Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

6 d'abril de 2011
1 comentari

Altres veus: “Venjança”, de Susanne Bier

Lectura de crítiques i altres articles publicats sobre la pel·lícula Venjança (Hævnen | In a Better World | En un mundo mejor | Revenge | In un mondo migliore), de Susanne Bier

És un cinema ortopèdic, tou i pretesament solidari. La combinació serveix per entabanar els acadèmics que continuaran premiant-la i els que es creuen que això és cine amb valors (Melodrama ONG, Àngel Quintana, Avui+ElPunt

«En un mundo mejor» (..) i «Biutiful» (..) aspiren a representar un cinema humanista de pa sucat amb oli, amb els seus dilemes morals predestinats a la reconciliació, els seus conflictes tramposos, els seus àngels de la guarda i les seves grans paraules, sempre en majúscula —Violència, Dol, Culpa, Redempció, etcètera— (..) La lògica del relat poc importa, perquè sempre està en funció de validar la importància de la tesi.. (En un mundo mejor, Sergi Sánchez, Ara · Time Out Cultura i Time Out Barcelona

(..) el que proposa «En un mundo mejor» no acaba de funcionar per simple acumulació (..) Eren necessaris tants elements per mostrar les insuficiències de la conducta humana i la forma una mica convencional de resoldre pràcticament tots els conflictes? (Acumulació de drames —amb enllaç de pagament—, Quim Casas, El Periódico · iCult, 01.04.2011)

Bier escenifica el guió com qui posa un parany. Embolcallada en belles imatges i una realització estilitzada, «En un mundo mejor» apel·la descaradament a l’empatia de l’espectador per la via sentimental i un dramatisme desfermat (..) subratlla de manera emfàtica el missatge de la pel·lícula, un al·legat optimista en pro de la comprensió i el perdó un pèl massa didàctic (El film que va arrabassar l’Oscar a ‘Biutiful’ —amb enllaç de pagament—, Xavi Serra, Ara, 01.04.2011)

Susanne Bier: “(..) el cine sempre ha sigut un entreteniment de masses, va néixer sent-ho. Com he dit, crec que si tens alguna cosa per explicar ho has de fer de manera que arribi al nombre de persones més gran possible. El cine europeu tendeix a estar orgullós de fer pellícules petites d’autor que ningú veu en contrast amb el cine popular de Hollywood, en altres paraules, està ple d’arrogància i de prejudicis idiotes. El pitjor de tot és que el resultat d’aquesta manera de pensar són un munt de pellícules avorrides (Susanne Bier: «El cine europeu és arrogant i idiota» —amb enllaç de pagament—, Nando Salvà, El Periódico, 02.04.2011)

FOTO © Golem Venjança, de Susanne Bier

  1. Un dia d’aquests hi veuré aquesta pel.lícula, tinc interès, malgrat les crítiques adverses que hi llegeixo. I després vindrà la meva crítica al bloc, per descomptat.
    Però no em va agradar gens ni mica això que la Bier va dir del cinema europeu en general. Segur que ella ataca Woody Allen quan diu que “el cinema americà actual és una porqueria”. Ella té diverses pel.lícules ben interesants, però crec que l’Òscar se l’ha pujat al cap. Des de que vaig llegir les seves declaracions a El Periódico, se’m va fer un nus a l’estòmac ben gros. Els europeus tindrem els nostres defectes, però el cinema europeu té això que no té pas l’americà actual: qualitat. Potser tindria que ser més amè, però no pas arribar a les bestieses tipus American Pie.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!