Si no hi ha res de nou, aquest dijous s’anunciarà que Malenconia, el nou film de Lars von Trier, entra en competició a la 64a edició del Festival de Canes. Convé recordar que el cineasta danès, tan habitual del certamen com avesat a muntatges personals/artístics que converteixen les seves pel·lícules en alguna cosa més que una obra d’un creador, va deixar baldada Canes l’última vegada, amb Anticrist: presentada com un film-pteràpia amb què l’home havia encarat la fase final d’una greu depressió psicològica, aquell munyoc de talent, bellesa artística, referents culturals, deliris i misogínia patològica et deixava entre la compassió i pietat per una persona malalta (molt malalta), el rebuig a les manipulacions que sempre està orquestrant, la irritació per la morbositat de la mala estona que ens havia fet passar (si més no a alguns) i la indignació per com rere l’embolcal culte ni dissimulava dèries no gens saludables (com la misògina), per no parlar ja de la decepció en constatar de quina manera es podia arribar a fer malbé tant i tant de potencial com es veu en pantalla…
En un apunt que Xan Brooks va penjar ahir al seu blog del The Guardian, Xan Brooks es pregunta si Malenconia ens farà riure o plorar i explica com el danès es delecta enganyant el personal. De manera que la frase promocional del film (“A beautiful movie about the end of the world”) pot acabar sent tant una comèdia com una tragèdia. I Brooks, encertadament, ho escriu a partir del tràiler de la pel·lícula…
I certament, veient-ne aquestes imatges, penso que von Trier pot caure en el ridícul més espantós, com esquivar-lo i resultar excels, de la mateixa manera que no sabria pas dir si corresponen a una drama de dimensions tràgiques o a una representació sorneguera de tot plegat…
El tràiler (en VO anglesa):
Mes informació sobre el film [Melancholia – IMDB (ang)]
VÍDEO © Zentropa Tràiler VO de Malenconia, de Lars von Trier
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!