Club 7 Cinema

Recull de crítiques publicades en altres mitjans, en la nostra llengua, la setmana del 5 a l’11 de gener de 2011.

El paper de la crítica no ha de consistir a jutjar les pel·lícules, sinó a reflexionar sobre el valor, virtuts, mancances… de l’obra o producte que se’ns ofereix a la pantalla. La persona que exerceix la crítica ens ha d’aportar la seva opinió raonada, fonamentada en el seu personal bagatge cultural i en el coneixement de la història, tendències, tècniques i característiques de la producció cinematogràfica. La crítica no hauria de confondre’s mai amb la informació —tot i que les millors crítiques, sempre en trasmeten—, perquè ontològicament pertany a l’àmbit de l’opinió. Al nostre àmbit cultural disposem d’un ventall ben ampli i divers d’excel·lents crítics cinematogràfics —amb els quals podem avenir-nos o no, d’acord amb una prolífica relació dialèctica escriptor-lector—, que ens estimulen a pensar sobre les pel·lícules que veiem i a repensar-les. Per això, cada setmana faig un recull setmanal del que es publica en altres mitjans, en repassar-ne les novetats a part de la nostra cartellera.
 
***

Cartes al pare Jacob (Postia pappi Jaakobille / Letters to Father Jacob / Cartas al padre Jacob), de Klaus Härö

Nota • Producció finlandesa, expresidiari i capellà sembla una fòrmula argumental que ja pren el caire de convertir-se en subgènere. En aquesta ocasió qui surt (abans d’hora) de la garjola és una dona (que havia estat condemnada a perpètua) i va a cuidar un capellà cec, a qui sobretot li cal algú que li llegeixi les cartes que li envien els parroquians.

Crítiques • Cartas al padre Jacob (Violeta Kovacsis, Ara – Time Out Cultura i Time Out Barcelona) | Entre sobri i sensibler (Nando Salvà, El Periódico)

***

Els tres dies següents (The next three days / Los próximos tres días / Les trois prochains jours), de Paul Haggis

Nota • Versió nord-americana de Pour elle, ara amb Russell Crowe en el paper del pare de família i professor, a qui el guionista i director Paul Haggis —Crash— converteix en inesperat home d’acció disposat a tot per treure de la presó la seva dona, condemnada injustament.

Crítiques • Al llindar de l’infern (Carlos Losilla, Avui+ElPunt) | Una evasió inversemblant (Quim Casas, El Periódico)

***

És la vida! (Life as we know it / Como la vida misma / Bébé mode d’emploi / Tre all’improvviso), de Greg Berlanti

Nota • Remenant per l’àmbit de la família, els que es dediquen a les anomenades comèdies romàntiques sempre acaben trobant algun vincle que els permet seguir fent el de sempre. Ara la cosa va de padrins de bateig. Els d’una criatureta que, en perdre els pares, resulta que se n’han de fer càrrec, els padrins. Això sí, es tracta d’una parella encara prou jove, professionals, que no es volen ni veure després d’una primera trobada… i hauran de compartir molt més del que voldrien, pel be de la criatureta. Esclar que, sense haver-la vist, ja ens podem imaginar el que els passarà…

Crítiques • Como la vida misma (Dave Calhoun, Ara – Time Out Cultura i Time Out Barcelona) | Històries de la paternitat (Quim Casas, El Periódico)

***

Fins i tot la pluja (También la lluvia / Even the rain / Même la pluie), de Iciar Bollaín

Nota • Bollaín —directora de films com Mataharis i Te doy mis ojos— ens serveix ara un guió del seu marit, Paul Laverty —guionista de capçalera dels darrers Ken Loach— que evoca la colonització espanyola de l’ Amèrica del Sud a través del rodatge que hi van a fer un cineasta amb ideals (Gael García Bernal) i un productor més aviat incrèdul (Luis Tosar). Esclar, quan són a Bolívia i es disposen a rodar amb indígenes, esclata una revolta de la gent del país i els esdeveniments sacsejaran les conviccions i creences tant del cineasta com del productor.

Crítiques • Colonitzacions (Àngel Quintana, Avui+ElPunt) | También la lluvia (Nuria Vidal, Ara – Time Out Cultura i Time Out Barcelona) | La moderna colonització (Quim Casas, El Periódico)

***

La llarga caminada (The Way Back / Camino a la libertad / Les chemins de la liberté), de Peter Weir

Nota • Finalment s’estrena aquesta nova pel·lícula de Peter Weir, que set anys després de Master and Commander: a l’altre cantó de món torna amb l’adaptació de La llarga caminada, el relat autobiogràfic de Slawomir Rawicz, que és tant un testimoni de la repressió comunista russa com l’evocació del que fou l’aventura de fugir del gulag, en un combat home-Natura, pel glaç siberià i el letal i abrusador desert del Gobi, enfilant-se després per l’Himalàia fins a arribar a l’Índia encara en mans britàniques.

Crítiques • Lluitant contra els elements (Xavier Roca, Avui+ElPunt) | Camino a la libertad (Trevor Johnston, Ara – Time Out Cultura i Time Out Barcelona) | Viatge llarg, molt llarg (Nando Salvà, El Periódico)

***

Les aventures de Sammy: el passadís secret (Sammy’s avonturen: De geheime doorgang / Sammy’s Adventures: The Secret Passage / Las aventuras de Sammy: Un viaje extraordinario / Le voyage extraordinaire de Sammy / Le avventure di Sammy), de Ben Stassen

Nota • Cinema d’animació produït a Bèlgica i amb vocació entre pedagògica i ecològica. La protagonista, una tortugueta marina, de viatge per la immensitat del mar i que viu tota mena d’aventures.

Crítiques • [x]

***

No controlis (No controles), de Borja Cobeaga

Nota • La publicitat ho diu ben clar —i ho tradueixo—: “Dels creadors de Pagafantas“. No cal pas afegir-hi res més…

Crítiques • A la recerca d’un estil (Carlos Losilla, Avui+ElPunt) | No controles (Sergi Sánchez, Ara – Time Out Cultura i Time Out Barcelona) | Massa control (Nando Salvà, El Periódico)

***

FOTO © Aurum La llarga caminada, de Peter Weir

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!