Algunes reflexions sobre les nominacions als Gaudí 2010

Aquesta temporada de premis m’està resultant poc atractiva, perquè de bell antuvi es pot dir que ja s’han establert allò que en diem “les preferides” i els pronunciaments de les organitzacions que van nominant o guardonant s’ha convertit en una mena de cantarella repetitiva. Aquesta matinada és el torn dels Globus d’Or i vulgues que no, demà en parlarem —i tot seguit faré una mena de resum del que han anat votant els productors, els guionistes, els directors… encara que si fa no fa, gairebé tots han optat pel mateix—. I demà, a casa nostra, hi ha els Gaudí. Fruit del poc interès que en general m’està mereixent enguany això dels premis, si me n’oblido, arriba la data dels Gaudí i ni tan sols en repasso i comento les nominacions. Som-hi, doncs.

No és ja que Pa negre opti a 15 Gaudí, sinó que té nominacions en tots els apartats en què pot competir, llevat del d’Efectes Especials/digitals. Fóra realment estrany que sortís de la gala sense encapçalar també la llista de les pel·lícules més guardonades. Desconec fins quin dia han pogut votar els acadèmics catalans, però és temptador pensar que fàcilment poden actuar com a “lobby” de suport al film de Villaronga cara als Goya, a què aspira amb 14 candidatures. En qualsevol cas i llevat de sorpresa de les grosss, Herois, que la segueix amb 10 nominacions, sembla predestinada a convertir-se en allò que els cronistes en diuen “la gran perdedora”. Igualment, veurem si el corró Pa negre es confirma o, si seguint una certa tradició de la casa, reserven guardons de pes a una obra en clau d’autor com Elisa K —6 nominacions— o La mosquitera —5 nominacions—.

Sembla, però, que aquest l’any d’apostar per les produccions adreçades al gran públic. I si l’èxit a taquilla de Pa negre els ho posa molt bé, el mateix es pot dir del film en versió original no catalana que ha congriat més nominacions: Enterrat. Aquest film de Rodrigo Cortés és l’únic dels “en llengua no catalana” que té nominacions —en total, 9— en les categories considerades més importants, llevat d’ Uruguay —què és això, dirigit per l’inefable Salomón Shang, de qui La llegenda de l’Innombrable també ha rebut nominacions (4), una altra mostra del pitjor gremialisme? L’han nominada en tres categories—. Francament, l’acadèmia nostrada ha decantat Los ojos de Julia i El gran Vázquez, sobretot, cap als apartats de vestuari, maquillatge i perruqueria, efectes especials, só, etc.

Sobta no trobar entre les nominacions films com Aita, Caracremada, Finisterrae, Ich Bin Enric Marco o La bomba del Liceu. Ho eren, de nominables; a diferència —segurament— d’altres absències remarcables com Trobaràs un desconegut alt i moreno  o L’oncle Boonmee, que pot evocar les seves vides anteriors, ja que, si bé tenen producció catalana, segons el reglament dels Gaudí no deuen comptar amb prou “talent català” o els deu mancar potser un pèl de percentatge…

FOTO © Emon Francesc Colomer, a Pa negre, d’Agustí Villaronga

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *