Venècia 2011 · Competició: “Hahithalfut”, d’Eran Kolirin

Hahithalfut (HahithalfutThe Exchange)

Fa quatre anys, La visita de la banda va revelar el nom d’un nou cineasta: Eran Kolirin (04.11.1973, Tel Aviv, Israel). Aquell periple d’una banda de la policia d’Egipte perduda per Israel, on havia estat convidada per participar en la inauguració d’un centre cultural àrab, va impactar a Un Certain Regard de Canes i, d’allà, es passejà per les pantalles d’arreu del món. Fins aleshores, Kolirin havia dirigit diversos episodis d’una sèrie de televisió i un telefilm, a més d’escriure el guió per a un film i d’altres productes televisius. Així doncs, Hahithalfut es converteix en la pel·lícula que el pot consolidar. D’entrada, la hi ha seleccionada en competició un gran festival, passant doncs a primera divisió. I, a més, lluny de quedar-se entrampat en el conflicte àrabo-israelià, assumeix el repte de presentar-nos una obra en principi més abstracta. La idea argumental és que un home torna a casa a destemps, en una hora que mai no hi és i veu diferents, com estranyes, les coses més habituals. No és tant una pel·lícula sobre moltes coses com sobre les coses mateixes -afirma Kolirin-. Les taules, les portes, les habitacions, les cadires: tots els objectes estranys que conformen la nostra vida. “Estranys” no pas perquè ens quedin decantats en la nostra quotidianitat o que tinguin cap raresa crepuscular: estranys per aquella estranyesa pròpia dels objectes situats a plena llum. El sentit de misteri que correspon a la realitat de les coses, a la realitat de la vida.

Hahithalfut (Hahithalfut | The Exchange)

Director Eran Kolirin. Guió Eran Kolirin. Producció July August Productions (Tel Aviv, Israel). Coproducció Pandora Film (Frankfurt am Main, Alemanya). Durada 1h34.

Repartiment Rotem Keinan (Oded), Sharon Tal (Tammy), Dov Navon (Yoav), Shirili Deshe (Yael).

Sinopsi Un home torna a casa en una hora que mai no hi és, en un moment del dia que mai no hi ha tornat, a una hora que la llum és diferent i en què la remor de la nevera és l’únic so que s’hi arriba a sentir. Un home torna a casa en una hora que mai no hi és i per un instant li sembla que ha entrat a la casa d’algú altre, buida i silent en una desolada hora de la tarda. Un home torna a casa i de sobte s’adona de tot de coses fabuloses que ja no recordava. Partícules de pols que suren enmig d’un raig de llum. Una antiga etiqueta del preu enganxada sota la taula. Un home torna a casa talment un turista i observa per primer cop els objectes que conformen la seva vida. El garatge, les escales, la bústia plena de cartes. Un home torna a casa i entra a la seva pròpia vida en un moment ignot, observant-la amb els ulls del nen que havia estat. I altre cop la torna a trobar plena de misteri i amagatalls màgics. Els passadissos, les sales de les calderes… Un home contempla la pròpia vida des de fora. Però de debò aquesta és la seva vida?

Vídeos [x] Webs oficials [x] Facebook oficial [x]

Mostra de Venècia 2011 [Competició: Hahithalfut (it / ang)]  Premis a la Mostra de Venècia2011 [x]


Articles en aquest blog [x] Apunts de context en aquest blog [Venècia 2011: programa diari]


Més informació  [MyMovies (it)] [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [Sensacine (esp)]

Vendes internacionals [The Match Factory] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [Pyramide] Dist. it. [x]

***

Apunts d’actualització, en aquest blog, posteriors a Venècia 2011 [x]

Actualitzacions informatives posteriors a Venècia 2011 [x]

***

FOTO PROVISIONAL © Sophie Dulac Dist. Eran Kolirin

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *