Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

12 de febrer de 2011
0 comentaris

Berlín 2011: dissabte, 12 de febrer

Spike Jonze, que presenta a la competició el curt musical Scenes From The Suburbs, que ha fet per als Arcade Fire; Jafar Panahi, la llibertat del qual segueix sent reivindicada, avui amb la projecció del seu curt Untying the Knot, a la secció especialitzad del certamen, i la de Sang i Or (Talaye sorkh) al Fòrum; Victoria Mahoney, presumptament un dels nous valors del cinema “indie”; Gianni di Gregorio, el de Pranzo di Ferragosto, que torna i sembla que es consolida com a autor d’un cinema entranyable; Mario Monicelli i Bernd Eichinger, recentment traspassats, a qui es ret homenatge, i, per descomptat, Ingmar Bergman, objecte de la retrospectiva d’enguany, són alguns dels noms propis que destaquen en la tercera jornada del Festival.

Avui, al Festival de Berlín:

Competició

Malaltia de la son (Schlafkrankheit / Sleeping Sickness), d’ Ulrich KÖHLER. Film sobre expatriats del món occidental que treballen en el sector humanitari, s’ambienta a l’Àfrica, on el director Ulrich Köhler va viure amb la seva família entre 1974 i 1979.

Clamant al Cel (Yelling to the Sky), de Victoria MAHONEY. Avui se sabrà si  aquest film vol ser o no el Precious d’enguany: en té tot l’aspecte. També es prendrà el pols de debò a Victoria Mahoney, de qui diuen que és un dels nous rostres del cinema “indie” nord-americà.

***

Fora de competició

Almanya – Willkommen in Deutschland (Almanya), de Yasemin SAMDERELI. El 10 de setembre de 1964, la República Federal Alemanya rebia el treballador immigrat número 1000000. Aquest film explica la història de l’immigrant número 1000001,  Hüseyin Yilmaz, i de la seva família durant un període de 45 anys. Yasemin Samdereli (Dortmund, Alemanya, 15.071973) debuta amb aquest llargmetratge després d’haver treballat, entre altres feines cinematogràfiques, com a coguionista de la sèrie televisiva «Türkisch für Anfänger» (turc per a principiants).

***

Berlinale Special

Gianni i les dones (Gianni e le donne / The salt of life), de Gianni di GREGORIO. El director de l’entranyable Dinar de la Mare de Déu d’Agost (Pranzo di Ferragosto / Mid-August Lunch / Vacaciones de Ferragosto / Le déjeuner du 15 août) retroba un personatge granat i càndid que la fa per Roma, ara un jubilat, a qui la dona li vigila les despeses, que acull a casa la filla i el seu manso i a qui la mare, una senyorassa d’un altre temps, se me li gasta els quartos jugant al pòquer… mentre un altre jubilat el vol convèncer que en aquesta edat es viu una segona joventut sexual.

Homenatge a Mario Monicelli

Il Marchese del Grillo, de Mario MONICELLI (1982). La nit del 29 de novembre, Mario Monicelli, de 95 anys, es llançà del cinquè pis de l’hospital on era ingressat pel seu càncer de pròstata en fase terminal. L’autor de films com I soliti ignoti (I soliti ignoti / Rufufú) (1958),  La gran guerra (1959) i L’armada Brancaleone (1966), és una figura imprescindible en la història del cinema —aquí sí que està plenament justificat el terme nacional— italià d’aquella època. El seu fou un cinema popular —que no vol dir ni populista ni alienador, tot al contrari— amb actors de la talla dels Vittorio Gassman i Alberto Sordi. Havia participat a Berlinale en set ocasions i hi havia guanyat l’Ós d’Argent com a Millor Director en tres ocasions: el 1957, amb Pares i fills; el 1976, amb Caro Michele, i el 1982, amb Il Marchese del Grillo, el film que se li projecta aquest matí com a homenatge.

Homenatge a Bernd Eichinger

Una noia anomenada Rosemarie (Das Mädchen Rosemarie / A Girl Called Rosemarie), de Bernd EICHINGER —1996—. El festival ret homenatge al productor Bernd Eichinger, mort el 24 de gener, als 61 anys d’edat. Productor de més 90 pel·lícules i manta vegades responsable dels anomenats “europudings” (films amb vocació de superproducció, fets a base d’ingredients -econòmics, artístics i tècnics- de diferents països europeus o enllà), com ara El perfum. D’entre els seus títols, Fals moviment, de Wim Wenders; La conseqüència, de Wolfgang Petersen; Jo, Cristina F, d’Uli Edel; La història interminable, de W. Petersen; El nom de la rosa, de JJ Annaud; L’enfonsada (Der Untergang / El hundimiento), d’ Oliver Hirschbiegel… El film que es projecta avui el va dirigir ell mateix i té de protagonista la Rosemarie del títol, una dona que en vol més de la vida que no pas la migrada existència que mena en el seu pis petit i trist i malgastant el temps cuidant canalla i estalviant tant com pugui.

***

Berlinale Shorts

Programa III i IV

Berlinale Shorts Projecció Especial

Untying the Knot, de Jafar Panahi —2007—

***

Panorama

Byakuyakou (Into the White Night), de Yoshihiro FUKAGAWA. 1980, el propietari d’una casa de préstecs mor assassinat; al cap d’un temps se’n suicida la principal sospitosa, però l’inspector que porta el cas segueix pensant en un parell de nens: el fill de la víctima i la filla de la principal sospitosa. Al cap de 19 anys, aquest parell viuen bé i semblen haver superat aquell passat traumàtic; però l’inspector no se n’ha oblidat, troba una pista… i ara és la seva vida la que corre perill. Fukagawa (1976) és un director emergent, que ja prometia quan era a l’escola de cinema.

Gandu (Asshole), de Kaushik MUKHERJEE (Q). Mukherjee (Calcuta,14.08.1973) treballa cinematogràficament en el ram de la publicitat, amb el pseudònim Q, i ha creat una productora musical anomenada Overdose Productions. Nom que té força a veure amb l’argument del film que ara presenta, ja que gira sobre un noi de 20 anys que viu sota el pont Howrat, a Calcuta, sa mare es prostitueix i el seu somni evasiu de ser un famos cantant de rap li queda molt lluny… fins que topa amb un manso que l’entra al món de l’heroïna i, a base de dosis contundents, el parell s’enlairen cap a un paradís psicodèlic de rap líric i de pel·lícules porno, amb la deessa Kali de regal…

Aquí (Here), de Braden KING. Roadmovie a les muntanyes escarpades d’Armènia. Amb Ben Foster  i Lubna Azabal com a dos joves viatgers solitaris que gairebé sense adonar-se’n entrelliguen els seus destins.

Panorama Special

Fjellet (The Mountain), d’ Ole GIÆVER. Fa dos anys que Vetla, la filla de Nora i Solveig, va morir en una excursió de muntanya. Aquesta pèrdua té amargada especialment Nora, la mare biològica, que retreu a la seva companya la poca sinceritat del seu dol. Mentrestant, Solveig no pot imaginar-se un futur sense cap fill, però no sap com s’ho agafaria Nora, si ella en tingués cap. Ambues dones decideixen tornar a la muntanya on morí Vetla, en una caminada que hauria de servir per a apaivagar el dol i potser trobar una manera de poder compartir el futur; però…

Life In A Day, de Kevin MacDONALD. Aterratge europeu de la pel·lícula muntada a partir dels videos carregats al Youtube el 24 de juliol de 2010, en la iniciativa llançada per Ridley Scott i Youtube, de què s’ha fet càrrec per a dur-ho a la gran pantalla el director de L’últim rei d’Escòcia. És La vida en un dia, on hi ha el fragment de la castellera.

Sala samobójców (Suicide Room), de Jan KOMASA. Tercer premi de la Cinéfondation de Canes 2004, amb el curt Fajnie, Ze Jestes, el polonès Jan Komasa (Poznan, 28.10.1981) presenta ara a Berlín la història d’un fill modèlic, producte impecable de l’èxit i l’ambició dels seus pares, que és a punt d’acabar els estudis en una escola d’elit. Un incident amb companys al darrer trimestre, li fa trontollar tot el seu univers i es refugia en el món virtual, on coneix una noia que l’arrossega cap a una sala de xat per a gent amb tendències suïcides…

Panorama Dokumente

Bombay Beach, d’ Alma HAR’EL. Bombay Beach, petita localitat a la riba del llac Salton, indret visitat per turistes antigament, avui en dia ells peixos s’hi ofeguen, en el que ha esdevingut un autèntic desastre ecològic. Tres de les cent persones que encara s’hi estan són els protagonistes d’aquest documental: un maníaco-depressiu, un noi negre que s’hi ha refugiat i un antic treballador de camps de petroli que viu amb una dieta de tabac i whisky. Els relats es van entrelligant amb seqüències coreogràfiques en què els protagonistes ballen al so d’una banda sonora de Zach Condon i cançons de Bob Dylan. Debut d’Alma HAR’EL (Israel, 1977), col·laboradora habitual de Zach Condon, cantant del grup Beirut

How Are You, de Jannik SPLIDSBOEL. Documental sobre l’obra i la trajectòria de la parella formada pels artistes Michael Elmgreen i Ingar Dragset.

Mama Africa, de Mika KAURISMÄKI. Documental de Mika Kaurismäki sobre la famosa cantant sud-africana Miriam Makeba, que va recórrer el món durant mig segle amb el seu missatge polític contra el racisme, contra la pobresa i per la justícia i la pau.

The Bengali Detective, de Philip COX. Rajesh Ji és detectiu privat a Calcuta. Amb el seu equip van amunt i avall del país per atendre el encàrrecs que reben: fabricació de moneda falsa, un adulteri amb violència de gènere, un triple assassinat d’especial brutalitat… Per a relaxar-se, ell i els seus col·legues assagen danses un cop per setmana. És la seva passió. Assagen també amb la il·lusió de participar a un concurs de televisió. I un bon dia els arriba el moment que tan esperaven: els han seleccionat per a participar-hi…

***

Fòrum

Amnistia (Amnesty), de Bujar ALIMANI

Cheonggyecheon Medley: A Dream of Iron, de Kelvin KYUNG Kun Park

Nesvatbov (Matchmaking Mayor), d’ Erika HNIKOVÁ

Patang (The Kite), de Prashant BHARGAVA

Poor kor karn rai (The Terrorists), de Thunska PANSITTIVORAKUL

Sekai Good Morning!! (Good Morning to the World!!), de HIROHARA Satoru

Silver Bullets, de Joe SWANBERG

Swans, d’ Hugo VIEIRA da SILVA

Traumfabrik Kabul (Kabul Dream Factory), de Sebastian HEIDINGER

Projecció Especial

Talaye sorkh (Crimson Gold), de Jafar PANAHI

Programa SHIBUYA Minoru

Gendaijin (Modern People), de Shibuya Minoru (1952)

***

Retrospectiva Ingmar Bergman

L’ou de la serp (Das Schlangenei / The Serpent’s Egg / L’oeuf du serpent / L’uovo del serpente) —1976-77—

El setè segell (Det sjunde inseglet / The Seventh Seal / El séptimo sello / Le septième sceau / Il settimo sigillo) —1956-57—

Fårö-dokument —1969-70—

Nära livet (Nära livet / So Close to Life / Au seuil de la vie / Alle soglie della vita) —1957-58—

Saraband —2002-03—

Secrets d’un matrimoni (Scener ur ett äktenskap / Scenes from a Marriage / Secretos de un matrimonio / Scènes de la vie conjugale / Scene da un matrimonio) —1972-73—

La flauta màgica (Trollflöjten / The Magic Flute) —1974-75—

Crits i murmuris (Viskningar och rop / Cries and Whispers / Gritos y susurros / Cris et chuchotements / Sussurri e grida) —1971-72—

Retrospectiva Projecció Especial Kurt Maetzig 100 Anys

Vergesst mir meine Traudel nicht, de Kurt Maetzig —1957—

***

Nota
Cròniques publicades als mitjans, les vaig recollint cada dia a l’apunt [Notícia de la Berlinale 2011], que el vaig actualitzant.

***

FOTO Zoë Kravitz, a Clamant al Cel, de Victoria Mahoney

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!