investigadors, de l’obstinació èpica d’alguns, dels seus professors excèntrics la missió acadèmica dels quals abasta més que una vida sencera… Encara que tot plegat resulti esotèric, m’he enamorat d’aquesta gent i s’han convertit en el cor de la meva pel·lícula, diu Joseph Cedar, que centra aquesta “comèdia intel·lectual” en un pare i un fill: Tots dos, investigadors i professors de Talmud a la universitat hebraica de Jerusalem, aparentment diferents com el dia i la nit, en qualsevol cas igualment excèntrics, que rivalitzen entre si, sobretot quan a un d’ells li concedeixen el premi més prestigiós de l’especialitat. Així doncs, arriba a la universitat la visió crítica de la societat israeliana que caracteritza l’obra encara breu d’aquest humanista cineasta israelià nascut a Nova York el 1968.

Nota a peu de pàgina (Hearat Shulayim | Footnote)

Director Joseph Cedar. Guió Joseph Cedar. Producció Movie Plus Prod (Israel), United King Films (Israel). Durada 1h45.

Repartiment Lior Ashkenazi (Uriel Schkolnik), Shlomo Bar-Aba (Eliezer Scholnik), Alma Zack (Dikla Scholnick), Albert Iluz (Dvir Oded), Aliza Rosen (Yehudit).

Sinopsi Aquesta és la història d’una gran rivalitat entre un pare i un fill. Tots dos, professors excèntrics (de Talmud, a la universitat hebraica de Jerusalem) totalment lliurats a la seva feina. El pare sembla un purista categòric, un misantrop que tem l’ “establishment” i es plany de la mala sort. El fill, Uriel, és com si s’escarressés per guanyar premis, buscant perpètuament el reconeixement. Però un bon dia es gira la truita. Els papers canvien quan el pare s’assabenta que l’acadèmia li concedirà el guardó més prestigiós de l’especialitat. Aleshores, el delit de ser reconegut el traeix, la vanitat li queda en evidència. I l’Uriel, d’una banda n’està orgullós, però per altre cantó… Farà costat al pare o li esguerrarà la festa?

Vídeos [Tràiler VOSA] [Fragments, entrevista, roda de premsa, al Festival de Canes 2011]

Webs oficials [x] Facebook oficial [???? ??????, ???? ?? ???? ???? ]

Festival de Canes 2011 [Competició: Nota a peu de pàgina (fr / ang /esp)]  Premis al Festival de Canes 2011 [Premi al Millor Guió]


Articles en aquest blog [Canes: Tots a Larzac!] [Joseph Cedar: una mirada crítica a la societat jueva]

Apunts de context en aquest blog [Canes 2011: programa del dissabte 14 de maig] [Tot Canes 2011]

Cròniques [Diari de Girona: Els pirates del Carib i Bollywood porten la festa a Canes] [Vilaweb: Canes: Tots a Larzac!]


Més informació [IMDB (ang)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [WestEnd Films ] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [Haut et Court] Dist. it. [x]

***

Apunts d’actualització, en aquest blog, posteriors a Canes 2011 [x]

Actualitzacions informatives posteriors a Canes 2011 [Toronto 2011 · Contemporary World Cinema | Altres festivals | NBFRA 2011: 1 menció (Film Parla No-Anglesa) | Altres premis]

***

FOTO © Haut et Court Shlomo Bar-Aba, a Nota a peu de pàgina de Joseph Cedar

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *