El passat estiu va caure a les meves mans un dels molts llibres que va escriure James Allen ( 1864-1912); considerat com un dels pioners del pensament modern i font d’inspiració per a molts altres autors. El llibre en qüestió descriu una colla de camins perquè l’home es pugui conèixer a si mateix i d’aquesta manera aconseguir pau i felicitat mental , malgrat les dificultats que comporta l’ofici de viure. Les reflexions que es fan en el llibre m’han agradat i és per això que os en vull fer cinc cèntims.
Allen comença dient que no podem alterar ni evitar el desconcert en les coses físiques del mon ni manipular a ningú segons els nostres desitjos; però si que podem fer l’esforç d’alterar, modificar i perfeccionar les coses interiors de la nostra ment per tal de vèncer els obstacles. Les circumstancies del mon en que vivim no estan contra nosaltres; estan aquí per ser superades i només si fem aquest esforç de superació aprendrem, creixerem i madurarem.
La ment humana en el seu desenvolupament passa per tres fases diferents: “La fase animal”, en la que l’home es complau amb els sentits i desconeix les seves possibilitats mentals; “La fase dual” en la que oscil·la contínuament i de manera inestable entre les seves tendències animals i mentals ; i finalment, “La fase del coneixement” en la que l’home desplega la seva ment i l’enriqueix. En aquesta fase, l’home es pot considerar preparat per qüestionar totes les opinions que li arribin i al mateix temps analitzar amb rigor i lògica el seu propi comportament.
És necessari enriquir constantment la força mental i cuidar-la. La ment, com qualsevol muscle, es desenvolupa amb l’ús i l’exercici constant en qualsevol direcció portarà com a conseqüència una millora en aquesta mateixa direcció.
De la mateixa manera que el pagès planta les llavors i te cura dels seus camps per tal que creixin plantes amb ufana i així recollir amb abundància; l’home ha de fer l’esforç de “plantar” valors, principalment als més joves, per tal que es desenvolupin i amb els anys produeixin els seus fruits. El pagès fa l’esforç i disposa de les eines necessàries per cuidar els camps i al final recollirà mes o menys, però recollirà; encara que no està al seu abast controlar la naturalesa perquè jugui al seu favor.
Plantar llavors, inculcar valors, segur que és una bona feina i, malgrat totes les circumstancies adverses, a la llarga segur que recollirem amb abundància.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!