Al fons, a l'esquerra

Ja se sap que els nens i els ancians no són persones plenament responsables: els primers perquè encara no tenen el seny ben establert i els segons perquè, en moltes ocasions, ja l’han perdut. Per això, sovint, no s’han de prendre seriosament.

Fan un bon paper per fer soroll, són bons per ensenyar múscul (recordeu els gloriosos anys en què dotzenes d’autocars desembarcaven centenars o milers de jubilats al Palau Sant Jordi per veure un “recital de la Caballé” la vetlla de les eleccions?) o per amenaçar l’enemic amb els deliris de grandesa que han somniat aquesta nit, però poca cosa més.

És per això que CiU permet als seus cadells passejar-se amb l’estel.lada des de fa dècades (amb la condició que l’amaguin al fons d’un calaix quan entrin a l’executiva).
I és per això que permet al President del Consell d’ancians explicar a tothom els seus deliris (aquells que no va tenir durant els 23 anys de seny amb què ens va regalar i en què el bo per Catalunya era fer exactament el contrari del que demana ara). Això sí, amb la condició que quedin registrades com les demències senils d’un vell que ja ha començat a pagar el lloguer d’un apartamentet a la falda de Montjuïc.