Òscar 2010: les nominacions

Encara que El discurs del rei hagi quedat com la gran preferida dels Òscar d’enguany, perquè n’encapçala les nominacions amb 12 candidatures, diria que avui per avui són ben oberts, els pronòstics d’aquesta 83a edició dels premis de l’acadèmia de Hollywood. Certament, el film de Tom Hooper sobre el rei quec s’avé com un guant a la mena de cinema que sovint ha triomfat als Òscar i, com els films que hi han passat espectacularment, té nominacions a gairebé totes les categories a què podia aspirar (en té fins i to a la mescla de so, a la banda sonora original, al vestuari, a la direcció artística i, per descomptat, en els apartats de fotografia, muntatge, guió, actriu i actor en papers secundaris, actor protagonista, director i pel·lícula; de manera que només s’ha quedat sense les de maquillatge, muntatge de so i efectes visuals —insisteixo, dins de les que podia aspirar—). Però cal mirar com han quedat les rivals de debò, malgrat que hagin aconseguit un nombre inferior de candidatures.

Les 10 nominacions que ha congriat True Grit (True Grit / Valor de ley / Il Grinta) evidencien l’avançada espectacular que aquest nou film dels germans Coen ha fet en la cursa dels Òscar, a què s’ha afegit com qui diu a darrera hora, quan semblava que tot estava dat i beneït al voltant de La xarxa social i El discurs del rei. Els magnífics resultats que aconseguí a taquilla per Nadal poden haver-se convertit en una publicitat impagable cara als acadèmics que voten. I ves que l’empenta no li permeti endur-se per endavant les competidores. Aspira a guanyar estatueta en les mateixes categories que El discurs del rei, llevat de les d’ actor secundari, muntatge i banda sonora; per contra, té nominació al muntatge de so —que la de Hooper no ha aconseguit—. Si us he de ser franc, avui la meva impressió és que farà salat a l’hora de la veritat; però ja en parlarem, que la remuntada ha estat impressionant!

I és que les xifres, per si soles, enganyen. Per exemple, Començament té 8 nominacions, tantes com La xarxa social; però el thriller onírico-futurista de Christopher Nolan en té 6 de les considerades tècniques (efectes visuals, , muntatge i mescles de so, banda sonora original,, direcció artística i fotografia) i només 2 de les diguem-ne “importants”: guió i pel·lícula. De manera que fóra pas d’estranyar que el 27 de febrer se n’anés cap a casa amb un munt d’estuetes, però de les tècniques. En canvi, parem molta atenció a les 8 a què aspira el film de David Fincher sobre el naixement de Facebook.

No es pot pas negar que semblen més aviat poques 8 nominacions per a La xarxa social. Fa tot l’efecte que hagi passat a l’inrevés del cas de True Grit: arrancada de cavall i parada d’ase. De manera que seguint el criteri de les tendències, no seria pas d’estranyar que en Fincher acabés finalment com el gran perdedor” d’aquesta edició dels Òscar. Tanmateix, el seu film difícilment podia aspirar a ser nominat en les categories d’actrius —protagonistes i secundàries—, els actors masculins en paper secundari els havien escassament nominat o guardonat prèviament —cosa que em sembla injust pel cas d’Andrew Garfield, però és així—, i la direcció artística, el vestuari i el maquillatge no són aspectes precisament rellevants en aquesta producció —tot i que allò de les xancletes i els pantalons pirata en temps de neu, té la seva cosa—. En canvi, no ha fallat en els apartats on té serioses aspiracions: pel·lícula, director, actor, guió adaptat, fotografia, muntatge, banda sonora —i mescla de so—.  Per tant, potser no se n’hauria de menystenir les possibilitats reals.

Aquests Òscar, doncs, podrien quedar finalment molt repartits. Molt més del que ara pot semblar, si només fem cas al nombre de nominacions. El desllorigador serà, això sí, la capacitat d’ El discurs del rei per convertirs-se en el film definitivament de moda, al decurs aquestes  setmanes. Si se’n surt, pot esdevenir un corró que aixafi les rivals; altrament, compte perquè fins i tot en l’apartat interpretatiu —on juga amb les cartes Helena Bonham-Carter i Geoffrey Rush, a més de la de Colin Firth, que sembla un trumfo segur— li pot fer molt de mal The Fighter. I és que Christian Bale, Melissa Leo i Amy Adams estan sent multinominats i plurireconeguts pel seu treball en rols secundaris en aquesta pel·lícula boxística de David O. Russell —7 nominacions, que inclouen també film, director i muntatge—.

Una mica com ha passat amb el film de Fincher, també sembla que s’ha quedat curta Cigne negre, de Darren Aronofsky, en aconseguir només 5 candidatures. Novament però, hem de remarcar que es tracta de categories en què participa amb molt força i autoritat: actriu —Natalie Portman—, director, pel·lícula, fotografia i muntatge. N’hi veig poques de possibilitat, sincerament, però les seves credencials són potents. Per cert, també amb 5 nominacions, una guanyadora segura: Toy Story 3 —més que probable Òscar al Millor Film d’Animació, que també juga en els apartats de Millor Film, Guió Adaptat, Cançó i Muntatge de So—. Permeteu que esmenti especialment els altres dos títols d’Animació: L’il·lusionista, de Sylvain Chomet, basat en un guió de Jacques Tati, i Com ensinistrar un drac (How to train your dragon / Como entrenar a tu dragón / Dragons / Dragon Trainer), de Chris Sanders i Dean DeBlois. Condemnades a fer el paper de comparsa de Toy Story 3, la seva presència en la final dels Òscar és un reconeixement avalat ja per un plugim d’altres nominacions i guardons previs —en el segon cas, a més, també és candidata a la Millor Banda Sonora—

El fet que siguin 10 i no pas 5 el nombre de films nominats en la categoria de Millor Pel·lícula provoca entre altres coses que hi apareixin títols que altrament no hi serien o que, com a molt, treurien el nas perquè algun dels seus artistes en seria nominat. Em temo que és el cas de 127 hores, que si bé té 6 nominacions, no ha aconseguit ni tan sols que Danny Boyle sigui candidat a Millor Director —en canvi, ha provocat que el seu protagonista, James Franco, sigui alhora nominat a Millor actor i presentador de la Gala dels Òscar… Igualment, l’autoanoment cinema independent, ha pogut colar-hi la seva pel·lícula estrella, Winter’s Bone, les 4 nominacions de la qual li serviran segurament de poca cosa més que d’esplèndida promoció, llevat de la de Jennifer Lawrence, que bé podria acabar enduent-se l’estaueta a la Millor Actriu, avalada com arriba per un autèntic allau d’altres reconeixements. Esclar que Annette Bening, amb el flamant Globus d’Or també pel seu treball a The Kids Are All Right, li ho pot posar pèl difícil —aquesta comèdia de Cholodenko ha congriat 4 nominacions: Pel·lícula, Guió, Actor Secundari (Mark Ruffalo) i… Annette Bening, com a Millor Actriu—.

Altres films del cinema “indie” que han aconseguit fer-se notar, gràcies a nominacions aïllades: Blue Valentine, per Michelle Williams com a secundària, i Animal Kingdom, per Jacki Weaver.

Curiosament, com ja ha passat als BAFTA, Alicia en terra de meravelles, de Tim Burton, i Harry Potter i les relíquies de la mort (1a part), de David Yates, apareixen al comptador amb 3 i 2 nominacions respectivament, però són de la mena direcció artística, vestuari, efectes visuals…

Permeteu que expressi la meva satisfacció per la nominació del guió d’ Un altre any, de Mike Leigh. La pel·lícula es mereixia aspirar a moltes més estatuetes —si més no, en l’apartat interpretatiu—; però mal sigui només testimonial, aquesta nominació la valoro com un reconeixement implícit al film, que aplaudeixo. Ben al contrari del que em sembla una broma de mal gust: la nominació de La llarga caminada en una única categoria i que sigui… Maquillatge! Esclar que El més enllà, l’última de Clint Eastwood, també només té 1 nominació i és als efectes visuals…

No m’estranya pas que dos nyaps de Canes 2010 les hagin nominades com a Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa —Biutiful , del mexicà Alejandro González Iñárritu, (rodada a Catalunya i que ha valgut també la nominació de Javier Bardem com a Millor Actor) i Fora de la llei , del franco-algerià Rachid Bouchareb—. I és que aquesta és la categoria més esmunyadissa, imprevisible, estranya, de totes les dels premis de l’acadèmia de Hollywwod. Els altres títols que hi concorren: la interessant però limitadeta Kynodontas, del grec Giorgos Lanthinos; la força ben aplaudida  Incendis, de l’emergent quebequès Denis Villaneuve, i la guanyadora del Globus d’Or en aquest apartat, Hævnen (Hævnen / In a Better World / En un mundo mejor / Revenge / In un mondo migliore), de la danesa Susanne Bier.

Finalment, potser la sorpresa més gran d’aquestes nominacions ha estat l’absència de Tot esperant Superman, de Davis Guggenheim, i alhora l’entronització definitiva dels documentals Inside Job, Restrepo, GasLand, Waste Land i… Sortir per la botiga de regals!

***

Llista completa de les nominacions als Òscar, clicant aquí [Nominees for the 83rd Academy Awards] i aquí [IMDB Oscar 2011 Nominations]

***

Aquestes nominacions ja les he afegides al Comptador de Premis Anuals 2010.

***

FOTO © Eagle Pictures Colin Firth, a El discurs del rei, de Tom Hooper

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *