Club 7 Cinema

Lipstikka (Odem)

La polèmica va esclatar el gener a Israel al voltant d’aquest film. Un membre de l’equip de producció va editar-ne un escrit de promoció —per acabar de trobar calés— en què es comparava l’ocupació israeliana de Palestina amb l’Holocaust. El terrabastall que s’organitzà acabà amb la retirada de la subvenció que els havia de donar la Israel Film Foundation, l’acomiadament del redactor d’aquell document i la intervenció de Jonathan Sagall —director del film— negant que al film es fes aquesta comparació. Sagall, nascut a Toronto (Canadà) el 1962, va emigrar a Israel amb els seus pares quan tenia 11 anys i, després d’estudiar a la Guildhall School of Music & Drama, de Londres, començà a treballar d’actor —apareixent en films com La llista de Schindler, de Spielberg; La noia del timbal, de George Roy-Hill, o Yotzim Kavua, de Boaz Davidson—. Havent presentat en competició a la Berlinale de 1999 la seva “opera prima”, Kesher Ir (Urban feel), hi torna amb el seu segon film, en què també l’arribada d’una persona forastera fa trontollar una situació íntima que semblava estable. Ara, la protagonista és una palestina que viu confortablement a Londres i qui se li presenta inesperadament és una amiga de joventut, amb qui comparteix un secret dels seus anys d’iniciació sexual a Cisjordània.

***

Director Jonathan Sagall. Guió Jonathan Sagall. Producció Obelis Productions (Tel Aviv, Israel). Coproducció Gal Films (Londres). Durada 1h30.

Repartiment Clara Khoury (Lara), Nataly Attiya (Inam), Daniel Caltagirone (Michael), Moran Rosenblatt (Inam, de jove), Ziv Weiner (Lara, de jove)

Sinopsi Lara és palestina. Fa tretze anys que deixà enrere Ramallah i va començar una nova vida. Se n’anà a Londres, es casà amb en Michael i és mare d’en James, un nen de set anys. Mena una vida confortable, a vegades potser un pèl ensopida, en un dels millors barris de la ciutat. Si en algun moment li baixa la moral, Lara ho arregla amb un toc de vodka. Un bon dia, però, se li presenta a casa Inam, la seva amiga de joventut a Ramallah. La tensió entre elles dues es fa ostensible de seguida. No li cal pas gaire temps, a Lara, per entendre que tota l’existència que s’ha muntat trontolla des que Inam ha fet acte de presència. En efecte, elles dues compateixen un secret. Quan vivien a Cisjordània, les dues amigues van tenir les seves primeres experiències sexuals. Una nit de 1994, durant la primera Intifada, van passar d’amagat a la part jueva de Jerusalem, tot i l’estat de queda, per anar al cine. Van cridar l’atenció de dos joves soldats israelians, que les van prendre per turistes italianes. Acabada la pel·lícula, van anar junts a fer un toc; però el que havia començat com una imprudència de joventut féu un tomb inesperat. El que va passar, de fet, depèn de com veu cadascú les coses. La memòria et pot fer males passades; sobretot quan es tracta dels nostres temors més profunds…

Vídeos [x] Webs oficials [x]

Berlinale 2011 [Competició: Lipstikka (al / ang / fr)]  Premis Berlinale 2011 [x]

***

Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [x] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [x] Dist. it. [x]

Actualitzacions informatives posteriors [x]

***

Articles en aquest blog [x]

***

FOTO Lipstikka, de Jonathan Sagall

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!