Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

21 d'agost de 2011
0 comentaris

Venècia 2011 · Competició: “Terraferma”, d’Emanuele Crialese

Terraferma (Terraferma)

Aquesta és una història que es mou entre mite i realitat, explicada amb el llenguatge suau i potent dels contes. No és un film sobre la immigració, sinó sobre nosaltres. Sobre qui busca la pròpia Terraferma
, diu la publicitat de la pel·lícula. Fa uns anys, després de 21 dies navegant a la deriva, sense que cap altra embarcació els ajudés, va arribar a Lampedusa una barcassa amb més de setanta persones. Semblava que tots havien mort; però enterrats entre els cadàvers de companys de viatge, hi quedaven encara vives cinc persones. D’entre elles, una única dona, Timnit T., de 27 anys, originària de l’Àfrica central. La premsa se’n féu molt de ressó i l’opinió pública quedà impressionada per la crònica d’aquells fets. El cineasta romà, d’origen sicilià, Emmanuele Crialese (que el 2002 havia rodat a Lampedusa Respiro, llargmetratge sobre la topada entre les convencions d’aquella societat i una mare jove i vitalista, i el 2006, Nuovomondo, evocació de la immigració italiana cap a Amèrica a començament del segle XX) va llegir amb atenció els articles periodístics sobre aquell drama humà i, en particular, expliquen que va fixar-se amb una fotografia de Timnit publicada als diaris. Va trucar a la portaveu de l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats i així és com va poder posar-se en contacte amb Timnit i oferir-li d’incorporar un dels personatges principals del seu nou film (passats els anys, Timnit viu a Holanda, s’ha casat i aviat serà mare d’un primer fill, que serà europeu). El 2009, en tornar a l’illa on havia filmat “Respiro”, em vaig trobar un lloc molt diferent de com el recordava d’aquell rodatge. El meu escull perdut enmig del mar s’ha convertit ara en terra de frontera… escriu Crialese, que afegeix: Fa anys que observo aquestes barcasses que arriben a les nostres costes, que escolto els relats dels supervivents (..) La premsa parla d’ “èxode”, “tsunami humà”, “clandestinitat”, “immigració”. Mirant la Timnit, em semblen paraules buides. Ella no du aquells noms. No s’avé a aquelles paraules. La Timnit té la mirada de qui ha arriscat la vida per canviar la seva història, ha travessat el mar, una altra odissea, un altre viatge cap a l’evolució. Mentre hi hagi vida a la  Terra, els homes se n’aniran per millorar. El moviment és acció i acció és coneixement. Com es pot negar a un home el dret de caminar, de buscar, de conèixer i després evolucionar? Com explicar una història fugint de paraules com “clandestí”, “emigrant” o “extracomunitari”? Un matí em vaig despertar pensant en una frase: “Hi havia una vegada…”

Terraferma
(Terraferma)

Director Emanuele Crialese. Guió Emanuele Crialese i Vittorio Moroni, a partir d’una història de Crialese. Música Franco Piersanti Producció Cattleya (Roma, Itàlia). Coproducció Rai Cinema (Roma, Itàlia), Babe Films (París, França), France 2 Cinéma (París, França). Patrocinada per l’Alt Comissariat de les nacions Unides per als refugiats. Durada 1h28.

Repartiment Filippo Pucillo (Filippo), Donatella Finocchiaro (Giulietta), Mimmo Cuticchio (Ernesto), Giuseppe Fiorello (Nino), Timnit T. (Sara), Martina Codecasa (Maura), Filippo Scarafia (Marco), Pierpaolo Spollon (Stefano), Tiziana Lodato (Maria), Rubel Tsegay Abraha (Omar), Claudio Santamaria (capità).

Sinopsi Una illa siciliana. Dues dones: una de l’illa, l’altra estrangera: l’una irromp a la vida de l’altra. Tanmateix, comparteixen un mateix somni: un altre futur per als seus fills, la seva Terraferma. Terraferma és el port cap on mira el que navega, però també és una illa molt ancorada a tradicions arrelades en el temps. És la immobilitat d’aquest temps el que la família Pucillo ha d’encarar. L’Ernesto té 70 anys, voldria lligar el temps i evitar de desballestar el seu vaixell de pesca. El seu nét, en Filippo en té 20, ha perdut el pare al mar i estroba entrampat entre el temps de l’avi (Ernesto) i el del seu oncle Nino, que s’ha deixat córrer això de pescar peixos i es dedica a capturar turistes. La seva mare, Giuletta, vídua encara jove, sent que el temps immutable d’aquesta illa els ha fets tots forasters i que no hi haurà mai cap futur, ni per a ella, ni per al seu fill Filippo. Per viure li cal trobar la força d’anar-se’n. Un dia el mar aboca a les seves vides altres navegants, entre els quals Sara i el seu fill. Ernest els acull: és l’antiga llei del mar. Però les noves lleis de l’home no li ho permeten i així és com la vida dels Pucillo es veu pregonament sacsejada i han de canviar.

Vídeos [Tràiler VO]  Webs oficials [x] Facebook oficial [01-Terraferma]

Mostra de Venècia 2011 [Competició: Terraferma (it / ang)]  Premis a la Mostra de Venècia 20112011 [Premi Especial del Jurat | Altres premis a Venècia] Festival de Toronto 2011 [Special Presentation: Terraferma (ang)]


Apunts de context en aquest blog [Venècia 2011: programa diari]


Més informació [MyMovies (it)] [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [Sensacine (esp)]

Vendes internacionals
[Elle Driver] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [Bellissima] Dist. it. [01]

***

Apunts d’actualització, en aquest blog, posteriors a Venècia 2011 [x]

Actualitzacions informatives posteriors a Venècia 2011 [x]

***

FOTO © 01 Dist Cartell original de Terraferma, d’Emanuele Crialese

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!